Picasso i Matisse baixen al búnquer del Museu d'Israel: "Hem de protegir les obres més valuoses"
Al Museu d'Israel, el més gran del país, han desaparegut les 200 obres més valuoses. D'on abans penjava un Picasso, un Matisse o un Derain, ara hi ha una paret buida.
Els focus zenitals només il·luminen dos claus i el cartell informatiu. La resta és blanc.
Com totes les institucions d'aquest país tan acostumat a viure en guerra, el museu ha pres precaucions els últims dies.
Tan bon punt el govern de Benjamin Netanyahu va decidir atacar l'Iran el 28 de febrer, van activar un protocol especial per protegir l'art més valuós del país.
"Uns trenta treballadors van deixar els fills als búnquers i venir tan de pressa com van poder", recorda Oded Rahamim, cap de seguretat de la pinacoteca, situada a Jerusalem.
L'objectiu era clar: traslladar els quadres i els objectes més preuats a un búnquer sota terra, on estarien refugiats d'un possible atac a la ciutat santa.
"Aquesta vegada ho vam fer tot en cinc hores, un temps rècord", presumeix Rahamim.
Però com s'escullen només 200 peces d'entre les 500.000 que té el museu? "Quan no tens temps i estàs en una situació perillosa, has de prendre decisions difícils", respon el cap de seguretat.
Per facilitar-ho, els comissaris elaboren una llista prèvia de les obres que volen prioritzar de cada col·lecció.
És com triar quin fill els agrada més... Perquè no podem dur tot el museu sota terra.
Les que no han tingut la sort de passar el filtre encara pengen de les parets, però ningú les pot contemplar.
El museu va tancar fa més d'una setmana i pels 19.000 metres quadrats de galeries no hi passeja ni una ànima.
"És de bojos, però t'hi acostumes"
No hi ha hagut discussió sobre la primera col·lecció que s'havia de salvar.
Els manuscrits del mar Mort, de dos mil anys d'antiguitat, són la peça de més valor de la pinacoteca.
"Són les joies de la corona", assenyala Hagit Maoz, la seva conservadora.
No són només manuscrits judeocristians importants; són patrimoni internacional que nosaltres hem de preservar.
Les vitrines on estarien exposats aquests textos bíblics, els més antics que es conserven de l'Antic Testament, estan buides.
Maoz es mostra resignada amb la situació: "Per desgràcia, és el tercer cop que la direcció del museu ens ordena retirar-los".
El primer va ser després dels atemptats de Hamas del 7 d'octubre del 2023, i el segon durant la guerra dels Dotze Dies amb l'Iran el juny passat.
"És de bojos, però d'alguna manera t'hi acostumes i ens hem d'assegurar que els objectes estiguin segurs", diu.
En una planta inferior, ens ensenyen com desenes de quadres acumulen pols a l'espera que deixin de sonar les alarmes antiaèries i el museu es reompli de visitants.
Pocs danys a Israel gràcies al sistema de defensa
Si Israel pot preocupar-se de les obres d'art i no només de salvar vides civils és gràcies al seu avançat sistema de defensa aèria.
Cap altre país de la regió —i potser del món— disposa d'un nivell de protecció semblant.
Mostra d'això són els pocs danys causats per la resposta de Teheran a l'ofensiva d'Israel.
En una setmana han mort 11 persones —nou d'elles per l'impacte d'un míssil balístic al centre del país—, res a veure amb les més de 1.200 víctimes a l'Iran.
El sofisticat sistema de defensa aèria està format per tres capes superposades, la més famosa de les quals és la Cúpula de Ferro.
La tecnologia puntera en defensa permet interceptar el 90% dels míssils atacants, segons les autoritats israelianes.
El principal perill per a la població, doncs, són els fragments del projectil que cauen a terra.
Però l'alta eficiència d'aquest sistema es paga, i el preu és molt elevat.
"La Cúpula de Ferro costa més de 100.000 dòlars per interceptor, i al nivell Fletxa poden costar més d'un milió de dòlars", detalla Ran Kochav, general de brigada de les Forces de Defensa d'Israel, en una entrevista amb 3CatInfo.
Sí, és molt car. Defensar-se és car, però ho hem de fer.
Una de les estratègies dels enemics iranians i libanesos és llençar onades de drons i projectils barats i fer gastar així molts diners a Israel per interceptar-los, tal com s'explica en aquest vídeo:
Per això, quan l'exèrcit israelià calcula la trajectòria i veu que el projectil caurà en un espai inhabitat, no l'intercepten, per estalviar diners i munició.
"Hi ha el risc que algun material s'esgoti, però crec que estem bé, anem sobre segur", assegura Kochav.
En els últims mesos, Israel també ha començat a utilitzar làsers òptics d'alta potència. Un sistema complementari que pot abatre, amb màxima precisió, míssils de curt abast i drons a un preu gairebé irrisori, el que costa un refresc.
