Quan la substituta del capellà és una dona: la Rosa Maria reparteix l'eucaristia a Arbolí
Sorprèn arribar a una església i que qui estigui fent la celebració sigui una dona. Primer perquè l'Església catòlica no permet a les dones accedir al sacerdoci i, segon, perquè la figura de les laiques en missió pastoral és bastant desconeguda.
Són dos quarts de 6 de dissabte a l'església d'Arbolí, al Baix Camp. La Rosa Maria es disposa a començar la cerimònia. Arrenca amb la cançó de la missa dominical: "Cantem, germans: hem arribat al temple del Senyor..."
Tot i que ho sembla, no és una missa, perquè la missa només la poden oficiar els capellans i ella no ho és. El capellà no pot assistir i ella el substitueix. La Rosa Maria és una laica en missió pastoral.
Això vol dir que té una autorització de l'arquebisbat de Tarragona per poder fer cerimònies religioses. La principal diferència amb la missa és que ella no pot celebrar el sagrament de la consagració del pa i el vi:
El sacerdot fa tota la pregària eucarística i fa el sagrament. En el meu cas --explica la Rosa Maria--, l'eucaristia que hi ha dins el sagrari ja és eucaristia perquè el mossèn l'ha consagrada.
Jordi Vila Borràs, conciliari del departament de laiques en missió pastoral de l'arquebisbat de Tarragona, assegura que les dones laiques en missió pastoral fan totes les tasques excepte la pregària eucarística, "però com que normalment el mossèn en una missa anterior ha deixat en el sagrari les formes consagrades, també hi ha la possibilitat que reparteixin la comunió".
I la Rosa Maria ho fa. Agafa el calze i va cap als feligresos bancada per bancada i ofereix el cos de Crist a les seues mans.
Les dones a l'Església catòlica
La Rosa Maria és també la directora del secretariat de laics i laiques en missió pastoral de l'arquebisbat de Tarragona. Ha estat sempre vinculada a l'Església, ha fet catequesi durant molts anys i des de l'any 1978 també fa les cerimònies religioses quan els capellans no poden anar a l'església. Ha estat a una quinzena de parròquies.
L'arquebisbat de Tarragona compta amb 7 dones laiques en missió pastoral, també poden ser homes, però no n'hi ha cap. La Rosa Maria mai ha sentit la vocació per ser capellà, però pensa que el fet que les dones que tenen la vocació no puguin ser-ho és "molt dolorós" i que hi hauria d'haver dones diaca i dones capellà "possiblement":
Amb les diferents cultures que hi ha dins l'Església catòlica és molt complicat, ho entenc, però a la llarga, per mi, s'ha d'anar avançant i hi ha d'haver dones diaca i dones capellà, possiblement.
Què en pensen els feligresos?
La cerimònia arriba al final. La Rosa Maria anuncia els actes que es faran la setmana que ve. Avui a l'església hi han anat vuit persones. Totes li tenen molta estima.
Josep Lluís Mosquera ens explica que fa 66 anys que viu a Arbolí i que la Rosa Maria ja va fer la catequesi als seus tres fills. Per ell, no té cap importància que sigui una dona qui faci la missa, i que ni tan sols sigui una missa. De fet, assegura que tenen més confiança amb ella que no pas amb el capellà i que els agrada "la manera com ho explica".
Que sigui una dona? Jo veig que s'haurà d'imposar, això, perquè de capellans cada dia n'hi ha menys.
La Rosa Maria, però, s'ha trobat en llocs on la gent no entén que sigui una dona qui fa la cerimònia. Un exemple és el balneari de Vallfogona de Riucorb:
Venien gent de Madrid, venien gent de Saragossa, venien gent de tot arreu. Hi havia gent que quan em veien sortir a mi marxaven. Hi havia gent que marxaven, hi havia gent que es quedava.
La cerimònia ha acabat, els fidels marxen de l'església. La Rosa Maria es queda a apagar els llums. Té 71 anys i en fa 47 que reparteix la paraula de Déu. Ens diu amb un somriure:
M'agrada fer-ho i no penso deixar-ho, mentre pugui, faré el que podré i ja està.
Tanca la porta de l'església i es troba amb els fidels a la terrassa del bar per fer petar la xerrada, com sempre que li toca substituir el capellà.
