Porters: solitud i supersticions
Com es viu la solitud del porter i com han canviat la manera de preparar-se? "Moltíssim", ens confessa Joan Compte, actual porter del CD Masnou a la 2a Catalana. "La diferència dels inicis amb avui és abismal", explica Verònica Rodriguez, exportera del FC Barcelona, el Vilafranca i el Vilanova.
Les supersticions
Aquesta solitud porta a moltes supersticions en el terreny de joc, tal com ens explica Joan Compte amb un exemple molt clar.
Els primers tres partits de lliga jugava amb una samarreta; vam tenir equipacions noves i vaig encadenar tres partits seguits perdent. Aquest cap de setmana m'he tornat a posar l'antiga i hem guanyat.
No trepitjar les línies com feia Víctor Valdés, rituals d'entrada al terreny de joc o tocar tots els pals de la porteria abans de començar el partit, són supersticions i manies de la figura més especial dins d'un terreny de joc.
Recomanació als pares i mares dels porters
"Patireu, però viurà experiències que serviran per un futur al terreny de joc i també al món laboral", explica Joan Compte, que ha fet carrera al futbol català i va jugar a les categoties inferiors de l'Atlètic de Madrid.
Els familiars dels porters sempre pateixen més, però això no ha d'impedir que segueixin millorant en la condició de guardià dels tres pals.
