Primer pas de Sánchez per "blindar" l'avortament a la Constitució davant les contradiccions del PP

El Consell de Ministres ha aprovat iniciar el tràmit de la reforma constitucional per "blindar" el dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs.

En una entrevista a la Cadena SER, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha explicat que es demanarà el dictamen del Consell d'Estat sobre la modificació de l'article 43 de la Constitució, un pas previ necessari per iniciar qualsevol reforma.

"A partir d'aquí, espero que hi hagi una majoria al Parlament i que, efectivament, es blindi aquest dret", ha assenyalat, si bé amb l'actual correlació de forces, l'aval del PP és imprescindible.

El govern espanyol vol seguir el model francès i incloure explícitament el dret a l'avortament a la Carta Magna per "consagrar la llibertat i l'autonomia de les dones".

Així ho ha detallat també a la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que ha confirmat que el text quedaria així:

"Es reconeix el dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs. L'exercici d'aquest dret en tot cas serà garantit pels poders públics, assegurant la prestació en condicions d'igualtat efectiva, així com la protecció dels drets fonamentals de les dones".

Alhora, la responsable de Sanitat, Mónica García, ha explicat que el ministeri que lidera ha enviat un requeriment a les comunitats de Madrid, Aragó i les Balears perquè elaborin el registre d'objectors de consciència a l'avortament i que si no tenen resposta d'aquí un mes s'iniciarà un procés contenciós als tribunals perquè les "obligui un jutge".

Negociacions amb Sumar per tancar el text

El debat ideològic amb la dreta ha portat Sánchez a intensificar les negociacions amb Sumar per pactar el contingut de la reforma.

La portaveu del partit al Congrés, Verónica Martínez Barbero, ha advertit que no n'hi ha prou amb una simple menció a la interrupció voluntària de l'embaràs: "Els drets han de tenir contingut a la Constitució; si no, es deixen al desenvolupament d'una llei i es perd la jerarquia normativa", ha dit.

Fonts de Sumar han reconegut que la proposta inicial del PSOE "desregulava l'avortament", però han celebrat que el text actual és ja "raonable i correcte d'inici".

Martínez Barbero s'ha mostrat convençuda que el text final, que pot evolucionar amb aportacions d'altres grups, garantirà plenament el dret a l'avortament i que arribarà al Congrés "el millor text possible".

Reforma ordinària, sense referèndum

Per aconseguir-ho, s'impulsarà un procediment de reforma ordinària, que requerirà una majoria qualificada a les Corts. Sánchez, però, ha descartat la convocatòria d'un referèndum i ha assegurat que l'executiu utilitzarà "tots els ressorts de l'estat social i democràtic de dret".

El govern espanyol vol incloure el dret a l'avortament dins l'article 43, que reconeix la protecció de la salut. Això implica que no es considerarà un dret fonamental, sinó un principi rector, i que la reforma serà de tipus ordinari.

Per tirar-la endavant caldrà el suport de tres cinquenes parts del Congrés --210 diputats-- i del Senat.
 

El PP, entre la contradicció i la pressió de l'extrema dreta

Sánchez ha demanat al Partit Popular que se sumi a la iniciativa: "Si, com diu, està disposat a defensar el dret a la interrupció, no hauria de tenir cap problema, ni polític ni intel·lectual", ha afirmat.

Tot i això, ha criticat que el PP "està absolutament desdibuixat i ultradretitzat" i que "cedeix davant una extrema dreta que obliga els governs a retallar drets de les dones".

El partit d'Alberto Núñez Feijóo ha mostrat posicions contradictòries les darreres setmanes.

La Conselleria de Sanitat de Madrid va anunciar que no crearia el registre d'objectors a l'avortament previst per llei --tot i mantenir-ne un d'objectors a l'eutanàsia--, mentre que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va arribar a dir: "Vagin a un altre lloc a avortar".

Després de la polèmica, el PP va assegurar que garantiria l'avortament "d'acord amb la llei" i Feijóo va proposar substituir el registre d'objectors per un registre de metges disposats a practicar-lo.

Registre d'objectors a Madrid

El president espanyol ha reclamat a Ayuso que faci complir la normativa estatal i creï el registre d'objectors, com estableix la llei:

"M'agradaria que un partit d'estat com el PP exigís a la presidenta de Madrid complir la llei i crear aquest registre", ha dit. Sánchez ha recordat que només l'1% dels avortaments a Madrid es fan a la sanitat pública, una xifra molt inferior a la d'altres capitals europees com Roma o París, on supera el 50%.

"És evident que hi ha una decisió política darrere, fruit d'un dogmatisme i d'un sectarisme que no reflecteix el sentiment de moltes dones, ni tan sols de les que voten el PP", ha conclòs.

Una llarga història de lluita per un dret

L'avortament a Espanya ha estat un tema de debat social i polític durant dècades. Prohibit fins al 1985, aquell any es va despenalitzar en tres supòsits: risc per a la mare, violació o malformació del fetus.

El 2010, el govern de Zapatero va aprovar una llei de terminis que permet l'avortament lliure fins a les 14 setmanes. El PP va intentar restringir-la el 2014, però va retirar la reforma davant l'oposició social.

El 2023, el govern de Sánchez va ampliar drets --com l'avortament a partir dels 16 anys sense consentiment patern-- i va blindar-ne l'accés públic, encara amb resistències com la d'Ayuso.