Quan voler és poder: les kellys guanyen la primera batalla contra l'explotació laboral
Són un grup de dones vulnerable i heterogeni, que la pandèmia encara ha precaritzat més la seva situació. Amb l'excusa de la crisi turística provocada per la Covid, el que els paguen per habitació frega l'esclavitud. Amb els neulers ben carregats, les cambreres d'hotel, les kellys com se les coneix popularment i com es fan dir, han dit prou i han obert una lluita perquè els reconeguin els seus drets laborals. La primera batalla, ja l'han guanyada.
Alçar la veu per sortir de la invisibilitat
El primer pas va ser organitzar-se per donar a conèixer la situació de les cambreres d'hotel, un col·lectiu divers, tant per la seva procedència, com per la seva situació laboral. N'hi ha de fixes, d'eventuals, a jornada completa o mitja jornada; i algunes són d'aquí i d'altres són estrangeres.
Després, van decidir fer sentir la seva veu, fer-se visibles als mitjans de comunicació i a la societat, concentrant-se cada divendres a la Via Laietana de Barcelona, i fent públic un manifest amb les seves reivindicacions.
En plena lluita per reclamar els seus drets, va arribar la Covid i la seva situació encara va empitjorar més. Amb l'excusa de la crisi turística provocada per la pandèmia, alguns hotels els van rebaixar un sou que ja era just, fregant la precarietat en alguns casos.
Hi ha dones que van arribar a cobrar un euro per habitació netejada, i netejada amb més cura per culpa del virus, una feina que els podia portar tres quarts d'hora de feina.
Les reivindicacions de les kellys fan forat en la societat
El cas clamava al cel i els crits es van convertir en una idea: crear una plataforma de reserva hotelera solidària, amb establiments que garanteixin els drets laborals de les cambreres d'habitació i un sou digne. Dit i fet, les kellys van obrir una campanya de micromecenatge per posar en marxa la web. La seva empenta i les xarxes socials es van conxorxar i a còpia de petites aportacions ja han aconseguit recollir més de 60.000 euros, el mínim que els demanaven els enginyers informàtics.
La portaveu del col·lectiu, Vania Adana, manifestava a Catalunya Ràdio la satisfacció de tot el grup:
Molt, però que molt contentes per tota la quantitat de persones que hi han col·laborat. Això ja no és un somni, és una realitat i podem començar a fer el treball que necessitem.
L'objectiu és que el web estigui operatiu a començament de 2022. De moment, ja hi ha una quinzena d'hotels interessats a formar part d'aquesta iniciativa batejada com a "Jo reservo amb les kellys". Les persones que reservin una habitació d'hotel a través d'aquesta plataforma tindran la seguretat que en aquests establiments les cambreres de pis estaran en nòmina, amb les condicions que marca el conveni d'hosteleria i amb cobertura de riscos laborals.
Es tracta, diu Vania Adana, d'humanitzar una feina i treure-la de la precarització:
Posarem la humanitat per davant d'aquesta idea tan pueril i mercantil que ens han fet creure que és normal. I demostrarem que podem generar riquesa, respectant els drets humans i els drets laborals.
La diferència de condicions és notable, i també el sou. Una auxiliar subcontractada a través d'una ETT cobra uns 650 euros mensuals. Per la mateixa feina, una empleada contractada per l'hotel, en cobra 1.200, pràcticament el doble. La jornada laboral d'una kelly és de 8 hores diàries segons conveni, però el col·lctiu denuncia que sovint s'allarga sense que els paguin les hores extres.
