Picar el tió és cultura, no violència
Hola, bon dia. Àrea de Servei Nadalenc. Pregunta. Cal picar el tió? Sí. Cal picar el tió, a la soca, a la tronca. Cal tustar-lo, atonyinar-lo, estovar-lo. No hi ha millor pedagogia que aquesta. Tradició pròpia de Catalunya i Aragó: de la confederació catalanoaragonesa de l'hòstia unida. Filla de la misèria, la gana, l'esperança. Que s'acabi l'hivern i cagui la primavera. Es pica pel futur. Piquem junts. En família. Solidàriament. Valors. Grans i petits.
Però pel moviment "antipicar el tió" això és fomentar la violència. Avui és estomacar el tió, demà serà denunciar que els Reis d'Orient han d'anar a peu per no maltractar els camells.
Picar el tió és cultura d'una cultura. Cultura contra la incultura. Picar el tió és la pedagogia de la il·lusió. Veure en els nens que piquen la soca avui els nens que vam ser ahir.
No és violència, és madurar i madurar és fer les paus amb l'infant que vam ser. Per això els immadurs són covards i prefereixen abraçar-se a un tros de tronc que a un ésser humà. Fer-li petons, netejar-li el cul després de cagar, posar-li cremeta i anar-se'n al llit amb ell. Els hi cal un bon cop de bastó. Bon Nadal a tothom.
