Pisos heretats per fundacions: de la venda o el lloguer a acabar en mans de l'especulació
Són moltes les fundacions que tenen patrimoni immobiliari. Habitatges que han anat a parar a les seves mans a través de donacions i herències i que han de gestionar. Però no totes ho fan de la mateixa manera.
És més, segons la Coordinadora Catalana de Fundacions, tenen un codi de bon govern molt genèric a l'hora de fer aquest tipus de transaccions en què es parla d'evitar les operacions especulatives, però no estableix un criteri comú.
L'augment imparable del preu de l'habitatge posa en el punt de mira com aquestes fundacions gestionen aquest patrimoni com a font d'ingressos sigui amb lloguers o amb la venda a tercers.
El cas de la Fundació de la Sagrada Família
Rosario Castelló, una veïna del carrer Entença de Barcelona, guarda des de fa quatre anys els tres únics rebuts del lloguer que li va cobrar la Fundació de la Sagrada Família abans de vendre's l'edifici.
Explica que el 2021 s'hi va posar en contacte l'administrador i els va comunicar que el propietari de la finca havia mort i havia donat l'edifici a la Fundació Sagrada Família, que el va vendre de seguida a Renta Corporación, i aquesta al fons d'inversió Vandor Real State. Quatre canvis de propietari en qüestió de només quatre o cinc mesos, recorda.
No és un cas aïllat. Ara, la Rosario lidera de la mà del Sindicat de Llogateres la lluita de la dotzena de blocs que el fons d'inversió Vandor ha comprat a Barcelona per fer coallotjaments de luxe. A mesura que caduquen els contractes de lloguer vigents, aquest fons no els renova i els veïns n'han de marxar.
El mateix propietari de la finca de la Rosario també va deixar en herència a la Sagrada Família un altre bloc de pisos de l'avinguda Madrid, que també ha acabat en mans de Vandor. Molts veïns n'han hagut de marxar i els pisos ja s'estan llogant per habitacions a preus que superen àmpliament, en la majoria de casos, els 700 euros. Algunes habitacions, sense finestra a l'exterior.
Curiosament, només obrir el web d'aquest fons a Barcelona podem veure com a reclam una foto de la ciutat amb la Sagrada Família en primer pla. La publicitat, a més, ofereix als interessats, majoritàriament estudiants estrangers, l'experiència de sentir-se com un "local".
De fet, tot i la desproporció entre superfície de les habitacions i els preus, l'empresa les publicita amb la següent frase: "Sabies que Mark Zuckerberg va crear Facebook des de la seva habitació? Tu també pots aconseguir les teves metes aquí."
"Penso que la Sagrada Família, sent qui són, haurien d'haver tingut més consideració. És imperdonable que no s'hagin preocupat de què ens podia passar a nosaltres i a la resta d'inquilins", lamenta la Rosario, qui assegura que pot entendre que un fons d'inversió actuï així, però no una fundació.
Sense un criteri únic
Des de la Fundació de la Sagrada Família expliquen que reben molt pocs pisos en herència i que quan passa els venen ràpidament perquè no volen gestionar propietats immobiliàries. Asseguren que la seva missió és acabar el temple com més aviat millor i que pràcticament tots els diners amb els quals ho fan possible provenen de la venda d'entrades.
La Fundació de l'hospital de Sant Pau, en canvi, aposta per mantenir la propietat dels 1.100 pisos que ha anat rebent en herència i que tenen distribuïts arreu de l'estat, més de la meitat a la ciutat de Barcelona.
De fet, segons la seva memòria econòmica, la fundació va ingressar l'any passat més de 9 milions d'euros gràcies a la seva gestió immobiliària. Uns diners que destinen a la recerca mèdica i a l'atenció de col·lectius vulnerables.
La Fundació de l'Hospital Clínic, per exemple, va acabar venent a l'Ajuntament de Barcelona un dels cinc blocs de pisos rebuts en herència i que primer va intentar vendre en una subhasta. Va canviar de parer després de la polèmica generada, amb mobilització de veïns inclosa.
Els altres quatre en principi se'ls quedarà el Govern després d'haver exercit el seu dret a tanteig i retracte.
Alternatives per gestionar els llegats
La Coordinadora Catalana de Fundacions recorda que hi ha molts controls abans de fer aquestes vendes, i que hi ha un codi de bones pràctiques. Això sí, reconeixen que potser han de millorar-les i adaptar-les al nou context social d'una ciutat com Barcelona, en què la gentrificació està expulsant molts veïns incapaços de trobar habitatge a un preu raonable.
"Evidentment, si hi ha angles morts que detectem, que no estan ben coberts, segur que té sentit incloure dintre dels protocols de relació de les fundacions una mirada més estricta. I, per tant, qüestionar-nos qui n'és el comprador, per què el vol comprar, amb quin valor..., potser és un valor just i equitatiu, però, amb quina missió.", explicar Glòria Oliver, la vicepresidenta de la Coordinadora.
Unes adequacions que, en part, passarien perquè les fundacions exploressin vies alternatives per gestionar els llegats immobiliaris, a banda d'oferir-los directament a les administracions públiques.
Justament, un conveni signat recentment entre el Sindicat de Llogateres i la cooperativa Sostre Cívic ja obre la porta a comprar blocs d'edificis i podria ser una opció per al patrimoni immobiliari que les fundacions volen vendre.
"Es pot fer compra d'aquest patrimoni privat. Nosaltres podem adquirir edificis sencers. El que passa és que ha de ser a un preu just, no pot ser que paguem els preus que grans fons d'inversió estan pagant a costa d'expulsar els veïns i les veïnes de ciutats com Barcelona.", explica l'Eva Ortigosa, membre del consell rector d'aquesta cooperativa que a ja ha construït un total de 350 habitatges cooperatius per tot Catalunya.
