Pla Kanpai contra la multireincidència: 470 detinguts amb més 4.000 antecedents en sis mesos

"L'operació Kanpai ha vingut per quedar-se", ha dit la consellera d'Interior, Núria Parlon, en el balanç dels primers sis mesos d'aplicació d'aquest pla policial contra els lladres reincidents. Un pla que va començar a l'àrea metropolitana de Barcelona i que ara s'ha ampliat a 28 municipis de tot el territori, a més del metro de Barcelona i els aeroports del Prat i Girona.

Des del mes d'abril, quan es va posar en marxa, s'han fet 20 operacions Kanpai que han permès detenir 470 persones amb més de 4.000 antecedents i investigar-ne 180 més amb un miler d'antecedents. Els investigats són per delictes menors, com furts lleus, que no acaben detinguts, però sí amb antecedents, segons ha explicat el comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius.

També s'han identificat 24.000 persones vinculades a furts o robatoris amb força que acumulaven més de 53.000 antecedents per aquest tipus de delicte. I hi ha 24 detinguts i 18 investigats en punts de receptació de mòbils --on manipulaven els aparells per netejar-los i posar-los al mercat o treure'ls del país--.

En l'operatiu hi han participat més de 6.300 agents de diversos cossos policials -- la majoria, Mossos d'Esquadra--, desplegats en 135 dispositius. I ha permès recuperar més de 2.000 telèfons mòbils i 115.850 euros en efectiu robats.

Els delictes vinculats a la multireincidència han baixat un 10%, segons la Conselleria d'Interior.

Què és el pla Kanpai

L'anomenat pla Kanpai és un dispositiu dissenyat per prevenir i combatre els robatoris comesos per lladres reincidents que es dediquen a furtar mòbils, bosses o rellotges i actuen sobretot en centres comercials, zones turístiques i transports públics.

Es basa en el desplegament simultani de diversos cossos policials --Mossos, policies locals, Policia Nacional o fins i tot la portuària--, en coordinació amb personal de seguretat dels establiments on operen i d'altres sectors, com el judicial, els serveis socials, els penitenciaris o l'atenció a menors.

El pla té un doble objectiu: un de preventiu, que és dissuadir els delinqüents de la comissió de delictes; i un altre contra la percepció d'inseguretat que té la població, que baixa quan veuen la policia patrullant els carrers. I inclou un canvi de perspectiva per ampliar el perfil de multireincident, segons ha explicat Núria Parlon.

"Fins ara ens centràvem a combatre la delinqüència pensant en la víctima, en protegir les persones i els béns. Ara també posem el focus en declarar la guerra al delinqüent", ha dit la consellera. "Estem creant un patró d'actuació policial coordinada perquè els delinqüents no pensin que poden campar i actuar impunement", ha explicat.

Parlon ha afegit un tercer objectiu al pla Kanpai, a més de la "tolerància zero" contra els lladres reincidents i el combat de la sensació d'inseguretat: lluitar contra "els falsos rumors i aquells que fan associacions perverses sobre població immigrada i delinqüència".

Baixen els furts i els robatoris

El pla Kanpai s'ha mostrat "eficient per disminuir els robatoris amb força i els furts", ha explicat Miquel Esquius. Però no tant per als robatoris violents, ha reconegut el comissari en Cap, que han reputat una mica els últims dos mesos, així com el decomís d'armes blanques.

Interior farà un balanç al gener de l'activitat policial feta aquest any i de l'evolució dels delictes, però el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, ja ha avançat que "la delinqüència i els furts estan baixant". I ha posat d'exemple l'Aeroport de Barcelona, "on dels 1.000 fets al mes s'ha passat a uns 200", o "el 6% de baixada de la delinqüència, la major de la qual són els furts".

4.000 multireincidents, segons el nou criteri

El pla Kanpai també ha permès conèixer millor el perfil dels delinqüents multireincidents i on i com operen. I preveure la possibilitat de reincidència, gràcies a un sistema específic de control i avaluació anomenat IAD (Índex d'Activitat Delictiva), que té en compte l'històric acumulat d'un subjecte els últims dos anys.

Aquest coneixement ha fet canviar el criteri a partir del qual es parlava de multireincidència, també per tenir en compte les particularitats dels municipis més petits, on un menor nombre de delictes reiterats genera més alarma social.

Fins ara, el reincident era aquella persona que acumulava un nombre rellevant de delictes i que res feia pensar que aturés la seva activitat delictiva. A Barcelona, aquest llindar estava situat en més de 7 furts o robatoris amb força a l'any, o 5 delictes combinats amb violència. A partir d'ara, es considerarà "delinqüents actius amb risc de persistència" (DARP), aquells que hagin comès almenys dos delictes en sis mesos.

El canvi de criteri ha disparat el nombre de delinqüents a qui es considera multireincidents i a qui es farà un seguiment més estret. I s'ha passat dels 830 identificats com a tals a finals d'agost, als 3.969 "delinqüents persistents" registrats aquest novembre. D'aquests, el 78% operen en l'àmbit metropolità i el 22% a la resta de Catalunya.

L'any passat, la policia va detenir 2.700 persones per furts i robatoris, entre les quals hi havia 452 multireincidents.

Perfil del multireincident

El pla també ha permès a la policia perfilar millor les característiques dels delinqüents multireincidents. En general, són lladres oportunistes que delinqueixen a prop d'on viuen perquè coneixen bé la zona on moure's, robar i amagar ràpidament el botí. "No hi ha gran mobilitat, actuen d'una manera bastant fixa en un territori determinat", explica Josep Lluís Trapero que nega que la pressió policial hagi expulsat la delinqüència de Barcelona cap a altres llocs.

Per això, l'operació Kanpai s'ha centrat en àmbits d'actuació que van més enllà de les fronteres d'un barri o un municipi, cosa que permet que els cossos policials puguin tenir controlades les persones reincidents que operen a la seva zona.

Es tracta d'individus amb poc arrelament, un baix cost d'oportunitat, escassa integració social i a qui és difícil que l'administració els pugui aplicar sancions. Robar no és només "el seu modus vivendi", diu Miquel Esquius, sinó que també tenen "un modus operandi força lucratiu".

La majoria de delictes que cometen són furts i robatoris al carrer i en centres comercials. Però també robatoris amb violència o amb força a la via pública, en establiments, domicilis o en interiors de vehicles.

Interior treballa amb altres actors --com la fiscalia, el sector judicial, menors o presons-- per abordar el fenomen d'una forma més àmplia i que l'augment de les detencions no acabi bloquejat als jutjats. De moment, els 5 jutjats nous posats en marxa a la primavera han ajudat una mica a la descongestió i s'ha passat de 4.200 judicis l'any a més de 8.000.

Entre les propostes que Interior fa a Justícia hi ha "canvis normatius quirúrgics", en les penes accessòries --com les ordres d'allunyament-- o les mesures cautelars que s'apliquen als delinqüents reincidents.

De cara al futur, el pla es mantindrà amb més dispositius als espais amb índex delictiu més elevat, com els establiments comercials, amb patrulles de paisà.