Puyal: el "top ten"

Vaig treballar amb ell ara fa vint anys però mai, ni en públic ni en privat, no li he dit "mestre". Ni m'he posat dret quan parlo d'ell com fan altres companys amb una actitud reverencial que em sembla exagerada. Ahir, a l'"Àgora", Joaquim Maria Puyal, el radiofonista dels 2.000 partits del Barça i el membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, va parlar clar i va deixar força titulars. En cito alguns, perquè pugueu escollir i ordenar al vostre gust. Aquest és el meu "top ten".

"Si la tele es dedica a ensenyar gent que es baralla i s'insulta, aconsegueix entretenir però no ofereix coneixement".
"La mentida a la televisió sempre és més ben tolerada que la mentida a la parella"
"El tema dels interessos impregna tot el mercat comunicatiu".
"Els tuits van bé però no poden reflectir un pensament complex. I la transmissió del coneixement és imprescindible".
"Els presidents (dels governs) diuen qualsevol bestiesa per poder continuar al poder".
"Jo no he tingut mai la voluntat de salvar res, jo he treballat en català perquè és la meva llengua".
"El català ni s'ha enriquit ni s'ha empobrit. Ha evolucionat, però de forma accelerada forçada pel bilingüisme".
"Jo li vaig preguntar al president Mas si TV3 i Catalunya Ràdio continuarien jugant a la Primera Divisió, i em va dir que sí".
"Un país sense televisió és més difícil d'articular que un país sense escoles".
"Com ha canviat el Barça en 36 anys? En la mateixa mesura que se celebraven els títols amb el parlament del Casaus davant de la Mercè i ara els jugadors ho celebren bevent cervesa".