Propietaris agrícoles demanden l'estat espanyol per la regressió del Delta de l'Ebre

Un grup de veïns del delta de l'Ebre que veuen perillar el seu entorn natural per la salinització i l'erosió del terreny han decidit passar a l'acció. Es tracta de 22 propietaris de finques situades en aquest espai natural, incloent-hi dues empreses, que han denunciat l'estat espanyol pel que consideren "inacció en el compliment del deure legal de preservar la integritat del territori".

Consideren que no s'han impulsat les accions necessàries per evitar la regressió i garantir la protecció d'aquest espai de gran valor ecològic, mediambiental i econòmic.

En concret, denuncien que la salinització ha inutilitzat part de les seves finques i ha afectat les collites i demanen una indemnització de 22 milions d'euros pels perjudicis econòmics soferts, incloent-hi la pèrdua de terrenys productius i la disminució del rendiment econòmic de les hectàrees afectades.

Demanen mesures "reals, ràpides i efectives" per revertir la regressió del Delta

La demanda inclou la petició que es reconegui la responsabilitat patrimonial de l'administració per la seva manca de diligència en el compliment del seu deure legal de protecció, segons consta en l'escrit presentat aquest dijous pel Col·lectiu Ronda:

"L'administració de l'Estat ha d'aplicar solucions reals, efectives i ràpides mitjançant les quals s'aconsegueixi el cessament immediat de la situació actual. És a dir, cessar la regressió i l'increment de la salinitat, amb dotació dels cabals líquids i sòlids suficients al tram final del riu."

La demanda interposada s'acompanya i justifica en un informe elaborat per Josep Maria Franquet Bernis, doctor i enginyer agrònom, i Miguel Ángel Albacar, enginyer de camins, canals i ports, on es detallen les mesures tècnicament necessàries per corregir els danys patits i aconseguir la rehabilitació integral del territori, com podrien ser la creació de dunes, la instal·lació de barreres geotèxtils o la restauració de zones humides.

El perill de convertir-se refugiats climàtics interns

Justament, aquest dimecres la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, reconeixia, en unes jornades sobre crisi climàtica, la situació de risc a curt termini que pateix la zona del Delta i que creu que pot provocar, fins i tot, un moviment de refugiats climàtics al nostre país.

Jordà va advertir que la situació d'emergència "ens afecta a tots, però en funció d'on vius i la condició social que tinguis, t'afecta més o menys". I que per això, va reconèixer, cal prendre mesures al més aviat possible:

"És molt possible que d'aquí a pocs anys tinguem refugiats climàtics al nostre país, i no seran gent d'altres països, seran catalans. Quan penso en això em ve a la ment el delta de l'Ebre."

Les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix haurien deixat a mínims el tram final del riu

Els representants legals dels demandants ha posat exemples d'aquesta regressió al territori. "La construcció i posada en funcionament de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix entre els anys 1964 i 1969 ha tingut com a conseqüència els darrers 50 anys una dràstica reducció de l'aportació de sediments al tram final del riu Ebre", asseguren.

Això hauria afavorit, hi afegeixen, l'erosió de la zona, amb la consegüent penetració de les aigües salades del mar al delta de l'Ebre i un retrocés incessant i progressiu de la línia de costa.

Segons els demandants, els efectes negatius derivats de la presència d'aquestes preses al tram final del riu eren tan evidents des d'un primer moment que l'any 1973 ja es va publicar al BOE el Decret 3722/192, anomenat de sanejament del delta de l'Ebre, que encara seria vigent. El pla preveia "un llarg seguit de mesures per prevenir la degradació de l'espai" de les quals, asseguren, tan sols es va arribar a executar una petita part, entre els anys 1981 i 1985.

El temporal Glòria, un punt d'inflexió

Des de llavors, alerten els demandants, l'activitat de l'administració adreçada a pal·liar els efectes negatius de la regressió del delta de l'Ebre ha estat inexistent i només s'ha reprès l'activitat correctora en els mesos posteriors al temporal Glòria del gener del 2020, que va assolar la zona i va fer desaparèixer la Barra del Trabucador.

El mar va inundar 3.000 hectàrees d'arrossars al Delta en un temporal històric, pel qual es van demanar mesures urgents, com la declaració de zona catastròfica.    

Fins aquest gener, tres anys després de la tragèdia, no s'han començat a materialitzar les primeres obres preventives per protegir aquesta zona tan fràgil als avenços del mar, com es pot veure en aquest vídeo:

 

Mesures insuficients i sense pressupost garantit

Els demandants insisteixen, però, que les mesures adoptades fins ara s'han mostrat "manifestament insuficients per revertir l'agreujament de la situació en aquesta zona", declarada reserva de la Biosfera per la UNESCO l'any 2013.

Reconeixen que algunes mesures sí que s'han engegat, però consideren que "han estat executades només de forma parcial, amb partides pressupostàries aprovades i incorporades als PGE per desenvolupar accions sobre el territori que resten pendents d'execució o la manca d'aprovació definitiva del Pla per a la Protecció del Delta de l'Ebre, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic al febrer del 2021.

És per tot això que aquest grup, representat per Col·lectiu Ronda, ha impulsat una demanda que diuen que és pionera, per denunciar la inacció i la manca de diligència de l'administració en l'exercici de les seves competències de protecció i conservació de la costa, tal com determinen la llei de costes del 1988, la Llei 26/2007, de responsabilitat mediambiental, i altres normes legislatives incloses en la normativa estatal i comunitària.

És la primera vegada, diuen, que un grup de persones i societats mercantils uneixen forces per reclamar judicialment l'adopció de les mesures necessàries per preservar la integritat del territori i denunciar els perjudicis socials, morals i econòmics causats per l'abandonament del delta de l'Ebre.