Proves de coneixement, l'opció per garantir que els futurs professors dominen les matèries
Coordinadors dels màsters del professorat, els que formen els professors de secundària, batxillerat o formació professional, veuen amb bons ulls la incorporació d'unes proves de coneixement abans d'accedir als seus estudis.
La proposta surt de la conferència de degans de les facultats d'Educació de tot l'Estat que es va celebrar fa uns dies i és una fórmula semblant a la que ja es fa servir a Catalunya per als estudiants que volen fer el grau per ser mestre.
En canvi, directors dels centres de secundària demanen buscar alternatives per no afegir més obstacles en una professió on ja costa trobar candidats.
Tant pels degans com pels coordinadors dels màsters, aquest examen permetria garantir que els futurs professors tenen un domini suficient de la matèria que després hauran d'ensenyar.
Un coneixement no sempre garantit
La falta de professors ha portat a acceptar candidats que provenen d'altres estudis que no sempre estan directament relacionats amb la matèria que després hauran d'ensenyar, i per això consideren que aquest coneixement no sempre està garantit. És el cas de matemàtiques o de llengua i literatura catalana.
Aquest curs a la UB, només el 10% dels alumnes que volen ser professors de català són filòlegs, la resta venen de Periodisme, però també d'Art Dramàtic, Arts Escèniques o Teologia.
Per Agnès Rius, coordinadora de l'especialitat de llengua i literatura del màster de Secundària de la UB, si aquests alumnes després han de ser docents i han d'ensenyar una assignatura "han de tenir una base de coneixement sòlida de la matèria".
Si no és així, tot trontolla i tot se'n ressent.
"Els docents seran el model dels seus futurs alumnes. Per tant, queda una mica descompensat", conclou Rius.
Com que el màster se centra només en la formació per ser professor --perquè es considera que la matèria ja la coneixen-- sovint aproven el màster, però les mancances es veuen quan ja són als centres.
Del màster a l'aula
Aquest curs, al màster interuniversitari de Formació del Professorat en Matemàtiques només 12 dels 60 alumnes són graduats en matemàtiques. És el més antic que es fa a Catalunya i l'organitzen conjuntament la UB, la UAB i la UPC.
Albert Mallart, que coordina aquest màster, assegura que les mancances d'alguns alumnes que no tenen el grau en matemàtiques poden quedar "dissimulades" al màster, però, quan arriben a les aules, "depenent del contingut que els toca, la seva formació trontolla".
"Llavors, entre el mentor del centre i el tutor de la universitat, l'ajudem a aprendre el que no sap. Però clar, no podem estar sempre pendents de quin contingut imparteix per ensenyar-li allò", alerta Mallart.
Per ell, les conseqüències que això pot tenir a llarg termini són clares, ja que "si un formador no està format, a qui formarà?, i com formarà?". I conclou: "Si jo vull científics, els alumnes han de tenir una base matemàtica forta. I ara mateix, fem el que podem."
Revisar què es fa al màster
Rubén Pino, director de l'Institut Montilivi de Girona i membre de la junta central de directors de centres públics, creu que també podria tenir sentit introduir una prova que permeti escollir els candidats que més saben de la matèria, però que hi ha alternatives, entre les quals revisar què es fa durant el màster.
"Amb els professors que fa poc han estat alumnes del màster caldria valorar què els ha aportat, perquè a vegades tenen la sensació que no és productiu el que han fet", apunta Pino, i afegeix que "potser es podria reforçar més el coneixement sobre les matèries que han d'impartir".
Pino assegura que la realitat als centres és que hi ha places difícils de cobrir i on no es troben substituts. I és per això que demana prudència abans d'endurir els requisits en una professió on falten candidats.
