Peralada i Vilanova de la Muga recuperen la memòria més personal i quotidiana de la Guerra Civil
En Pere Angelet Trèbol, en Josep Moré i en Martí Roca van ser tres dels joves de Peralada que van perdre la vida a la Guerra Civil. Les seves famílies sempre van viure aquestes pèrdues com un gran trauma, i la guerra i l'arribada del franquisme com un tabú.
Ara, un projecte de recerca de l'Institut d'Estudis Empordanesos, que porta a terme l'historiador Jordi Vives, vol trencar aquest mur de silenci i recuperar la memòria del conflicte a Peralada i Vilanova de la Muga.
"L'any vinent serà el 90 aniversari de l'inici de la Guerra Civil", recorda Vives.
Cada cop ens estem quedant amb menys temps per poder recollir els testimonis orals
Vives, però, també destaca que cada cop hi ha "una distància emocional més gran d'aquest període i, per tant, també és un moment per aprofitar aquest tipus d'efemèrides".
Un dietari especial
Precisament, dos dels descendents d'aquells joves que van morir en el conflicte són alguns dels testimonis que recull aquest projecte.
L'Eugeni Lozano Moré, familiar de Josep Moré i Martí Roca, recorda que per la seva família "la guerra era un tema tabú, no en volien parlar".
I en Pere Angelet Figa ha sabut el que va passar durant els primers mesos del conflicte, no pel que li van explicar, sinó gràcies al dietari que Pere Angelet Trèbol, el seu oncle, va escriure durant el 1936, quan tenia 21 anys.
"És una crònica extraordinària del que va passar a Peralada, explica els bombardejos que hi va haver, com feien guàrdia a la carretera, els milicians que van sortir d'aquí, o com arribaven els refugiats", resumeix el nebot.
Per Jordi Vives, aquest és un dels documents més valuosos d'aquesta recerca, "es veu com des de l'aparent normalitat arriba la guerra i com això travessa aquesta persona i tot el poble. El fet que trobem una peça en què hi ha la vida personal d'una persona, però que s'entrellaça perfectament amb la qüestió de quina és la dinàmica del poble, i també a nivell nacional i estatal".
Aquest dietari ens ofereix un testimoni tant, per un costat, humà i, alhora, també polític, social, cultural i econòmic del que va ser la vida en aquell moment
Com a exemple, el dietari explica com l'octubre de 1936 arriben a Peralada una setantena de refugiats procedents de Còrdova. "El mateix Pere ens explica com aquests refugiats són molt ben rebuts al poble, són acollits i són instal·lats a diferents espais i passaran tota aquesta època amb la gent de Peralada. I aquest element més humanitari serà una constant durant tota la guerra", relata Vives.
El canvi a la vida quotidiana
L'historiador destaca que la guerra no tan sols va suposar la pèrdua de moltes vides i el trencament de molts projectes vitals, sinó també d'un trauma col·lectiu. Com a mostra, compara dos reglaments de la Societat Recreativa L'Aliança de Vilanova de la Muga, un de 1931 i un de 1948, ja en ple franquisme: "al de l'any 31 veiem al primer capítol que l'activitat principal va vinculada a l'oci recreatiu entre els seus socis, i al del 48 s'hi afegeix la moral cristina i tot el control social".
Són documents que s'afegeixen a les recerques que ja s'havien fet sobre aquell període al poble, on es van viure episodis rellevants de la guerra. Per exemple, és conegut el rol del castell de Peralada, que va custodiar obres del Museu del Prado en el seu camí cap a l'exili, va allotjar figures polítiques com Manuel Azaña i Juan Negrín, i va arribar a acollir el quarter general de l'exèrcit republicà. Amb aquest projecte es vol recollir el que ja s'havia fet i incorporar-hi els testimonis orals i documentació inèdita.
Fins ara, el que s'havia fet és un recull aïllat de diferents qüestions, jo he intentat fer una compilació de tot el que hi havia escrit i anar un pas més enllà, és a dir, agafar fonts noves i fons existents i fer una proposta més definitiva
I, de retruc, la recuperació d'aquesta memòria ja està també recosint vincles, com els de les famílies dels antics amics Pere, Josep i Martí, que s'han retrobat després de prendre camins separats.
