Primera declaració per tortures policials a Via Laietana: "És un gran dia per a la memòria"

Blanca Serra ha estat la primera persona a declarar, aquest dilluns, davant de la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans per les tortures que va patir durant el franquisme i la Transició a la Prefectura Superior de la Policia Nacional de Via Laietana.

A les portes de la Ciutat de la Justícia, Serra s'ha mostrat esperançada que la investigació serveixi per "recuperar un passat que no ha acabat": "Avui és un gran dia per a la memòria", ha dit.

L'activista, de 82 anys, ha reivindicat la necessitat d'explicar a les generacions més joves la repressió viscuda a la Via Laietana i, en especial, la que van patir les dones: "És important denunciar i visibilitzar la persecució de gènere que hi ha hagut".

Serra ha dit que no confia gaire que el seu cas tiri endavant, però espera que serveixi per a altres casos i per reconvertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria:

"És intolerable que es pensi que puguem compartir edifici entre torturadors i torturats en pisos diferents. "Hi ha moltes coses que no han canviat en 50 anys, però espero obrir el tema, que es continuï parlant d'això i que el jovent tingui en compte el que ha passat, està passant i el que passarà."

Serra és una activista independentista de llarg recorregut, a més de professora i lingüista.

Entre el 1977 i el 1982, en plena Transició, a ella i a tres noies més --entre les quals hi havia la seva germana Eva, ja difunta-- les van detenir quatre vegades. La primera, el febrer del 1977 i l'última, el març del 1982, per portar un cartell amb el lema "independència":

"Faig aquesta denúncia en nom meu, però sobretot en nom de la meva germana i de tota la gent que ha passat per Via Laietana 43"

En dues ocasions se'ls va aplicar la llei antiterrorista, que permet que no se sàpiga res del detingut ni s'hi pugui contactar durant dos dies.

Dues hores de declaració

Serra ha estat unes dues hores davant la fiscal, acompanyada de l'escriptor i exdiputat de la CUP Julià de Jòdar, i sense els seus advocats, que l'han esperat a la sortida.

La declaració ha estat gravada i no n'ha transcendit res perquè les diligències d'investigació de la fiscalia són secretes.

Serra ha explicat fil per randa les quatre detencions i maltractaments rebuts a la comissaria de Via Laietana i a la Direcció General de Seguretat de la Policia Nacional a Madrid durant la Transició.

En sortir de la declaració, Serra ha explicat que s'ha sentit "acompanyada" per la fiscal de memòria democràtica, però també "estranya", perquè per primer cop no declarava com a acusada sinó com a acusadora.

La seva advocada, Sònia Olivella, ha dit que aquesta declaració és el primer pas d'una llarga investigació que pot accedir a arxius policials, judicials o penitenciaris i documents als quals fins ara les acusacions no han pogut accedir per diversos motius.

L'advocada i directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha lamentat que "la justícia arriba molt tard, perquè molts represaliats ja no hi són", però ha afegit que volen que aquesta declaració "sigui la primera de moltes". En tot cas, ha assegurat que el que va passar a la comissaria de Via Laietana "són crims contra la humanitat, no prescriuen, són crims que s'han d'investigar, jutjar i condemnar en una democràcia plena".

Xavier Antich, president d'Òmnium, ha lamentat els "dos intents de denúncies molt seriosos bloquejats pels tribunals en els darrers anys". Per a Antich, és important que es comenci a parlar de la reparació de les víctimes del franquisme en seu judicial, després de 50 anys "que l'Estat intenta sepultar en l'oblit i la desmemòria". Per això, ha agraït la "perseverança" de les germanes Serra, i ha reclamat "memòria, veritat, justícia i reparació".
 

Primera investigació per tortures

L'octubre passat les entitats Irídia i Òmnium Cultural van presentar una denúncia davant la Fiscalia en nom de les germanes Eva i Blanca Serra per crims de lesa humanitat per les tortures que van patir durant les detencions.

Arran de la denúncia, la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans ha obert per primer cop diligències penals per investigar les tortures comeses a la comissaria de Via Laietana.

Fins ara, mai s'havia avançat tant en una denúncia per tortures policials durant el franquisme i la Transició. I casos similars havien quedat arxivats perquè la llei d'amnistia impedeix investigar crims del franquisme.

"Avui és un dia històric. Per primera vegada una supervivent de tortures que va patir a la Via Laietana declara davant dependències judicials", ha reivindicat Anaïs Franquesa. 

Franquesa ha afirmat que els episodis de tortures són "delictes de lesa humanitat" i que, per tant, no prescriuen: "Aquests crims s'han d'investigar, s'han de jutjar i s'han de condemnar". A més, també ha destacat la demanda de convertir l'actual prefectura de la Policia Superior de la Policia Nacional en un centre de memòria: "Via Laietana 43 ha de ser un lloc de memòria sense presència policial".

La declaració de Blanca Serra davant la Fiscalia suposa, segons Òmnium, un precedent històric i obre la porta a un procés d'investigació que ha d'incloure l'accés als arxius policials de l'època, la identificació dels responsables i la reparació a les víctimes.

Xavier Antich, president d'Òmnium, ha fet valdre la denúncia de Serra per avançar cap a "la necessària reparació de les víctimes que van ser torturades a Via Laietana i sota la dictadura franquista.
 

La història de Blanca Serra

La història de Blanca Serra és una de les que es recullen al pòdcast "Torturades", de Catalunya Ràdio, que es pot escoltar a la plataforma 3Cat. També forma part dels testimonis que l'escriptora i periodista Gemma Pasqual i Escrivà va recollir al llibre que porta el mateix títol.