Primera indigestió per a Alberto Núñez Feijóo
Encara no està investit com a president del Partit Popular i ja s'ha empassat el primer gripau. El pacte de govern entre PP i Vox a Castella i Lleó suposa l'accés per primer cop del partit d'extrema dreta a un govern autonòmic.
Primera indigestió per a Alberto Núñez Feijóo, que fa no res deia en una entrevista que a Vox se l'havia de combatre explicant el projecte polític propi del PP. Un projecte que ara capitula sota la maniobra dels de Santiago Abascal, que ja es poden penjar una altra medalla. Abascal havia amenaçat de forçar un avançament electoral a Castella i Lleó si els populars no comptaven amb ells. I al primer assalt, s'ha endut el combat.
És el moment més delicat per al PP. Està afeblit després de la desfeta de la presidència de Pablo Casado, i l'extrema dreta ho aprofita per treure'n rèdit. Per primer cop, tindrà ascendència sobre les polítiques que afecten 2,4 milions de persones, que són els habitants de Castella i Lleó.
El pacte amb Vox situa Núñez Feijóo en una posició ben incòmoda just abans d'agafar el comandament del partit i començant una gira de presentació per tot l'Estat: una mena de campanya electoral interna.
Per al Partit Popular Europeu, l'acord amb Vox és reprovable. I avisa que hauria de ser un incident, una excepció, i no pas l'inici d'una tendència a Espanya. Faria bé el president dels populars a Europa, Donald Tusk, de passar algun dia per Madrid, per Castella o per Andalusia per ensumar la flaire a extrema dreta que ho impregna tot i que està fent perdre el nord al Partit Popular, fins al punt que els seus dirigents són incapaços de definir Vox com a extrema dreta i com a radicals. Cosa que el mateix Tusk fa sense ni despentinar-se.
Les tres conselleries i la vicepresidència del govern que Vox tindrà a Castella i Lleó, més la presidència del Parlament autonòmic, suposen un aparador potentíssim per a l'extrema dreta. A més d'un trampolí de cara a les properes cites electorals: les andaluses de finals d'any i les municipals del 2023.
El pacte amb el PP també suposa per a Vox una contradicció com una catedral. Però tenen un fetge més gran que totes les catedrals del barroc juntes i tant hi fa si defensen a i després fan b. Volen eliminar les autonomies, però s'escarrassen per governar-hi.
Les expectatives posades en Núñez Feijóo apostaven per un estil més centrat i asserenat, però a la primera de canvi ha anat molt més enllà que el seu predecessor i ha entrat en un terreny inquietant, fins ara inexplorat.
