Peris-Mencheta, després del trasplantament de medul·la: "El Sergio que soc ara m'agrada més"
Fa tot just un any, Sergio Peris-Mencheta es va sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia que li salvaria la vida. Avui, amb 48 anys i després de dos anys de combat intens contra una leucèmia, l'actor reconeix que ha descobert una nova versió d'ell mateix:
"El Sergio que m'he trobat, personalment, m'agrada més."
Ho explica al llibre "730 días. La enfermedad como espejo del tiempo", una mena de diari emocional que va començar a escriure durant el procés de recuperació i que assegura que li ha fet "molta teràpia i molta companyia".
Ara estic bé. Lluitant amb efectes secundaris, amb dolors, amb nàusees... però content d'estar viu.
Una travessa dins del túnel de la malaltia
Quan va rebre el diagnòstic, Peris-Mencheta no sabia que estava a punt d'entrar "al túnel de la malaltia". Va viure moments d'autèntica vulnerabilitat:
De cop et trobes impedit, necessites ajuda, no pots pujar graons... Et trobes amb el teu jo vulnerable i amb aquell nen que vaig ser que necessitava l'ajuda de la mama i del papa.
És a dir, es trobava en una situació radicalment oposada als papers que havia interpretat, sovint construïts des de la força i "una cosa de mascle alfa permanent".
Viure sense pensar en el futur
Després del trasplantament, el temps va agafar un altre valor. En Sergio confessa que ara no té ni idea de què vindrà després, i això ja no li preocupa. Ha après a estar en "l'aquí i l'ara", sense projectar, sense pressa.
Des d'aquesta nova mirada, els seus fills han esdevingut un mirall inesperat en aquest procés.
A un nen no li entra al cap quedar-se sense pare. És una cosa que no pot assumir. Però ells ho han viscut d'una manera sana. Han estat uns mestres per a mi: canvien de canal quan hi ha dolor, no s'hi queden enganxats com fem els adults.
Una tornada sense pressa
Sobre la seva reincorporació a l'escenari, ho té clar: serà a poc a poc, sense córrer. Els metges li han recomanat prendre's el temps necessari per acabar d'encaixar físicament i emocionalment tot el que ha viscut.
Ho estic digerint tot. I caldrà temps perquè el meu cos es torni a col·locar a lloc.
