Posidònia, coves i sorres: Catalunya presenta el primer Mapa d'Hàbitats Marins
Catalunya ha presentat el seu primer Mapa d'Hàbitats Marins, un projecte pioner que posa llum al nostre mar, extens i vulnerable.
Aquesta feina de precisió feta al llarg de quatre anys, tant des de l'aire com sota l'aigua, ha combinat làsers, sondes, sonars i filmacions submarines, i s'han recollit mostres de sediments a bord d'un vaixell de recerca oceanogràfica i s'ha embarcat tecnologia de mapeig en un avió.
Aquesta eina científica, planificadora i divulgativa dona resposta al buit històric d'informació sobre els hàbitats i el tipus de fons marins al llarg de tot el litoral català.
Una radiografia submarina a mida
El mapa identifica fins a 26 hàbitats marins diferents, quatre dels quals són d'interès comunitari.
Destaquen les coves submarines, els estuaris i desembocadures, els fons marins rocosos i les praderies de posidònia oceànica, un autèntic bosc submarí que, tot i cobrir només un 2,4% de l'àrea prospectada, té una funció clau per a la biodiversitat i la protecció de la línia de costa.
El mapa ja es pot consultar a la web de l'Hipermapa de la Generalitat.
El mapa també recull la distribució de fangs, sorres, graves i altres substrats, amb una notable variació segons la zona: mentre al nord predominen les sorres i fons detrítics, al sud hi abunden els fangs sorrencs, modelats per la influència dels rius com l'Ebre, el Llobregat o el Besòs.
Una de les troballes més destacables és l'extensió dels fons de grapissar, o maërl, formats per algues calcàries i altament valuosos per la seva biodiversitat, que cobreixen més d'un 20% del litoral del Maresme.
Una brúixola per gestionar el futur del mar
El mapa no només és un exercici cartogràfic, sinó una eina de gestió que, segons Sara Pont, cap del Servei de Planificació del Medi Natural: "Serà una referència per a tothom. Tant per a la gent de l'administració com per a gestors ambientals o, simplement, per a les persones que utilitzen el mar com a amants del medi."
La informació permetrà prendre decisions més fonamentades en àmbits tan diversos com la planificació costanera, la creació d'àrees marines protegides, la conservació d'espècies o la regulació de l'activitat pesquera. En aquest sentit, Cristina Massot, secretària general d'Agricultura, ha remarcat que:
Es tracta d'una eina absolutament valuosa per a la gestió sostenible de la pesca i també de les activitats recreatives.
La iniciativa, finançada en un 75% pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca, forma part de l'Estratègia Marítima de Catalunya i es complementa amb altres instruments, com la futura xarxa de radars d'alta freqüència d'ICATMAR, que permetrà seguir en temps real la temperatura, salinitat i corrents marins.
