Puigdemont, un cop de porta sense forrellat
És un trencament però no és tan traumàtic com alguns s'esperaven. Malgrat que Junts tanca la porta a negociar res més amb el PSOE perquè considera que els seus incompliments són sistemàtics, manté els telèfons oberts. En cap moment Puigdemont s'ha referit a una moció de censura ni a un avançament electoral, tot i que es qüestiona la viabilitat del govern, i sí que ha llançat el missatge de futur sobre possibles votacions al Congrés: "Si van bé per a Catalunya, endavant; si no, adeu-siau." Per tant, cop de porta a Sánchez però sense passar-hi el forrellat.
Puigdemont ha dit prou. Prou a Pedro Sánchez i als incompliments en els acords de Brussel·les, pactats fa dos anys. Alguns no són directament culpa de Pedro Sánchez, sinó que hi intervenen altres actors: com els jutges que no apliquen la llei d'amnistia; Podem, que ha vetat la transferència de les competències d'immigració a la Generalitat; o alguns socis de la Unió Europea, que encara es resisteixen a avalar l'oficialitat del català a les institucions comunitàries.
Però Puigdemont també ha dit sobretot prou als incompliments que depenen directament de Pedro Sánchez com el nou model de finançament o les inversions pendents a Catalunya. Prou, en definitiva, "a la confiança" que havien dipositat fa dos anys en la investidura de Sánchez, de qui ha criticat "el tactisme" i la poca voluntat per complir, a pesar de la seva "minoria parlamentària". Però si aquesta minoria parlamentària fa temps que s'evidencia al Congrés dels Diputats, per què Junts fa ara aquest moviment?
Aquí hi ha una suma de factors. D'una banda, els incompliments que afecten els principals acords del PSOE amb Junts. Però també el calendari: ja fa dos anys que els acords es van firmar i ja en falten menys de dos per les pròximes eleccions, que seran les municipals, el 2027, si no s'avancen les eleccions a Espanya o a Catalunya. Menys de dos anys per a unes eleccions on estarà en joc un dels actius de Junts, que són les seves alcaldies. I aquí és on Junts marca perfil davant d'Esquerra, que garanteix l'estabilitat de la legislatura a Sánchez, i d'Aliança, radicalment contrària als acords amb Madrid.
Puigdemont, marcant distància amb els republicans, ha dit que "a diferència d'altres", Junts no mantindrà el seu suport al govern espanyol perquè remarquen que el partit no té "cap vocació d'estabilitat espanyola".
El president de Junts ha parlat de "pacte trencat" però assenyala els mateixos socialistes com els culpables. Un pacte que no es pot desenvolupar, ha dit, i ha reblat que "els socialistes ja estaven avisats" i que "han tingut moltes oportunitats" per redreçar la situació.
Què pensa fer ara Sánchez? Després d'explicar per què s'ha arribat a aquest trencament, Puigdemont ha deixat per al final del seu discurs l'artilleria pesant interpel·lant directament el president espanyol i dient-li: "Què pensa fer ara?" I ell mateix s'ha contestat: "Podrà ocupar poltrones, però no podrà governar. Podrà tenir poder, però no podrà exercir-lo."
Junts vol deixar clar que no parlaran ni negociaran amb els socialistes cap iniciativa i ha arribat a dir que el PSOE s'assabentarà de les votacions dels juntaires en el marcador de recompte de vots del Congrés. Aquí és on Junts es guarda el seu as a la màniga. Pot fer decantar la balança de les votacions quan vulgui amb el seus 7 diputats -un fet que ara ja passava- si es van complint les qüestions que ara han quedat a mitges.
I pel que fa a les negociacions de Suïssa sobre el conflicte polític, es donen per tancades i fonts de Junts diuen que ja ho han comunicat tant al mediador internacional com als negociadors del PSOE.
Ara, la decisió de la cúpula de Junts, presa per unanimitat, l'haurà de ratificar la militància, 6.400 afiliats que contestaran la consulta aquest dimecres i dijous. Un tràmit.
