Polèmica per l'adjudicació de terres a l'espai de Gallecs: agricultura ecològica en disputa

Gallecs és un espai rural d'interès natural, de 733,52 hectàrees, situat entre les dues comarques del Vallès, que comparteix l'ús públic, amb un milió de visitants anuals i uns 8.000 escolars, amb l'ús agrari. La gestió va a càrrec del Consorci de Gallecs, format per la Generalitat i sis ajuntaments que hi tenen part del terme municipal.

La Generalitat hi vol prioritzar l'agricultura ecològica i ha fet un concurs per adjudicar els lots de terres, que està a punt de resoldre's, però el procediment l'ha dut als jutjats el sindicat Unió de Pagesos, que hi veu irregularitats.

Diuen que els criteris ecològics entren en contradicció amb la llei de les explotacions agràries i que, en cap cas, es poden prioritzar per resoldre l'adjudicació de terres. Així ho descriu Jeroni Girbau Torrents, pagès:

Aquest concurs ha sigut un vestit a mida per fer fora l'agricultura convencional. Tu pots fer-ho molt bé i tindràs dotze punts, i qualsevol que es dediqui a agricultura ecològica tindrà trenta punts. Aleshores, no té sentit.

L'Incasòl, que és la propietària dels terrenys, defensa la zona de Gallecs com a espai d'interès natural i la convivència dels diferents usos. Un dels seus caps d'àrea, Sergi Espiau Quijada, defensa l'aposta per agricultura ecològica.

Gallecs vol ser un espai de lleure, un espai d'agricultura, un espai d'investigació. L'agricultura ecològica ens permet, en un lloc molt proper a Barcelona, un augment de la biodiversitat.

De l'expropiació en el franquisme a l'ús agrícola

L'any 1971, en resposta a la congestió urbana a Barcelona, el Ministeri de la Vivenda va expropiar 1.500 hectàrees a Gallecs i altres municipis per desenvolupar una nova ciutat de 130.000 habitants. 

La lluita veïnal va aconseguir revertir el procés i salvar les poc més de 730 hectàrees actuals.

A partir de 1980, les competències de l'antic Institut Nacional d'Urbanització van ser transferides a la Generalitat, que va establir l'Institut Català del Sòl (Incasòl). Va ser llavors que es van concedir les llicències d'ús agrícola perquè els pagesos treballessin les terres, unes llicències que van caducar.

Conflicte per les llicències caducades

Com en Jeroni, alguns pagesos no han retornat les terres com a acte de protesta després que els hi van reclamar per poder fer el concurs.

És per aquest motiu que l'Incasòl ha interposat setze demandes judicials per poder recuperar el que representen la majoria de terres que entren al concurs de lots, un 66%. Si es publica l'adjudicació i no s'han retornat, haurà de ser un jutge qui en resolgui l'ocupació.

Fertilització o abocament de purins

Al marge del concurs, els veïns denuncien que alguns dels pagesos que practiquen agricultura convencional i no ecològica fan abocaments il·legals de purins, que contaminen els pous d'aigua. Alguns fins a sis vegades més dels límits permesos. La presidenta de l'Associació de Veïns, Ivana Morera Nares, denuncia que fins i tot venen de nit i sense matrícula al tractor.

El dia de la Castanyada van aprofitar per venir de nit i abocar tots els purins.

El Departament d'Agricultura, consultat per 3CatInfo, ha explicat que ha sancionat irregularitats en els controls d'abocament de purins, alguns en la traçabilitat per GPS i en d'altres per sobreeiximent de la bassa, per exemple.

Unió de Pagesos, per la seva banda, justifica que fertilitzar amb purins de granges d'engreix ajuda a la primera indústria del país, tal com ens ho explica Carme Rosset, tècnica d'Unió de Pagesos.

La gent es pensa que la primera indústria del país són els cotxes, però no, és el sector porcí, que necessita terres per poder fer una gestió correcta.

Actualment, el concurs d'adjudicació per treballar terres a Gallecs es troba en adjudicació provisional, a l'espera que es resolgui abans d'acabar l'any.