Petits pobles amb grans esportistes
Malgrat la distància amb els centres d'alt rendiment, les grans ciutats i els clubs més importants, els petits pobles també poden ser bressol i escola d'esportistes d'elit i de primer nivell.
El Pau Garcia no és de l'Ebre, viu a Vilanova i la Geltrú, al Garraf, però entrena a l'Aldea, al Baix Ebre. Va guanyar el Campionat del Món de patinatge artístic. Fa molts quilòmetres per anar fins al Club pati de l'Aldea i té clar que entrenar aquí no limita gens les aspiracions dels esportistes. És el club de referència d'aquest esport; va néixer fa 40 anys i s'ha convertit des de fa uns anys en un pol d'atracció de talent. Manel Villaroya, director, coreògraf del club i tècnic de la selecció espanyola, deixa clar que s'està fent un esforç titànic per oferir una formació d'elit.
Aquí tenim una infraestructura important, professors de ballet, preparadors físics, quatre o cinc entrenadors. Hi ha una infraestructura que ara no els fa falta marxar fora.
El patinatge no és l'únic esport en què els pobles de l'Ebre són referent. A Amposta s'hi entrenen els millors tiradors d'esgrima. La Sala Esgrima Amposta té un palmarès per somiar, amb medalles i premis procedents de la gran majoria de competicions internacionals.
La sala, integrada a les instal·lacions de l'Escola de Tecnificació d'Amposta, acull joves de tot el territori ebrenc per formar-se i entrenar-se, com Ivan Borodin, de Santa Bàrbara, al Montsià.
A les 11, en lloc d'anar al pati com la majoria d'escoles, venim aquí a entrenar, fem una mica de físic i esgrima, i a la tarda fem dues hores més d'esgrima.
Enguany competirà al Mundial de Dubai. Amb només 17 anys, és una de les joves promeses del club i del territori. Reconeix que si a alguna cosa s'acostumen els esportistes d'aquí, i ja forma part de la seva rutina, és a les grans distàncies per anar a competir.
L'Ebre té grans noms a l'esport d'elit en trial, moto 3, tir, rem... però també hi ha molts ebrencs que s'han fet un lloc en esports d'equip, havent-se format a l'Ebre. Gerard Badia, futbolista d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, va començar a jugar a futbol al poliesportiu del poble amb un número 7, fet amb cinta aïllant, que es va enganxar ell mateix a la samarreta. Es va formar al C.F. Tortosa i ha tancat la carrera com a capità del Piast Glliwice, a la Primera Divisió polonesa, i portant el club a guanyar la primera Lliga de la seva història.
Ara no és el mateix que fa uns anys amb la carretera que tenim entre Horta i Tortosa. Ara una vegada mires enrere i penses en qui ha fet més carrera si aquests jugadors del Barça o de l'Espanyol o del València... o jo, que he pujat de l'Horta o del Tortosa. Com que jo venia de baix, cada pas que feia era nou i amb molta il·lusió.
I sobre el futur dels esportistes de l'Ebre quan acaben les competicions, tots veuen com una gran opció tornar a casa i formar els futurs esportistes. De fet aquest és el cas de Manel Villaroya, quan les lesions li van frenar la carrera de patinador, o de Gerard Badia, que després del seu èxit internacional acabarà jugant a l'Ebre, al C.F. Ascó. Badia estén la mà a col·laborar amb l'escola formativa de futbol de l'Ebre, que els últims anys ha crescut de forma molt important.
