Putin treu pit el dia de la victòria sobre els nazis envoltat d'una vintena de líders mundials

El 9 de maig Rússia celebra el Dia de la Victòria soviètica sobre l'Alemanya nazi. Vladímir Putin ha volgut convertir aquesta commemoració en la principal festa nacional del país i connectar aquell triomf ara fa 80 anys amb l'actual guerra a Ucraïna per convèncer els russos que cal continuar lluitant.

Putin, que també és comandant en cap de les forces armades russes, ha volgut fer una demostració de força. 

Malgrat l'aïllament internacional de Moscou des de la invasió a Ucraïna, Putin s'ha envoltat d'una vintena de líders mundials, des del president xinès, Xi Jinping, al de Veneçuela, Nicolás Maduro, el seu soci bielorús, Aleksandr Lukaixenko, o el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva.

Només hi ha assistit un dirigent dels països de la UE, l'eslovac Robert Fico, un dels escassos aliats de Putin a Europa. Fico s'ha desentès de l'advertència de Brussel·les, que va dir que prendria nota de tots els membres que assistissin a la celebració del Dia de la Victòria a Moscou.  

Putin vincula la victòria sobre els nazis a la guerra a Ucraïna

En el discurs que ha donat el tret de sortida a la imponent desfilada militar, Putin ha vinculat la guerra a Ucraïna amb la Segona Guerra Mundial, i ha agraït als aliats occidentals i xinesos la seva contribució a la victòria fa 80 anys. 

Però també ha assegurat que no permetrà que es tergiversi la història i ha deixat clar que la lluita a Ucraïna és la mateixa batalla contra el nazisme, l'antisemitisme i la russofòbia i que, a més, compta amb el suport de tots els ciutadans. Segons ha dit Vladímir Putin, "tot el país, la societat, el poble, donen suport als participants de l'operació militar especial". I ha afegit que està molt orgullós de la força d'esperit de les forces armades russes "que sempre ens ha portat la victòria". 

La d'aquest divendres ha estat la desfilada militar més gran dels últims anys a Moscou. Hi han desfilat més d'11.500 soldats, s'hi han exhibit per primer cop drons de combat i també llançamíssils Iskander, els més letals ara mateix a Ucraïna. 

En l'exhibició militar hi han participat soldats xinesos --el contingent militar estranger més nombrós-- i d'altres països com Egipte, el Vietnam, l'Uzbekistan i Bielorússia. En canvi, a la plaça Roja no hi han desfilat soldats de Corea del Nord, que lluiten al costat rus al front de Kursk.

La desfilada ha transcorregut sense incidents, tot i que la por d'un possible atac de drons ucraïnesos ha fet extremar les mesures de seguretat. 

Més de 25 milions de ciutadans soviètics van morir en la coneguda a Rússia com la Gran Guerra i, des de llavors, Moscou ha defensat que els russos van pagar un preu molt alt per aconseguir la pau a Europa. Segons el Kremlin, Europa no només no ha reconegut el sacrifici rus, sinó que ara els repudia i es posiciona al costat de Kíiv.