Perilla la producció de rom a Cuba per la pitjor collita de sucre de canya en 125 anys
Els anys d'embargament nord-americà i la caiguda de la Unió Soviètica han portat Cuba a poc a poc a una crisi econòmica generalitzada. L'escassetat de fertilitzants i combustible, així com la falta de peces de recanvi per a les màquines que processen el sucre han arribat aquest any a límits que estan deixant l'illa de Cuba sense dos dels seus productes estrella: el sucre i, de retruc, el rom.
Una anàlisi recent de Reuters augura que el monopoli sucrer de Cuba, Azcuba, produirà aquest any només 165.000 tones de sucre, molt lluny de les collites de més de 8 milions de tones que s'assolien els anys 80, quan Cuba era un exportador mundial important.
La conseqüència és que no hi ha prou sucre per produir la melassa i l'alcohol, ingredients clau per fer rom, un dels productes que actualment tenen un mercat internacional d'alta gamma a través d'empreses estrangeres al país.
El govern cubà s'ha vist obligat a considerar importar sucre per satisfer les necessitats internes i per a la indústria farmacèutica.
El sector del rom en particular ha vist com el preu de l'alcohol nacional utilitzat per fer rom ha augmentat un 46%.
La producció de sucre més baixa des del segle XIX
Per trobar una producció tan baixa de sucre de canya cal remuntar-se al segle XIX, diu Michael Bustamante, catedràtic d'Estudis Cubans i Cubanoamericans de la Universitat de Miami.
Ara dels 133 molins que hi havia en el moment de la revolució en queden 14, i només sis, segons sembla, encara funcionen. "Les xifres de producció de sucre han anat disminuint constantment durant la major part dels últims 20 anys, però sobretot durant els darrers cinc", ha dit Bustamante. "Crec que és el senyal més clar de la greu situació de l'economia en general."
Algunes fàbriques a Cuba han obert temporalment amb l'únic propòsit de produir melassa, que es destil·la en alcohol per al rom. Una ajuda que no soluciona el problema.
No hi ha alcohol per fer rom
A diferència d'altres sectors, per als quals el govern ha importat sucre per alimentar la població, els productors no es poden permetre el luxe d'importar el sucre perquè el rom cubà autèntic ha d'utilitzar alcohol produït a partir de sucre de canya cubana: "Les regulacions estableixen que tots els líquids han de provenir de dins del país", diu a Reuters un empresari estranger que produeix a Cuba, parlant de forma anònima.
La producció d'alcohol etanol del 96% a base de sucre --que s'utilitza en la destil·lació del rom de qualitat-- ha caigut un 70%, segons dades de l'Agència Nacional d'Estadística i Informació cubana i, de forma similar, altres graus d'alcohol usats en altres roms. Això ha fet que se n'hagin disparat els preus.
Grans marques d'autèntic rom cubà
Precisament, la indústria de rom de l'illa era una de les poques que es mantenia en la precària economia cubana, ja que grans marques internacionals de luxe competeixen al mercat mundial fent l'autèntic rom a Cuba.
Empreses com Diageo, LVMH i Pernod Ricard tenen acords amb el govern de l'Havana, sovint amb estructures legals enrevessades per aplacar l'Oficina de Control d'Actius Estrangers (OFAC) dels Estats Units, que controla l'embargament comercial que Washington manté contra l'illa des de fa sis dècades.
Aquestes grans empreses tenen marques com Ron Santiago, Eminente o Havana Club, i una petita empresa emergent anomenada Island Rum Company ha creat, amb un grup de joves músics cubans, la marca Black Tears (de la cançó cubana "Làgrimas negras").
Són productes d'alta gamma que estan generant un ressorgiment del rom a escala internacional i que ara veuen la producció amenaçada.
De Facund Bacardí a Ernest Hemingway
El rom tal com el coneixem actualment es va inventar a Cuba el 1862, quan un botiguer català de la ciutat costanera de Santiago va pensar que podia millorar el rom de mala qualitat que feien en alambí els esclaus que treballaven a les plantacions del país. Es deia Facund Bacardí.
Va començar a utilitzar alambins de columna per destil·lar melassa --un subproducte del refinament del sucre-- seleccionant el licor d'aiguardent, gairebé alcohol pur, abans d'envellir-lo en roure. La seva família, i el rom que produïen, es van convertir en els més famosos de Cuba, fins que van ser expulsats per la revolució castrista del 1959.
Però el rom ja era una de les begudes més famoses del món.
El canvi de règim també va acabar amb les estades a l'Havana de l'escriptor nord-americà Ernest Hemingway, que també va contribuir a la història del rom cubà.
Hemingway va popularitzar dos dels combinats de rom més famosos del món: els daiquiris que es prenia a El Floridita i els mojitos de La Bodeguita del Medio, on encara es pot llegir la frase que va escriure: "El meu mojito a La Bodeguita, el meu daiquiri a El Floridita."
