Quan els republicans van destruir Llers

Era un dia fred i plujós, a Llers, el 8 de febrer del 1939.

La Guerra Civil ja fa dos anys i mig que s'allarga, i després de l'ocupació de Barcelona,  unes setmanes abans, la victòria franquista és pràcticament un fet. L'Empordà és dels pocs punts de Catalunya on encara no havien arribat, i per aquestes terres passaven molts republicans, camí de l'exili. 

Al seu pas anaven destruint punts de comunicació, com ponts i ferrocarrils, per complicar l'avenç de les tropes feixistes, com explica l'historiador Alfons Romero. 

"El context de l'Empordà aquells dies és dinamita, dinamita, i dinamita. I Llers, que havia quedat al marge del teatre d'operacions, un poble discret, geogràficament parlant, de cop i volta es troba que la gent del cinquè cos de l'Exèrcit Popular ve i posa una metxa. I va petar."

I el que va petar va ser l'església del poble, convertida en un polvorí que contenia més de 200 tones d'explosius. Els republicans no volien que se'ls quedessin els franquistes, i van optar per fer-los esclatar. 

"No sé si tenim la capacitat per visualitzar, escoltar i entendre què passa quan 200 tones de dinamita exploten. És una brutalitat. Una brutalitat que es va endur la part sud del poble." 

L'explosió va matar una desena de persones i va tirar a terra 160 edificis i més de 200 cases del poble. Només van quedar dretes 29 cases. En Jordi Cufí, un nen en aquell moment, recorda perfectament l'explosió. 

"El meu pare va quedar sota la runa, viu, els meus avis es van fer una trinxera a fora, i la meva mare ens va agafar i vam fugir en direcció al castell." 

La Catalina Vayés tenia 8 anys i també té molt present com ho va viure. 

"L'explosió va aixecar la campana de l'església, i després va venir un vent calent, calent, que ens va agafar per sorpresa."

Un trofeu per a Franco

L'explosió va tenir conseqüències dramàtiques per als veïns. I és que, més enllà de la destrucció, el dictador va ordenar que no es reconstruís, per poder-lo mostrar com a victòria. Ho recorda la regidora de cultura, Maite Oliva. 

"Durant el franquisme es van voler mantenir aquestes ruïnes com a símbol, i això va impedir que el poble cresqués amb naturalitat. Per això, des de l'Ajuntament, volem impulsar aquest exercici de recuperació de la nostra memòria." 

La memòria d'en Jordi, la Catalina i 11 testimonis més, ara s'ha volgut recollir en un documental: "Llers, el poble que va esclatar en mil bocins".

"El fet de recuperar la memòria oral dels nostres grans era una assignatura pendent. L'explosió de Llers va tenir conseqüències dramàtiques per als que van sobreviure i també per al poble i durant molts anys." 

Aquest diumenge se'n va fer la presentació. A Llers hi viuen actualment 1.250 persones.