Quant temps queda per revertir l'amenaça del crim organitzat a Catalunya? "Menys del que voldríem"
Els Mossos d'Esquadra han ensenyat el que com a societat costa de veure. I costa de veure perquè no és evident. De fet, quan ja ho sigui, serà massa tard per posar-li remei. El crim organitzat --que és una amenaça per a la democràcia-- és una amenaça a Catalunya. Les investigacions i els decomisos per tràfic de marihuana i narcotràfic estan desbordant els cossos policials i la policia no pot fer front en solitari a aquesta problemàtica.
En una entrevista en exclusiva a 3CatInfo l'intendent de la Prefectura dels Mossos d'Esquadra, Toni Rodríguez, planteja que caldria anar tots a l'una de manera multidisciplinària i sense tenir en compte les fronteres administratives. En altres paraules: sacsejar el sistema i deixar les dinàmiques habituals.
El compte enrere
Hi ha un moment de l'entrevista, que les explicacions de l'intendent activen mentalment un compte enrere. Comença a sentir-se el tic, tac, tic, tac, tic, tac imaginari mentre segueix exposant la realitat a Europa, on les organitzacions criminals ja han intentat posar contra les cordes a alguns estats. L'exemple més recent és l'homicidi d'un jove a Marsella, germà d'un activista contra el narcotràfic.
A Catalunya hi ha fets que serveixen per fer una anàlisi de com està la situació. No és una qüestió de dades. Si per dades fos, el 2023, Marsella havia comptabilitzat més de 50 homicidis vinculats al crim organitzat. Res a veure amb els cinc que hi va haver l'any passat a Catalunya. Tot i això, Toni Rodríguez sí que destaca un canvi:
Sí que s'ha detectat una desinhibició en l'ús de les armes de foc.
L'objectiu del crim organitzat és corrompre, per anar guanyant poder fins a aconseguir un narcoestat; com podria ser Mèxic. Hi ha dues fases prèvies a la del narcoestat. L'intendent exposa que aquí el crim organitzat està fent l'impàs entre la primera i la segona fase, que és la parasitària, això és quan ja ha començat a filtrar-se entre l'economia legal. I el tic, tac, continua avançant.
Ja hi ha hagut detencions de policies per connivència amb el tràfic de drogues, d'electricistes o personal d'empreses elèctriques que munten les instal·lacions de les plantacions, camioners que transporten l'haixix o la cocaïna entre la mercaderia legal, investigacions en immobiliàries que ofereixen naus o habitatges aïllats on cultivar la mariahuana.
Quant temps queda?
La resposta a quant temps queda per revertir aquesta situació és un encadenat de preguntes que van dibuixant unes realitats que van des de la més propera --determinats barris-- fins a la més llunyana, que no queda tan lluny --Europa.
Quant temps els queda a determinats barris en risc d'exclusió social per donar una possibilitat d'ascens social?
Però és que no gaire lluny de Catalunya, a la zona de l'Estret i del Guadalquivir, la realitat ja és molt més complicada i està cronificada des de fa molt temps. De fet, són el punt d'entrada a Europa de l'haixix. I, a més, en els últims dos anys estan aprofitant les narcollanxes amb què entraven l'haixix per portar-hi la cocaïna. Les organitzacions criminals vinculades al tràfic de cocaïna solen tenir estructures molt més fortes que les de l'haixix, més complexes.
Quant temps els queda a determinats espais territorials que estan hipercontaminats pel narcotràfic perquè l'Estat es faci valdre?
El tic, tac es fa més intens. Deixa clar que, Mossos d'Esquadra ja fa molts anys que expliquen com es va complicant la situació "per remoure consciències i perquè hi hagi la percepció real del que passa".
I tot seguit llença un missatge molt entenedor "no estem en un estat d'alarma per inseguretat. No, no és el cas". I insisteix que la gent a Catalunya pot viure i circular tranquil·la perquè la violència del narcotràfic és "intracriminal". Es maten entre ells. Però aquí rau l'amenaça de la situació actual, "que s'expandeixi o afecti fora de les estructures del narcotràfic".
Quant temps queda? Menys del que voldríem.
I el tic, tac mental segueix, com una una melodia de certa preocupació.