Preocupació a França pels atacs violents comesos per adolescents en centres escolars
Els alumnes francesos han tornat a classe a principis de setembre i el país ja ha viscut un primer atac amb arma blanca en un centre escolar. Ha estat aquest 10 de setembre, mentre el país nomenava un nou primer ministre i les protestes del moviment Bloquegem-ho Tot s'estenien arreu.
Un exalumne d'un institut agrícola d'Antibes, al sud de França, va agredir amb un ganivet un alumne i una professora. El jove, que va poder ser detingut, estava sota tractament psiquiàtric i havia confessat al seu metge la voluntat de cometre una massacre com la d'Anders Breivik a Noruega.
A casa seva s'han trobat esvàstiques i documents que proven la seva simpatia amb el nazisme. Per sort, l'alumne i la professora no tenen ferides de gravetat, però el cas ha revifat a França el debat sobre la salut mental dels joves, després de les alarmants xifres d'atacs del curs passat.
Un 2025 amb menys casos, però més greus
El curs escolar passat, el 2024-2025, va acabar a França amb un incident greu causat per un adolescent cada mes. Al desembre, l'última setmana del primer trimestre, una baralla entre bandes de dos instituts diferents va deixar un jove de 15 anys estès a terra amb ferides mortals davant el centre escolar. Al gener, un altre apunyalament per robar un mòbil va acabar amb la mort de l'agredit.
Les estadístiques que hi ha sobre la violència juvenil estan poc actualitzades, però mostren una tendència clara: la violència adolescent ha baixat en els darrers 10 anys, però han augmentat els casos greus.
Des del 2021, les condemnes per portar armes i les agressions amb violència han augmentat i el nombre de menors perseguits a França per assassinat, homicidi, cops mortals o violència agreujada s'ha doblat des del 2017.
Pel govern, la solució és més repressió
El govern va reaccionar a principis del 2025 anunciant un enduriment del Codi Penal per als menors i l'obertura de nous reformatoris. Propostes que han de ser votades encara a l'Assemblea Nacional i que, per tant, no han entrat en vigor, però a les quals dona suport el govern i tant els diputats del centrisme macronista i la dreta tradicional com l'extrema dreta.
La psicopedagoga experta en adolescència Laure Westphal no les critica frontalment. Creu que "hi ha joves que no tenen consciència de la necessitat de tenir límits i no els han interioritzat mai". Imposar-los-en pot ser "part de la solució", però considera que la mirada dels polítics sobre les problemàtiques lligades a l'adolescència és molt insuficient.
Si no proposem un projecte d'inserció i rehabilitació, un projecte de futur on poder-se realitzar, la repressió no funciona.
Violència lligada al narcotràfic
La reacció repressiva del govern s'explica sobretot com a resposta a l'augment del fenomen del petit traficant ("jobber" en l'argot francès) o vigilant de zona ("chouf" en l'argot francès) al servei de les bandes de narcotràfic local. És la detenció d'alguns joves menors d'edat el que està al darrere dels incidents viscuts a poblacions com Nimes o Llemotges aquest estiu.
A Marsella, el reclutament de menors per controlar les entrades dels barris i treballar de "choufs" és un fenomen que la policia té clarament identificat: el 2024, 500 adolescents menors estaven al servei dels càrtels locals. Alguns dels treballs encomanats impliquen una violència inaudita en aquesta franja d'edat: segrestos i, fins i tot, l'encàrrec d'assassinats.
També sobre aquests casos més lligats a la delinqüència Westphal, que va treballar fa deu anys amb joves radicalitzats pel jihadisme, té una resposta crítica: "Sabem quin efecte té l'empresonament per als joves i adults que no entenen el sentit de la pena. El que causa és reincidència."
La salut mental dels adolescents
Si el fenomen dels menors treballant pel narcotràfic té unes causes d'abandonament escolar i familiar al darrere, a la primavera, el govern va haver de reaccionar d'una altra manera a dos homicidis que han deixat el país glaçat. A Nantes, una noia de 15 anys sucumbia a les 57 punyalades d'un company d'institut, que després va intentar agredir altres companys.
L'agressor no va mostrar cap mena de penediment. Va ser descrit pel fiscal que porta el cas com un noi "molt solitari", "fascinat per Hitler" i que s'havia autolesionat en més d'una ocasió. També va deixar escrit un manifest amb idees contradictòries que expressaven un desencís amb el món. La seva mare l'havia portat a teràpia, conscient que el seu fill tenia problemes de salut mental.
Un mes més tard, una monitora era apunyalada també per un alumne d'un "collège", l'institut de secundària obligatòria, a Nogent. Ho va fer un matí a l'entrada de l'escola mentre els gendarmes revisaven les motxilles dels alumnes, una mesura presa precisament per evitar que als centres escolars hi entressin armes blanques.
Dificultats per digerir la frustració
En aquest cas el noi, de 14 anys, va confessar a la policia que estava enfadat perquè una altra monitora feia uns dies l'havia amonestat per fer petons a la seva xicota al mig del pati. Laure Westphal detecta entre els seus pacients actuals un problema de tolerància a l'autoritat femenina:
Hi ha molts nois joves que tenen molts problemes per tenir en compte la igualtat, a la qual som molt sensibles avui dia, i alhora posar en valor la seva masculinitat.
Davant els dos drames, el govern i, sobretot, la ministra de l'Educació, Elisabeth Borne, ha començat a mirar-se els adolescents d'una altra manera. En una visita a un centre proper a Nogent, i després de parlar amb professorat i pares d'alumnes, va apostar per trobar solucions d'acompanyament menys repressives:
Cal reforçar la detecció de joves amb dificultats i angoixes. I cada centre haurà de dotar-se abans de finals d'any d'un protocol de detecció de les situacions de patiment psicològic i fer-se'n càrrec.
Són casos, aquests darrers, que recorden el fenomen del masculinisme, un moviment masclista format per incels i promogut per influencers que creix amb força a França com a resposta al feminisme combatiu. Una ideologia que arriba cada vegada més a les generacions joves.
En tot cas, conclou la doctora Westphal, "l'adolescència és un baròmetre social. No és estrany que, al cap i a la fi, la joventut s'empari de les problemàtiques dels adults, perquè la societat és cada vegada més violenta."
