Pins, eucaliptus i acàcies colonitzen els boscos mediterranis i els fan més febles
Pins, eucaliptus i acàcies estan conquerint els boscos del Mediterrani i en comprometen el futur. Són arbres que cremen amb més facilitat i més vulnerables a plagues, però com que creixen més ràpidament desplacen altres espècies autòctones que aguanten millor els focs.
Es tracta d'una tendència que, de fet, es detecta en l'àmbit global i que fa que els boscos siguin cada vegada més homogenis, de manera que es perd biodiversitat i s'afebleixen els ecosistemes.
Un equip internacional de científics en què ha participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha analitzat la distribució de 31.000 espècies d'arbres de tot el món. La conclusió és que cada cop hi ha més presència dels que creixen ràpidament, tenen fustes febles i fulles més lleugeres.
Els ràpids vencen els forts
Un dels autors de l'estudi publicat a la revista Nature Plants, Josep Peñuelas, explica que el domini d'aquestes espècies fa uns boscos "més homogenis i menys resilients", fet que afecta la biodiversitat.
En el cas dels boscos mediterranis, parlem de pins, acàcies, eucaliptus i ailants que desplacen arbres autòctons com roures i alzines. Aquests tenen fustes més denses i arrels més fortes i, per tant, són de creixement més lent.
Les espècies "oportunistes", en canvi, tenen un creixement més ràpid i s'imposen a l'hora de "colonitzar" un espai, però a la llarga són menys resistents.
Són més vulnerables al foc, perquè tenen més volum de combustible per cremar i, a més, són fustes menys dures, perquè han crescut molt més ràpid que, per exemple, una alzina o una alzina surera.
I el fet que siguin més vulnerables als incendis afecta tot l'ecosistema, perquè quan es cremen "tot el carboni que havien fixat es perd".
L'acció humana, causa i solució
Els autors de l'estudi calculen que un 41% de les espècies que ja hi ha als boscos del món tenen aquestes característiques.
La seva proliferació és un fenomen incentivat per l'acció humana i la gestió forestal quan, per exemple, es replanten zones cremades amb pins, o es fan plantacions d'eucaliptus per explotar-ne la fusta.
"Això no vol dir que els pins siguin dolents per se", aclareix Peñuelas, "el problema és afavorir-los on no toca".
L'estudi conclou que les pròximes dècades es reforçarà encara més el domini de les espècies de creixement ràpid, i que, per tant, calen mesures per controlar-les i per protegir els autòctons de desenvolupament més lent.
"És fonamental mantenir la diversitat funcional de les espècies per garantir la resiliència dels ecosistemes i la biodiversitat en un món de canvi accelerat", conclou Peñuelas.
