El 70 per cent de les residències catalanes estan lliures de coronavirus, una xifra que augmenta setmana a setmana. Són les que tenen color verd segons la classificació que fan les autoritats sanitàries des que es van autoritzar les visites de familiars als territoris en fase 2. Les taronges, que tenen algun contagiat, però que poden fer aïllaments i adequar espais, s'han reduït i ara són una de cada quatre. Tot i això, encara queden 40 residències en vermell, és a dir, que estan en una situació crítica amb problemes per controlar els brots. En aquestes l'accés dels familiars està tancat i les mesures de seguretat han de ser màximes. Per territoris, la situació és desigual, tant per volum de residències com per la seva situació. A la ciutat de Barcelona, les residències taronges dupliquen les verdes. Les vermelles es concentren a la capital catalana (amb 17) i a la regió metropolitana nord (amb 15), tot i que percentualment l'afectació seria més gran a l'Alt Pirineu i a l'Aran, amb una vermella d'un total de 14. Hi ha quatre regions sanitàries que no tenen cap centre de color vermell. Són Tarragona, Girona, Metro Sud i Terres de l'Ebre. Aquesta classificació permet establir quines residències de gent gran poden acceptar visites i també nous ingressos. A les residències verdes i taronges, en fase 2, hi entra un familiar per resident, si el territori està en fase 3 ja n'hi poden anar tres. I l'entrada de persones que no són els treballadors habituals afegeix nous riscos de contagi si no es fa amb mesures de protecció i higiene estrictes.   Els directors de residències, fins i tot les que van aconseguir controlar la primera onada amb poques víctimes mortals, reconeixen obertament que el perill no ha passat, com explica Mireia Cos, directora de Casa Vapor Gran-Mútua de Terrassa: "Tenim por, però n'hem après molt. I segurament tornarà a entrar perquè és un virus que existeix, que està encara amb nosaltres." I també Andrés Rueda, el president d'ASCAD, l'associació que agrupa directors de centres residencials: "Cap residència està preparada, no per un nova onada, sinó per un brot. Tenim la mateixa població vulnerable que abans i el que hem de treballar és perquè el virus no entri a les residències" I per evitar-ho han establert filtres en l'entrada de mercaderies que es queden a la porta, els visitants han de rentar-se mans i sabates, se'ls pren la temperatura, han de portar mascaretes i guants i no passar més enllà de les zones habilitades per les visites. I si aquestes es poden fer en un jardí o en una terrassa, millor. I un cop junts, familiar i resident, no es poden abraçar ni tocar, el metre i mig és obligatori., com diu Pepita Gallinat, de la residència Sant Pere de les Fonts, a Terrassa: "Hi ha molt control de tot, i de veritat, ara jo pateixo més per la meva família, pels meus fills que tinc a fora, que per mi mateixa." La pandèmia de la Covid ha posat en qüestió moltes coses, també el model de les residències de gent gran (Pixabay) (Pixabay)   Des de les residències també es demana que puguin disposar de test PCR i serològics per poder detectar, com abans millor, qualsevol positiu i així evitar contagis a altres treballadors i als residents. En aquests tres mesos de tancament a l'exterior, les residències han hagut de reestructurar espais i horaris per mantenir les distàncies de seguretat. I els residents ho han notat. En funció de seu estat, s'ha produït un empitjorament de la seva salut, un desconcert per la falta de visites i pels canvis que s'han hagut de fer. Però altres, han sabut omplir els buits. El director de la residència Sant Pere de Les Fonts explica que, sense visites, les residents del seu centre, majoritàriament dones, han redissenyat el seu temps, la seva vida i han establert noves complicitats entre elles. Per exemple, la Maria Miró, que amb 96 anys enfila l'agulla sense ulleres, fa bosses per a altres residents. O la Pepita Gallinat, que assegura que sempre està fent cosetes, i així es distreu.   L'obertura de les residències a familiars va permetre a l'Andreu Cuadrat, celebrar el seus 100 anys amb la família, i també explicar-ho l'endemà a TV3 "Vaig tenir una sorpresa molt grata, molt bé, tots aquí, reunits." Lluny li queden els dies en què va estar malalt de Covid. Recorda que el van portar a la setena planta, per aïllar-lo i que el van cuidar molt bé, que gairebé no es va adonar de la malaltia. El record del seu fill és una mica diferent "Estava molt neguitós. Ara no se'n recorda gaire del que va passar, però cada dia s'acomiadava. Demà ja no ens veurem, això ja s'ha acabat i això... costa d'anar-ho carregant a la motxilla." Des del sector de les residències reclamen que, al marge de la paga que els donarà la Generalitat, es reconegui que els treballadors s'hi van deixar la pell i que les administracions no van atendre els seus crits d'alerta, fins i tot abans del mes de març. Estan dolguts per si la societat pensa que la culpa que morissin més de 4.000 persones que vivien a residències a Catalunya és dels centres i no de la falta d'ajuda, de material i de tests. I exigeixen a les administracions que se'ls reconegui les condicions en què van treballar. Andrés Rueda: "Hauria canviat el clima d'opinió respecte a les residències si ells haguessin dit les residències estan treballant amb la normativa que han de treballar, amb aquestes dificultats i explicar-ho ells. Ells estaven a casa, molts estaven amagats sota la taula."   Des d'ASCAD es dubta també que sigui prou sòlida la coordinació entre les diferents administracions.    
