Juanfran Pérez Llorca
Juanfran Pérez Llorca després de registrar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat (Europa Press/Rober Solsona)

El debat d'investidura de Pérez Llorca com a president valencià serà el 27 de novembre

El candidat del PP encara no té tancat un acord amb Vox, però confia poder aconseguir-h
Redacció
4 min

El 27 de novembre a les 11 del matí. Aquesta és la data i hora del ple convocat a les Corts Valencianes per a la investidura de Juanfran Pérez Llorca com a nou cap del govern valencià.

L'actual síndic del PP a les Corts i secretari general dels populars valencians, Juanfran Pérez Llorca, va registrar dimecres al migdia la candidatura a presidir la Generalitat en substitució de Carlos Mazón. Era l'últim dia per fer-ho.

La presidenta del Parlament valencià, Llanos Massó, de Vox, ha convocat el debat després de fer una ronda de consultes amb els síndics dels quatre parlamentaris sobre l'única candidatura presentada per rellevar Mazón.

A l'espera d'un acord amb l'extrema dreta

Per ser investit, Pérez Llorca no en té prou amb els vots del PP i caldrà que els populars tornin a pactar amb Vox. La formació d'extrema dreta, però, ha avisat que el registre de la candidatura no significa que hi hagi "cap acord tancat".

Pérez Llorca, ha dit que confia a arribar a un acord amb Vox que possibiliti la seva investidura i ha apel·lat a la responsabilitat de totes dues formacions.

El síndic s'ha reunit aquest dimecres amb el grup popular a les Corts Valencianes després de registrar la seva candidatura en l'últim dia de termini.

A hores d'ara no se sap en quin estat es troben les negociacions entre tots dos partits. La portaveu de Vox al Congrés, Pepa Millán, ha advertit en roda de premsa que Pérez Llorca "registrarà la candidatura perquè s'acaba el termini, però això no significa que hi hagi un acord tancat" per a la investidura.

El calendari cap a la investidura

El PP ha portat gairebé fins al límit l'entrada a registre de la candidatura de Pérez Llorca. Dimecres va fer 16 dies que Mazón va presentar la renúncia com a president de la Generalitat, i era l'últim dia del calendari establert per registrar candidatures.

Per sortir escollit president, Pérez Llorca necessita majoria absoluta (50 escons) en primera votació, o bé majoria simple (més vots afirmatius que negatius) en una segona votació, al cap de 48 hores. El PP té 40 diputats i Vox, 13. L'oposició suma 46 diputats. I és per això que l'extrema dreta té la clau de la votació.

En cas que Pérez Llorca no aconsegueixi el suport de la majoria de la cambra, s'engega el rellotge cap a una hipotètica repetició d'eleccions. Si dos mesos després de la primera votació d'investidura cap candidat ha estat investit, les Corts es dissoldrien automàticament i es convocarien noves eleccions.

Pérez Llorca, en una imatge d'arxiu
Pérez Llorca, en una imatge d'arxiu (Europa Press/Rober Solsona)

Relleu al PP valencià

Si no hi ha sorpreses, amb la investidura de Pérez Llorca s'engegarà el relleu al capdavant del PP valencià. El líder estatal dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat aquest dimarts que "en les pròximes setmanes" Mazón deixarà de ser el president del partit al País Valencià.

Va ser el mateix Mazón qui va demanar-ho a Núñez Feijóo, quan va dimitir com a president de la Generalitat, segons va explicar el líder del partit: "Em va notificar que entenia que havia de deixar la presidència del partit, i jo hi estic d'acord".

De moment, però, no es preveu que l'expresident valencià deixi l'escó a les Corts. Mentre sigui diputat, Mazón serà aforat, de manera que la jutgessa de Catarroja no el podrà investigar.

De Mazón a Pérez Llorca

No es pot deslligar la situació política del País Valencià, candidatura de Pérez Llorca inclosa, de la dana del 29 d'octubre de l'any passat en què van morir 229 persones.

L'escridassada d'algunes famílies de víctimes en el funeral d'estat el dia que feia un any del temporal va precipitar la dimissió de Mazón, que va resistir durant un any a les pressions perquè deixés el càrrec.

"Ja no puc més", confessava Mazón cinc dies després dels crits d'"assassí" o "covard" a la Ciutat de les Arts i les Ciències. En un discurs de dimissió en què va assumir part de la responsabilitat, però va continuar culpant el govern espanyol, el fins aleshores president de la Generalitat va admetre que liderar la recuperació requeria "d'una força que ni jo ni la meva família tenim".

Carlos Mazón, en la declaració en què va anunciar la dimissió com a president de la Generalitat Valenciana, ara fa una setmana
Carlos Mazón en la declaració en què va anunciar la dimissió com a president de la Generalitat Valenciana (Europa Press/Rober Solsona)

La dimissió de Mazón va accelerar les travesses sobre qui en seria el substitut. Entre els primers noms que van aparèixer hi havia els de Vicent Mompó, preferit del PP valencià; María José Catalá, la candidata que agradava més a la direcció estatal del partit, i, també, el del secretari general dels populars valencians i alcalde de Finestrat, Juanfran Pérez Llorca.

El fet que Mompó no sigui diputat li impedia accedir a la presidència sense passar per unes eleccions a les Corts. El PP i Vox començaven les converses per pactar un relleu a Mazón mentre anava guanyant pes l'opció de Pérez Llorca. Finalment, Feijóo va oficialitzar que el número dos del PP valencià (i el principal negociador dels pactes amb Vox) seria el candidat a presidir la Generalitat.

Entre la designació de Pérez Llorca i l'entrada a registre de la candidatura, Carlos Mazón ha comparegut a les comissions d'investigació sobre la dana de les Corts Valencianes i el Congrés dels Diputats.

A les comissions, el president en funcions va defensar que ell "no tenia responsabilitat operativa" durant el temporal i va justificar que no contestés diverses trucades perquè "potser" portava el telèfon a la motxilla.

Avui és notícia

Més sobre País Valencià

Mostra-ho tot