Plantes convertides en sensors tecnològics vius per controlar la contaminació a Catalunya
Si entréssiu als jardins del centre d'investigació IDAEA-CSIC us sorprendria veure que algunes de les plantes estan cosides de cables i sensors, i connectades a un munt de màquines.
La investigadora que les revisa, Rosa Lara Bueno, diu que "formen part d'una tecnologia de sistemes biohíbrids intel·ligents que ens serveixen per controlar la contaminació de l'aire directament en éssers vius, les plantes".
O sigui que utilitzen les plantes com a sensors vius de l'ambient en què es troben, capaces de predir i informar de la contaminació atmosfèrica.
Així que la veiem envoltada de tomaqueres, heures i plantes de tabac, enganxant-hi una mena de xips que es claven directament al tronc i que fan que tot el mecanisme accedeixi a la seva saba.
A cada test hi tenim moltíssims sensors: des del que mesura la humitat, per exemple, fins al que ens diu si el flux de saba de la planta és més lent o més ràpid, el que serien els seus bioritmes.
Amb tots els paràmetres, saben si la planta està estressada, si emmalalteix, si deixa de créixer... I després ho relacionen amb les concentracions de tots els contaminants que hi ha a l'aire: les partícules, el diòxid de nitrogen, l'ozó troposfèric..., per exemple.
Així, una tomaquera es converteix en un complement de les estacions de mesura de qualitat de l'aire més sofisticades.
L'ozó troposfèric: l'assassí invisible
L'experiment forma part del projecte europeu WatchPlant per detectar condicions ambientals adverses a partir de les ràpides respostes de les plantes. I gràcies a poder accedir a la seva saba han descobert que el que més les perjudica és l'ozó troposfèric, ja que n'altera la capacitat de fer la fotosíntesi i respirar.
L'ozó troposfèric es forma amb un còctel de calor i gasos com òxids de nitrogen, un altre contaminant que prové del trànsit rodat i marítim, de la indústria i de les centrals tèrmiques.
Pot viatjar milers de quilòmetres amb el vent, així que se n'han trobat nivells tan alts com els d'una gran ciutat en indrets com la plana de Vic o el Montseny. Té efectes nocius per a la funció pulmonar i les infeccions respiratòries, i els experts el bategen com l'assassí invisible: causa 17.000 morts prematures l'any a la Unió Europea.
Però ara se sap que, com a nosaltres, també perjudica moltíssim la vida de les plantes, no les deixa créixer, es debiliten o moren. De manera que afecta boscos i ecosistemes sencers i també cultius agrícoles.
Segons l'Agència Europea del Medi Ambient, el 59% de les zones boscoses i el 6% dels conreus europeus estan exposats a nivells d'ozó troposfèric molt alts. Per exemple, les pèrdues econòmiques provocades per l'ozó troposfèric en els cultius de blat el 2019 van superar els 1.400 milions d'euros.
Així que la investigació Watch Plant, com explica Rosa Lara, pot ajudar a salvar vides, protegir ecosistemes i també la seguretat alimentària.
Ser capaços de veure com l'ozó afecta les plantes ens ajuda a predir com afectarà un episodi de contaminació en els cultius i en les produccions, abans que passi, i ajuda la gent que treballa en el sector a prendre mesures per evitar efectes negatius
Salvar vides, ecosistemes i la seguretat alimentària
Investigacions com aquesta seran cada cop més i més necessàries, ja que si l'ozó troposfèric necessita calor per formar-se i, si amb la crisi climàtica cada cop tindrem més episodis d'altes temperatures més llargs i intensos, està clar que aquest serà un problema creixent.
La finalitat del projecte és que serveixi també perquè, a través de la legislació, es pugui seguir millorant la qualitat de l'aire. I, com explica en Xavier Querol, investigador de l'IDAEA-CSIC, fins ara s'han fet grans passos, encara que hi hagi feina per fer.
La qualitat de l'aire ha millorat moltíssim a Europa. Ho hem de dir molt positivament! L'any 1990, segons l'Agència Europea de Medi Ambient, es produïen un milió de morts prematures. Ara en tenim 250.000, que són moltes, però hem reduït aquesta mortalitat associada a un 75%.
