Per què és preocupant haver detectat coronavirus en un visó en llibertat per primer cop
Un visó americà que no vivia en cap granja és el primer animal de vida salvatge en què es detecta el coronavirus SARS-CoV-2 als Estats Units.
La notícia ha estat confirmada pels Laboratoris dels Serveis Nacionals de Veterinària dels Estats Units i difós per ProMed, la Societat Internacional de Malalties Infeccioses.
El descobriment del visó infectat pel coronavirus s'ha fet arran de les anàlisis establertes a partir de casos detectats en plantes de visons des de l'agost.
El que no es pot afirmar és que el visó sigui salvatge. Per infectar-se ha d'haver estat en contacte estret amb algun altre animal infectat. Per tant, podria ser que fos salvatge i hagués estat a una distància i durant el temps suficients en una granja o bé que sigui un visó que s'ha escapat de la granja després d'haver-se infectat.
En qualsevol cas, es tracta d'una notícia preocupant, com explica Joaquim Segalés, investigador en salut animal de l'IRTA-CReSA i catedràtic de la UAB:
Sabem que a mitjà o llarg termini la població humana estarà vacunada, però si queden reservoris en animals salvatges o que viuen en llibertat, el coronavirus es podria mantenir en circulació més temps i sempre hi hauria una possibilitat de nou risc de contagi d'origen zoonòtic (animal)
La seqüència del virus no és diferent de les trobades en els visons de les granges. Per això, és probable que el contagi hagi estat a partir d'aquests animals en captivitat.
D'altra banda, entre els animals analitzats, no n'hi ha cap altre de cap altra espècie, dels que viuen en llibertat, en què s'hagi detectat el virus. Tots han donat negatiu a les proves.
Infeccions a Dinamarca
El visó americà, de nom científic Neovison vison, és una espècie semiaquàtica originària de Nord-Amèrica. Alguns individus seleccionats han estat criats en granges que es van establir al llarg del segle XX, a part de Nord-amèrica, a Sud-amèrica, Europa i Àsia bàsicament a la Xina- per nodrir la indústria de la pell.
S'ha observant que els visons es poden contagiar entre ells pel coronavirus i que el poden transmetre als humans. Això s'ha deduït de manera indirecta, explica Segalés, pels contagis que hi ha hagut en granges d'Holanda i Dinamarca:
Allà hi ha milers d'animals junts i és molt fàcil que es contagiïn i que passin el virus als cuidadors, ja que configurarien un reservori del virus, en aquest cas a la granja.
Al mes de novembre, a Dinamarca es van detectar 349 casos de Covid en persones relacionades amb granges de visons. Això significava un augment de 200 casos respecte a l'octubre.
Des del juny, un total de 644 persones relacionades amb les granges han donat positiu. A més, hi ha hagut almenys 338 casos en treballadors de la indústria de la pell de visó en sis fàbriques grans i dues petites factories.
A 1 de desembre, a Dinamarca hi havia afectades pel coronavirus un total de 289 granges de visó, aproximadament el 20% de totes les que hi ha en aquell país.
La detecció de les infeccions va portar el govern danès a ordenar, al novembre, el sacrifici de tota la població de visons de granges, un total d'uns 17 milions d'animals.
Això va provocar la protesta de grups de defensors dels animals i fins i tot va costar la dimissió del ministre d'Alimentació, Agricultura i Pesca de Dinamarca, Mogens Jensen.
Pel que se sap, el 25 de novembre s'havien sacrificat els visons de les 289 granges afectades pel virus i d'altres que es trobaven dintre d'una zona determinada.
També s'ha prohibit la cria de visons fins al 31 de desembre del 2021, incloent-hi la importació i exportació de visons vius. S'han establert ajuts econòmics per a tots els afectats.
Més controls i evitar contactes
Un dels riscos d'aquestes infeccions seria que una nova variant del virus passés als humans. Segons Sagalés, el fet que hi hagi milers d'animals junts no només augmenta l'expansió del virus sinó que també accelera la velocitat de les mutacions, ja que hi ha una taxa més gran de transmissió en una població completament susceptible.
Però no se sap si això pot tenir conseqüències, com un augment dels contagiós entre humans o si algunes variants poden ser més agressives. La majoria, diu Segalés, no tindrien, probablement, cap incidència negativa.
El 3 de desembre, l'OMS publicava a la seva web diverses dades i consideracions sobre aquest tema. Entre altres coses, recomanava fer més estudis virològics per detectar possibles mutacions, incrementar la vigilància en llocs on hi pot haver el contacte entre animals i humans i enfortir les mesures de bioseguretat al voltant de llocs on el virus pot trobar un reservori, especialment en granges de visons.
També recomana a tothom evitar el contacte sense protecció adequada amb animals, tant salvatges com de granja.
Altres animals en què s'ha detectat el virus són els gats. Però segons Segalés, es tracta d'un animal domèstic que sol moure's en aquest àmbit i que només té contacte amb un cercle limitat de persones.
No es pot descartar que pugui transmetre el virus, però de moment no se'n coneix cap cas a nivell mundial. Sí que s'han trobat evidències d'infeccions en gats silvestres que viuen vora granges de visons.
