Quan la selva o el bosc perd biodiversitat, els mosquits piquen més els humans

A la selva atlàntica del Brasil, en un dels ecosistemes amb més biodiversitat del món i també més castigats per l'activitat humana, els mosquits s'estan adaptant a buscar altres fonts d'alimentació, segons un nou estudi científic d'investigadors de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ) i que aquesta setmana s'ha publicat a la revista Frontiers in Ecology and Evolution.

Els investigadors han trobat que les espècies de mosquits analitzades tenien una clara preferència per la sang humana. Ho atribueixen a la desforestació i a la pèrdua de biodiversitat. Sérgio Lisboa Machado, expert en virologia i immunohematologia de l'UFRJ i un dels investigadors principals de l'estudi, explica que els mosquits solen sentir més atracció pels micos:

Com que la fauna està disminuint, estan explorant altres fonts i les més properes són els humans. 

Anàlisi de la dieta de sang

Per esbrinar-ho, els investigadors han capturat més de 2.000 mosquits en dues zones de la selva atlàntica de l'estat de Rio de Janeiro: la reserva ecològica del riu Guapiaçu i el Sítio Recanto Preservar. Tot i que només una petita part de les femelles estaven plenes de sang, l'anàlisi molecular revela un patró clar.

De les dietes de sang identificades, la font predominant és l'ésser humà, per sobre d'aus, mamífers silvestres o amfibis. Aquesta informació s'ha obtingut mitjançant tècniques de seqüenciació d'ADN, que permeten identificar l'espècie de l'hoste a partir de restes genètiques presents a l'abdomen del mosquit.

Menys animals, més picades a persones

Els autors de l'estudi apunten a una causa principal: la pèrdua d'hàbitat i de fauna silvestre. La selva atlàntica ha perdut el 70% de la seva extensió original, i aquesta reducció de biodiversitat fa que els mosquits tinguin menys hostes naturals disponibles.

Quan escassegen aus i mamífers, moltes espècies de mosquits opten per picar humans, sobretot en zones on hi ha presència de residents, agricultors, turistes o científics.

L'estudi també ha detectat menjars múltiples en un mateix individu, és a dir, mosquits que s'han alimentat de més d'un hoste. Aquest comportament incrementa el risc de transmissió de virus entre animals i persones. 

Implicacions per a la salut pública

Diverses de les espècies que apareixen a l'estudi són vectors coneguts de virus com el dengue, el Zika, la febre groga o el chikungunya. Si aquests mosquits piquen humans amb més freqüència en entorns naturals degradats, el risc epidemiològic augmenta.

Els investigadors subratllen que el control dels mosquits no pot basar-se només a eliminar punts d'aigua o reduir poblacions, sinó que cal entendre com canvien els seus patrons de comportament en paisatges humanitzats. Tot i així, els investigadors emfatitzen que és necessari continuar investigant les interaccions entre els mosquits i el seu entorn. 

Un missatge que va més enllà del Brasil

Tot i que l'estudi se centra en el Brasil, els seus resultats tenen un abast més ampli. En un context d'emergència climàtica, urbanització i degradació dels ecosistemes, els mosquits mostren una gran capacitat d'adaptació, i això pot tenir conseqüències també en regions com el sud d'Europa o la Mediterrània.

La conclusió és clara: conservar la biodiversitat no és només una qüestió ambiental, sinó també una eina clau de prevenció sanitària. Quan els ecosistemes se simplifiquen, els mosquits s'acosten més a les persones, i amb ells, els virus que poden transmetre. L'investigador Sérgio Lisboa Machado té clara una de les possibles solucions: 

Aquest canvi d'hàbits dels mosquits podria ser reversible si féssim esforços de reforestació i de reintroducció de la fauna. 

Els aiguamolls de l'Empordà: un punt d'investigació de mosquits a Catalunya

A Catalunya, els aiguamolls de l'Empordà són un punt sensible des del punt de vista epidemiològic. La combinació d'aiguamolls, arrossars, zones periurbanes i una elevada presència d'ocells migratoris crea les condicions ideals perquè els mosquits actuïn com a vectors de malalties emergents.

Diversos estudis liderats per investigadors del CEAB-CSIC analitzen des de fa anys quines espècies de mosquit hi viuen, a qui piquen i com varia aquest comportament segons l'hàbitat i l'època de l'any. L'objectiu principal és entendre el risc de transmissió del virus del Nil occidental, una malaltia que circula de manera natural entre aus i mosquits, però que pot afectar humans i cavalls.

Mosquits, ocells i humans

La recerca als aiguamolls se centra sobretot en mosquits dels gèneres Culex i Aedes. En especial, Culex pipiens, el mosquit comú, el més abundant a la zona, és considerat el principal vector del virus del Nil occidental. Tradicionalment, aquesta espècie s'alimenta principalment d'aus, però els estudis mostren que el seu comportament és flexible, pot incloure mamífers i humans quan el context ecològic ho afavoreix.

Els investigadors principals, Frederic Bartumeus i Federica Lucati del CEAB-CSIC de Blanes, han pogut identificar amb precisió les espècies picades pels mosquits. Les dades revelen una dieta diversa que inclou aus silvestres, bestiar, animals domèstics i, en alguns contextos, humans.

Aquesta capacitat de picar diferents hostes converteix alguns mosquits en vectors pont, és a dir, en organismes capaços de transferir virus de la fauna silvestre cap a les persones.

Un senyal d'alerta per al futur

El virus del Nil occidental ja no és una amenaça llunyana. A Catalunya es va detectar la presència del virus en ocells i cavalls el 2017. I l'any 2021 es van trobar mosquits infectats, fet que evidencia la circulació del virus a la zona. L'estiu del 2022 es van detectar els dos primers casos autòctons de la febre del virus del Nil occidental a Catalunya. Tot i que la majoria d'infeccions són asimptomàtiques, una petita proporció pot provocar quadres d'encefalitis. 

Per això els investigadors insisteixen que la vigilància dels mosquits no pot separar-se de la conservació dels ecosistemes. Igual que passa al Brasil, l'estudi dels aiguamolls de l'Empordà mostra que quan els paisatges canvien, també ho fa el comportament dels vectors.  I és que les malalties transmeses per mosquits són un repte per a la salut pública global.