Primer pas per il·legalitzar quatre fundacions franquistes més, a part de la de Francisco Franco
Dos dies abans que es commemorin els 50 anys de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol aprofita per avançar en el compliment de la llei de memòria democràtica.
La Moncloa ha anunciat l'inici del procediment per extingir quatre fundacions franquistes, a través de la compareixença al Congrés del ministre de Cultura, Ernest Urtasun.
Al seu torn, després del Consell de Ministres, el titular de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha anunciat que han aprovat el reial decret que establirà la definició del catàleg de símbols franquistes que cal retirar.
El govern espanyol també posa en marxa la campanya institucional "La democràcia és el teu poder", encapçalada per una lona gegant escrita en català a la Gran Vía de Madrid, que inclourà 400 activitats coincidint amb l'efemèride del final de la dictadura.
Fundacions afectades i quins passos falten
El Ministeri de Cultura iniciarà les actuacions prèvies del procediment d'extinció dels organismes franquistes dedicats a José Antonio Primo de Rivera, Blas Piñar, Serrano Suñer i Queipo de Llano.
Seguiran el mateix camí que la Fundació Francisco Franco, que actualment es troba en fase d'al·legacions, després d'haver començat el mateix procés el 2024, en concloure que la fundació humilia les víctimes, no persegueix fins d'interès general i que es dedica, principalment, a "proporcionar una visió inequívocament positiva del franquisme".
Ara s'iniciarà la primera de les tres fases per a la seva eliminació, que consisteix en la petició d'un informe a la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica per recollir tots els arguments per justificar la seva extinció.
Després de les actuacions prèvies, s'obrirà el procediment amb la comunicació de l'expedient a cada fundació afectada i s'obrirà un període d'al·legacions.
L'últim pas que depèn de l'Estat serà la sol·licitud d'un informe a l'Advocacia General de l'Estat, amb el qual el Ministeri de Cultura resoldrà si escau instar judicialment l'extinció. La resolució final del procediment dependrà de la justícia.
Les fundacions afectades en aquest procés són la Fundació José Antonio Primo de Rivera, la Fundació Blas Piñar, la Fundació Privada Ramón Serrano Suñer i la Fundació Pro Infancia Gonzalo Queipo de Llano.
Més a prop del catàleg de símbols franquistes
El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts, en Consell de Ministres, el reial decret per definir el mètode que establirà els criteris per elaborar la llista de tots els elements i símbols franquistes que encara han de ser retirats en compliment de la llei de memòria democràtica.
El BOE inclourà aviat la llista en la seva publicació, tal com ja s'hi va comprometre el president, Pedro Sánchez, en la darrera sessió de control al Congrés, a finals d'octubre, quan va explicar que calia que es retiressin "d'una vegada per totes".
El ministre Ángel Víctor Torres ha anunciat l'aprovació del "procediment de la confecció del catàleg".
S'ha elaborat a través de l'informe de les comunitats autònomes --amb aportacions que, segons Torres, han estat recollides en el reial decret-- i la col·laboració de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, els ministeris de Cultura i per a la Transició Digital i el dictamen del Consell d'Estat.
Una comissió amb quinze persones és la que ha recollit els diferents criteris per elaborar el catàleg, tot i que queda pendent la comissió tècnica que elaborarà la llista d'elements i símbols final.
Canvi de noms a pobles i edificis
Podrien quedar "uns 4.000 vestigis franquistes", explicava el ministre de Memòria Democràtica, tot i que molts d'ells ja han estat eliminats prèviament. Molts, apuntava, es troben "en habitatges socials i edificis religiosos".
Torres també ha mencionat "unes set poblacions que podrien tenir denominacions" relacionades amb la dictadura i, "amb aquest catàleg, seran eliminats".
El govern espanyol té previst publicar el catàleg al BOE abans que acabi el 2025 per poder requerir "immediatament les retirades a partir d'aleshores", ha explicat Torres.
Torres ha recordat que ja s'ha escollit la proposta guanyadora per la ressignificació de Cuelgamuros, fet que considera un "pas important".
La publicació dels criteris per elaborar la llista dels elements per ser retirats definitivament dels carrers de l'Estat coincideix amb la commemoració del 50è aniversari de la mort del dictador.
Crítiques de la conferència episcopal
Per la seva part, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, ha criticat les lleis de memòria històrica i ha afirmat que són un "instrument de polarització ideològica al servei dels interessos polítics del present".
Davant d'això, ha defensat fer durant els pròxims anys un exercici de diàleg i "purificació de la memòria" que, a parer seu, està avui "contaminada".
Argüello, que ha destacat que les lleis de memòria tenen una finalitat "justa" quan busquen "rehabilitar i honorar les víctimes de la dictadura", ha apostat durant l'assemblea dels bisbes espanyols per "aprofundir en la reconciliació que els anys de la transició van aconseguir".
