Podem patir aviat una sequera encara pitjor: Catalunya, zona zero de la crisi climàtica al món
La darrera sequera ha estat la més greu de Catalunya des que se'n tenen registres. Això ja s'intuïa, però ara un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya ho confirma a partir de les dades concretes i inequívoques. I a més, afegeix, no n'estem recuperats ni de bon tros i ens costarà fer-ho.
I és que les pluges d'aquesta primavera han estat tot un respir, i podrien fer pensar que hem deixat enrere la sequera del tot. Però aquest període humit no compensa ni de lluny la gran falta d'aigua durant gairebé quatre anys.
Per fer-nos-en una idea, dins de l'índex de gravetat de les sequeres (IGSE), la de Catalunya entre el 2021 i el 2024 va assolir un valor de 4,91 en una escala del 0 al 5.
Les sequeres són un tret definitori del nostre clima mediterrani, amb períodes secs que conviuen amb precipitacions abundants que acaben compensant les manques d'aigua. Però darrerament, aquesta tendència ja no es compleix, i mentre els períodes de sequera són més intensos i llargs, els períodes de pluja són més curts.
Per exemple, del 1810 al 1840, es documenta una sequera, considerada "megasequera", que va durar 30 anys, amb pujades i baixades d'intensitat. Va provocar gran mortalitat, fam i malalties. Però la diferència amb la del 2021-2024 és que aquesta va acompanyada de temperatures extremes.
Catalunya, zona zero de la crisi climàtica a escala mundial
Perquè la sequera depèn no només de l'aigua que cau sinó també de la que s'evapora. I en la darrera sequera tant les altíssimes temperatures com l'elevada radiació solar han agreujat la situació. Temperatures i nivells de radiació que no tenen precedents des que hi ha registres.
Les mitjanes de temperatura dels anys 2022, 2023 i 2024 són tan elevades que posicionen Catalunya com a zona zero de la crisi climàtica a escala mundial, i així ho destaca l'estudi del Servei Meteorològic, que afegeix que superem les condicions extremes de Nova Delhi o Atenes.
- 2022: anomalia de 2,7 graus per sobre de la mitjana
- 2023: anomalia de 2,4 graus per sobre de la mitjana
- 2024: anomalia de 2,2 graus per sobre de la mitjana
Si tenim en compte que els científics posen com a línia vermella que hem d'intentar no depassar 1,5 graus d'escalfament de mitjana global, els més de 2 graus que any rere any supera Catalunya són l'exemple que el nostre territori s'escalfa més ràpidament i que, per tant, els extrems climàtics seran més grans, amb més desajustos del cicle de l'aigua i més risc d'incendis forestals.
No hi ha cap altra zona ubicada en latituds mitjanes amb una anomalia de temperatures elevades comparable.
Per això els meteoròlegs han tingut en compte molt més que la pluja que ha caigut. Variables com la temperatura, la radiació solar, la humitat relativa, el vent i fins i tot la pressió atmosfèrica són clau.
La darrera sequera, la més greu de la història, és només la punta de l'iceberg
I aquesta darrera sequera, la més greu de la història fins ara, és a la punta d'una tendència que els meteoròlegs observen durant tot el segle XXI. Tres de les sequeres més greus a Catalunya des que hi ha dades han estat aquest segle.
I, a més, els períodes de recuperació o humits són més curts que els del segle XX. És el que va passar tant en els episodis secs del 2004 al 2008, com en el del 2015 al 2018, sequeres que han quedat enrere, però que no han estat compensades per les pluges posteriors.
L'evolució de les sequeres preocupa. Aquesta tendència indica que cada cop en tindrem més, més intenses i més llargues, com deixa clar l'autor principal de l'estudi, Vicent Altava, expert en sequera del Servei Meteorològic de Catalunya.
Només és qüestió de temps que Catalunya iniciï un nou període eixut, i amb una molt elevada probabilitat que sigui més intens i de major durada que l'anterior. Els indicadors climàtics mostren que Catalunya es troba immersa en un context climàtic profundament alterat.
I les subconques hidrològiques del nord i est de Catalunya, com són Muga, Fluvià i Ter, són les que són més propenses a un increment de la sequera.
Ens calen estratègies d'adaptació urgents
El territori català s'està tornant més àrid i així ho indiquen les tendències. Mentrestant, les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera no paren d'augmentar. Així que és lògic pensar que l'acceleració cap a canvis climàtics més grans continuarà.
Per tant, tenim un repte immens com a país de gestió dels recursos hídrics, que passa obligatòriament per una gestió també ambiental que reforci els sistemes d'aigua dolça, avisa Altava.
Si seguim així, les sequeres futures podrien assolir característiques de sequera climàtica, que és aquella capaç de transformar el paisatge d'un territori.
Aquestes condicions agreujaran els reptes ambientals i socioeconòmics, i fan que tant l'adaptació als canvis que ja tenim i que tindrem, com la reducció d'emissions, siguin urgents.
Perquè tindrem pluges molt abundants, com va passar durant l'episodi del temporal Gloria el 2020 o aquesta primavera passada, però duraran molt poc temps, com indiquen les tendències i com està passant tot aquest segle. O sigui, que seran pluges més abruptes i puntuals.
Així que tenim un repte per gestionar millor aquests recursos hídrics, ja que els pantans s'ompliran de cop durant aquests episodis, però aquesta aigua ens haurà de durar molt més temps que abans.
