Poques esperances pel cometa Ison
El cometa Ison agonitza a l'espai, després del seu pas pel Sol. En els primers instants va ser donat per mort. Després va mostrar símptomes d'una certa activitat en guanyar brillantor, però 3 dies després del pas pel periheli, les perspectives no són gaire optimistes.
Encara no se sap si el rastre brillant que es va veure sortir del sol era conseqüència de la supervivència del nucli del cometa o simplement un munt de pols residual. Les últimes observacions detecten unes restes difuses, un núvol poc brillant sense un centre clar, segons informa la NASA.
La comunitat científica i els aficionats segueixen pendents de l'aventura d'aquest possible fènix estel·lar, tot un misteri astronòmic.
Confusió inicial
En un primer moment, l'Agència Espacial Europea (ESA) va comunicar que part de la cua havia sobreviscut quan va passar a prop de l'astre, tot i que el seu nucli no. Així ho havien pronosticat, en declaracions a TV3, des de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona. Al cap d'una estona, l'Agència Europea va confirmar que el cometa havia desaparegut del tot.
Tot i això, poc després les imatges de l'observatori solar Soho encara feien mantenir les esperances d'una possible "resurrecció", tot i que amb el pas de les hores, l'entusiasme inicial ha anat de baixa.
Informació valuosa
Els cometes contenen informació molt valuosa. Són les "restes d'obra" de quan es va originar el Sistema Solar. Per això els astrònoms esperaven que l'Ison pogués continuar el seu viatge després de la trobada amb el Sol i poder estudiar de prop la seva composició.
Es creu que l'Ison prové directament del núvol d'Oort, on abunden els cossos gelats. Per alguna raó, aquest cometa va ser expulsat del núvol cap al cor del sistema a causa de la intensa atracció gravitacional del Sol.
L'Ison era visible des de la Terra des de fa un mes. A vegades eren necessaris binocles i a vegades se'l podia observar a simple vista, de manera que els científics han pogut anar recopilant informació. La NASA ja ha declarat l'Ison com el cometa més observat de la història.
