Prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys: eines, limitacions i el cas d'Austràlia
L'anunci del govern espanyol que vol prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys obre un dubte evident: com es farà efectiu el veto.
L'exemple més clar el tenim a Austràlia, el primer país que ha aplicat aquesta mesura. Tot i que fa només un mes que està en vigor, ja ha quedat demostrat allò de "feta la llei, feta la trampa", amb molts joves que aconsegueixen esquivar les limitacions tècniques.
Quines eines es volen fer servir
Implantar un sistema sòlid de verificació d'edat és clau perquè la mesura sigui efectiva. A Espanya s'havia plantejat crear una eina pròpia i obligar les plataformes a utilitzar-la, però en l'anunci del govern no s'hi fa cap menció. En qualsevol cas, els experts adverteixen que cap barrera és del tot infranquejable.
La intenció del govern espanyol és obligar les plataformes a verificar l'edat i a incloure controls parentals en tots els dispositius. Segons el projecte anunciat, les plataformes hauran d'implantar sistemes de verificació d'edat que vagin més enllà de simples declaracions formals, amb barreres reals i eficaces.
A més, l'executiu espanyol vol desenvolupar un sistema per detectar el que anomena "empremta d'odi i polarització", destinat a rastrejar, mesurar i fer visible com les plataformes fomenten la polarització i amplifiquen els discursos d'odi, amb l'objectiu de poder-ne quantificar l'impacte.
També es preveu una reforma del Codi Penal perquè els directius de les plataformes digitals puguin ser considerats penalment responsables dels danys causats per les xarxes, i es tipificarà com a nou delicte la manipulació d'algoritmes que faciliti l'amplificació deliberada de continguts il·legals.
Limitacions tècniques
Els experts coincideixen que la prohibició és positiva i necessària, però alerten de les limitacions tècniques a l'hora d'aplicar-la. També remarquen que hi ha pocs precedents que permetin avaluar-ne l'efectivitat real a mitjà i llarg termini.
En declaracions a 3CatInfo, el professor dels Estudis de Ciències de la Comunicació de la UOC Ferran Lalueza adverteix que és difícil de fer complir si la legislació només afecta un país o un nombre reduït d'estats:
És tan fàcil com simular que t'estàs connectant des d'un altre país, només amb això ja esquives la normativa.
En aquest sentit, recorda que les xarxes VPN justament permeten això, "camuflar el lloc des d'on t'estàs connectant".
Júlia Bacaria, experta en dret digital i presidenta de la Secció de Dret Digital i Intel·ligència Artificial del Col·legi d'Advocats de barcelona, ha explicat al "Catalunya migdia" de Catalunya Ràdio que hi ha sistemes que permeten identificar persones amb certificats digitals, encara que reconeix que potser el sistema no és infal·lible.
L'experta també apunta que la plataforma que permeti verificar l'edat hauria de ser de l'administració i oferir garanties de protecció de les dades, i també demana que s'acompanyi el menor en la transició de tenir xarxes a no tenir-ne. Pots recuperar l'entrevista aquí:
És factible regular l'accés a les XXSS, però no infal·lible
El cas australià
A Austràlia, pionera en aquesta regulació, ja s'han detectat "mil i una maneres" que han trobat els menors per saltar-se la prohibició, tal com apunta Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i professora de societat i política a ESADE:
Descarreguen VPN o fan servir estratègies més senzilles com mentir amb l'edat o fer servir una foto de la mare per obrir el perfil.
Per això aquest tipus de prohibicions, reconeix, serveixen més aviat per generar consciència i fer un crit d'alerta al sector privat, més que no pas per aconseguir l'efectivitat tècnica. A més, recorda que eines com ChatGPT també poden afectar la manera de relacionar-se dels joves:
Els entorns digitals no són només les xarxes, hi ha moltes altres eines que poden afectar molt els joves, i no s'està plantejant prohibir-hi l'accés.
Mercè Salla Martet, que viu a Brisbane, a Austràlia, assegura que com a pares estan satisfets amb la mesura, però admet que no està funcionant, especialment per als menors que ja tenien xarxes socials instal·lades al mòbil.
El seu fill, en Gabriel, de 14 anys, explica com es poden esquivar alguns controls:
Si vols fer servir Snapchat és molt fàcil passar el sistema. Pots agafar un amic, passes la seva cara i ja ets dins.
Per contra, explica que TikTok sí que detecta fraus, de manera que t'expulsa si hi poses el DNI dels pares però "mires coses que no mirarien ells".
Segons la legislació australiana, les xarxes han de desactivar tots els comptes dels usuaris que no arribin a l'edat permesa i evitar que obrin perfils nous, i s'enfronten a multes de 28 milions d'euros.
Salut mental i canvi cultural
Des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya feia temps que esperaven una mesura d'aquest tipus, tal com ha explicat a 3CatInfo Roger Ballescà, coordinador de l'Àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de la Fundació Hospitalàries de Martorell.
Ballescà subratlla la importància de posar límits, també des de l'àmbit familiar, més enllà de la regulació legal, i alerta que cada vegada es detecten més casos d'ansietat, depressió, assetjament i problemes d'atenció vinculats a l'ús excessiu de les xarxes socials entre els joves.
En la mateixa línia, Xavi Casanovas, de la plataforma Adolescència Lliure de Mòbils, defensa que amb una llei no n'hi ha prou i reclama un canvi cultural que permeti retardar l'accés als smartphones.
El professor de la UAB Màrius Martínez aposta per un equilibri: "No hem de ser ni tecnoeufòrics ni tecnoapocalíptics."
Les xarxes poden generar malestar, violència o assetjament, però també són espais de socialització i difusió de missatges positius.
Pendents del Congrés i d'Europa
Més enllà dels dubtes tècnics, les mesures anunciades encara necessiten l'aval del Congrés dels Diputats i s'hauran de cenyir a la legislació de la Unió Europea.
De fet, el portaveu de la Comissió Europea ja ha donat la benvinguda a la iniciativa, tot recordant que algunes competències en regulació digital són europees.
Espanya no estarà sola en aquest sentit, perquè Dinamarca o França també han començat a caminar per aplicar la prohibició.
La prohibició s'introduirà mitjançant un nou article de la llei de protecció dels menors en entorns digitals, que actualment està en tràmit al Congrés. El PSOE calcula que el període d'esmenes acabarà en les pròximes setmanes i que la norma es podrà votar aviat en ple.
