Prendre antidepressius no ens fa pitjors que la resta

Els grans poders ens van fer creure que tots podíem viure en un núvol de felicitat eterna i ara ens renyen perquè no gestionem gens bé el patiment. Esclar, si no hem practicat prèviament, ara és impossible que, per art de màgia, tinguem les eines imprescindibles per posar en ordre les nostres emocions.

Ara resulta que a les persones que tenen depressió o ansietat se'ls recepten antidepressius massa a la lleugera..., però això és molt delicat... perquè xoca frontalment amb el patiment de molta gent que se sent molt incompresa. És massa fàcil dir que ens mediquem massa, que no ens autogestionem prou bé, que no hi posem prou "caràcter". Cal no oblidar que per a molta gent la medicació és fonamental per tirar endavant.

Com en tot, s'ha de trobar la mida justa, i molta gent potser en fa abús, dels fàrmacs, però també n'hi ha molta que no té cap més remei que utilitzar la farmacologia per poder-se despertar cada matí. I això no els fa pitjors que la resta. Ningú es qüestiona que un diabètic s'hagi de medicar, però un malalt que pren antidepressius s'ha de continuar justificant i tothom es veu amb cor d'opinar.

L'abús de medicació no és patrimoni dels antidepressius. És urgent educar les emocions i, si rellisquem en algun moment de la vida, confiem plenament que la sanitat pública ens sabrà donar resposta.