"Quan tirava pedres no pensava que podia anar a la presó": Nens palestins detinguts, interrogats i empresonats
Quan tirava pedres no pensava que podia anar a la presó. Quan ens van interrogar, jo era molt petit. Era ingenu. Ja sabeu com són, els nens. Tenia tretze anys i ell em manipulava.
L'Anas tenia tretze anys quan el van detenir. Va passar un any a la presó.
Un altre dels protagonistes del documental és en Muhammad, que tenia quinze anys quan va ser arrestat i acusat de llançar pedres. Va passar quatre anys a la presó. El documental el mostra tres anys després. Mirant enrere, explica els esdeveniments d'aquesta primera detenció traumàtica.
Em va dir que confessés i no ho vaig fer, i llavors va apagar la càmera i em va pegar. Em va pegar, em va apallissar.
A partir de les entrevistes fetes als nens i als adults que van intervenir com a militars, fiscals o advocats en els seus casos, "Dos nens al dia" descobreix els motius que expliquen per què cada any es produeixen més de 700 detencions de menors als territoris palestins ocupats per Israel, és a dir que, de mitjana, l'exèrcit israelià arresta dos nens palestins cada nit, que són interrogats, condemnats i enviats a la presó. Els treuen de les seves cases i els interroguen amb una pressió mental i física, que viola el dret internacional.
Matan Kolka és un exsoldat d'infanteria que va participar en aquestes detencions:
Quan entres en una casa és una situació estressant, perquè hi entres a buscar un nano. Normalment, la mare es posa a plorar. Les emocions estan a flor de pell i si tu no controles les teves emocions, hi pot haver violència.
Els ulls embenats, manilles que fan mal, privació del son... Interrogatoris llargs, sense documentació, sense advocat ni intèrpret i sense presència parental. La majoria dels nens es trenquen sota la pressió i renuncien al seu dret de mantenir-se en silenci. Aquestes violacions dels drets humans s'han documentat en nombrosos informes al llarg dels anys, però el sistema continua sent majoritàriament inalterat. Els menors palestins són jutjats per una jurisdicció militar, que és completament diferent del sistema per als menors jueus.
Maurice Hirsch, excap de la fiscalia militar de Cisjordània, justifica aquest fet.
Si tenim un nen palestí i un nen israelià i tots dos són iguals, per què hi ha dos sistemes diferents? Perquè és un territori ocupat i els habitants d'un territori ocupat han de ser jutjats per un tribunal militar. Només els pot jutjar un tribunal militar.
"Dos nens al dia" també fa incís en el fet que el 95% dels menors arrestats viuen molt a prop dels assentaments jueus. Aparentment, les detencions són una mesura de seguretat, però hi ha un propòsit sistèmic subjacent: suprimir la resistència, especialment en aquells pobles més propensos a enfrontaments violents amb els colons.
Neri Ramati, advocat especialista en drets humans als tribunals militars, explica que a Israel, els nens d'entre dotze i catorze anys no poden anar a la presó, però a Cisjordània tanquen a la presó nens d'entre dotze i catorze anys".
Una vegada van haver de tancar una classe d'onzè de Beit Ummar perquè tots els nens eren a la presó. A les èpoques de més agitació, hi ha dos tribunals que tracten entre 50 i 60 casos al dia. És una màquina.
El documental descriu aquest ús de les detencions de menors per controlar i reprimir la societat palestina a través de la història dels quatre amics detinguts a la Cisjordània ocupada i interrogats durant hores. Mitjançant els vídeos del interrogatoris, es revela la història personal dels nens i la seva amistat, així com la situació al camp de refugiats d'on provenen.
Anys després, com a homes joves, reflexionen sobre les maneres en què aquesta experiència els ha modelat. Al llarg del documental s'entrevisten també personatges clau del sistema, com un soldat que va participar en les detencions, l'excap de la fiscalia militar de Cisjordània o un advocat especialista en drets humans en tribunals militars.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: David Wachsmann
Producció: Yoav Roeh, Aurit Zamir
Coproducció: Venla Hellstedt, Mohamad Babai
Direcció de fotografia: Adi Mozes
Edició: David Reinlib
Música: Sanna Salmenkallio
"Dos nens al dia" ("Two Kids a Day") és una producció de Gum Films Production, amb el suport de Yes Docu, The New Fund for Cinema and TV, Mifal Hapais, SVT, YLE, SES i Avek.
