Primeres imatges de la que serà la seqüència de l'univers més detallada de la història

És la càmera digital més gran mai construïda i no n'hi ha cap al món que pugui competir en resolució.

Cada fotografia que fa té 3.200 megapíxels i equival a la superfície que ocupen 45 llunes plenes. Per reproduir-ne una de sola a resolució completa caldrien unes 378 pantalles 4K.

Les xifres de la càmera, que es troba dins l'observatori Vera C. Rubin (construït sobre el cim del Cerro Pachón, a més de 2.600 km d'altura, al nord de Xile), estan justificades.

El que ha de fotografiar aquesta càmera tan potent és igualment immens: la totalitat del cel visible a l'hemisferi sud, que pot arribar a immortalitzar sencer en només 3 o 4 nits.

Estrena amb el time-lapse més detallat de la història

Avui el món ha vist les primeres imatges d'un observatori que encara no ha començat a funcionar a ple rendiment, tot i que es va començar a construir el 2014.

L'observatori Rubin, amb el seu telescopi de tres miralls combinats, un d'ells de 8,4 metres de diàmetre i "la càmera més gran construïda mai per a astronomia i astrofísica", té l'objectiu de fer un cens complet del cel nocturn de l'hemisferi sud, tot escanejant-lo sencer cada poques nits.

De fet, aquesta càmera ja ha fet les seves primeres fotografies, el que es coneix com a "primera llum" de l'instrument, les que avui han desvelat en directe a través del seu canal oficial de YouTube.

Aquestes imatges són especials, també, perquè seran els primers fotogrames d'un time-lapse únic amb què volen capturar l'evolució de l'univers visible durant la pròxima dècada.

Serà la pel·lícula de l'univers més detallada de la història i arrencarà a finals d'aquest any. El projecte es coneix com a Legacy Survey of Space and Time (LSST) i aquestes han estat les primeres imatges que n'hem vist:

Durant els pròxims 10 anys, l'observatori Rubin (batejat en honor a l'astrònoma nord-americana) repetirà l'escaneig complet que farà cada pocs dies a través de la composició de les fotografies que prengui.

Gràcies a aquestes imatges, els científics tindran la possibilitat d'accedir a molta més informació de la que han tingut mai, i això obrirà la porta a nous coneixements.

Per un cantó, informació cartogràfica. S'espera que aquestes fotografies ajudaran a construir l'inventari més complet d'objectes celestes en el sistema solar de la història, o el mapa més detallat de la Via Làctia de la història.

Per l'altre, informació sobre l'origen i la naturalesa de l'univers: el nivell de detall de cada fotografia i l'evolució visual prevista en el time-lapse que es generà, donarà més informació sobre com es va formar la Via Làctia o sobre què és i com interaccionen a l'univers la matèria i l'energia fosques.

Bilions de mesures de milers de milions de cossos

Com més resolució, detall, té una fotografia, més augmenta el seu pes. Les imatges de l'observatori Rubin seran especialment pesants.

La quantitat de dades que generarà l'observatori és una xifra igualment inaudita. En total, durant els 10 anys, s'espera acumular 500 petabytes de fotografies i dades, és a dir, 500 milions de GB que equivalen a 160.000 milions de fotos de les que ens omplen l'espai del telèfon mòbil.

Només en un any, l'observatori Rubin recopilarà més dades que tots els observatoris òptics anteriors junts.

En els 10 anys de projecte previst, les mesures arribaran als bilions sobre milers de milions d'objectes celestes. S'espera que reveli uns 20.000 milions de galàxies, 17.000 milions d'estrelles en la Via Làctia, 10 milions de supernoves i milions d'objectes més petits dins del sistema solar.