Pere Escobar, la veritat d'un tro

És d'una peça: vital, sincer, obert i optimista. Per això assegura que ell ha tingut molta sort a la vida; i jo callo i no li dic que la sort és per a aquells que la mimen i la saben fer créixer. L'atzar és una altra cosa.

Al Pere Escobar el coneixem fent tots els programes d'esports del món a Catalunya Ràdio i TV3. Ens arrossega, vibrant, en les transmissions. Hi posa el cor i l'ofici de tants anys.

Però ens enamora també quan obre els ulls i se sap atansar a les persones que un dia se'ls va esgarriar la vida. Recomano els seus retrats biogràfics en forma de llibre o els racons de la ciutat de Barcelona, que adora.

Hi porta els nens. Els fills, tots cinc. En parla i novament se li obre l'esperit. Pere Escobar no és únicament 100x100 futbol, tal com es titulava el seu programa, és sobretot 100x100 Pere Escobar, la veritat d'un tro.

Quan s'acotxa cada nit, vol tenir la consciència tranquil·la.

"Jo només em dec a mi mateix. Al final del dia estàs tu sol i jo necessito poder dormir."

Generós amb els companys i la vida, és creatiu i suggerent. A Aretha Franklin, Déu i el Barça els posa en línia a "El divan". Per l'artista hauria après anglès. Al principi de l'Esperit li demana tranquil·litat i que li cuidi els nens. I del Barça, ens revela, tot rient, una gran secret:

"En el club de la nostra vida hi habita una bestioleta que segur que et picarà i et transformarà en un beneit."

Adora la seva feina i, més murri que mai, em confessa que no es pot ser torero sempre per a tothom. A mi, que em fascina la capa, que amb art fa voleiar!