Quan et portes més de quaranta anys amb el teu company universitari
A la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona fa més de vint anys que comparteixen classe joves d'entre 18 i 22 anys amb sèniors d'entre 60 i 80. De bon principi representa una sensació estranya per a tots plegats, però a mesura que es coneixen la situació es normalitza completament.
Fins i tot acaben compartint apunts. Ara bé, cada generació té un sistema diferent d'agafar-los. "Ells ho apunten tot a mà i nosaltres estem amb l'ordinador tot el dia", explica la Mariona Albertos, estudiant de tercer d'Història de l'Art.
També la participació a classe és diferent. Els sèniors sempre estan a punt per intervenir quan el professor els interpel·la. Els professors que fa temps que dirigeixen aquestes classes intergeneracionals les veuen amb molt bons ulls. Són enriquidores tot i que alguna vegada, segons diu el catedràtic d'Història del Cinema, Àngel Quintana, han de gestionar els temps diferents de participació.
A vegades tens por que t'expliquin batalletes i per això demanes: ara els joves parleu, ara els grans.
I és que el camí que han recorregut és més llarg i tenen moltes vivències per compartir.
Aquesta convivència és possible gràcies al programa Josep Torrellas. Es tracta d'un projecte que permet gaudir, als majors de cinquanta anys, de l'aprenentatge i la formació universitària sense la pressió de fer exàmens.
La majoria de participants en el projecte sol ser gent d'entre seixanta i vuitanta anys i està jubilada. Pot matricular-se a qualsevol assignatura oficial de la Universitat de Girona sense l'obligació de seguir cap itinerari, sempre que quedin places.
O sigui, es fan els seus estudis a la carta i sense necessitat que els avaluïn. Les preferències dels sèniors són contundents: els agraden les assignatures de lletres i especialment les d'Història de l'Art.
Amb aquesta experiència, fan vida al campus universitari amb gent de la seva edat i també amb estudiants que poden ser quaranta o cinquanta anys més joves que ells.
