Quanta gent dorm al ras? Retrat del sensellarisme a Catalunya
Passem pel carrer i sovint veiem gent estirada a terra dormint: dins un sac, sota una manta, sobre un cartró... Els veiem, però difícilment els mirem, és a dir, no parem prou atenció a la persona que està malvivint sense un sostre.
En molts casos, ni ho fem nosaltres com a ciutadans anònims, ni tampoc ho fan moltes administracions. De fet, trobar la xifra real de la cruesa del sensellarisme a Catalunya és molt difícil.
Els recomptes de persones sense sostre dels ajuntaments o de les entitats, si se'n fan, no estan ni sistematitzats. Les dades que hi ha tampoc es treballen en xarxa per poder fer un abordatge com cal.
Des de 3CatInfo hem estat més de dues setmanes recollint dades sobre el sensellarisme a Catalunya; un treball de recerca que vam començarel 16 de març passat a través d'un correu electrònic enviat a totes les capitals de comarca.
La petició s'ha fet per conèixer el nombre estimat de persones sense llar al municipi, el nombre d'assentaments existents i el nombre de places d'emergència disponibles per a l'atenció de persones sense llar.
Al llarg de dues setmanes, hem rebut correus i trucades de la majoria de capitals de comarca catalanes, però n'hi ha tres que no han facilitat la informació sol·licitada.
No disposem de dades d'Igualada, Santa Coloma de Farners ni Sort. A Vielha, argumenten que no tenen un registre de persones sense llar.
15 capitals de comarca sense places
Hi ha 15 capitals de comarca que reconeixen que no disposen de cap recurs ni cap plaça en allotjaments d'emergència per poder acollir persones que estan sense llar i es veuen obligades a dormir al ras.
A tota la resta de capitals de comarca, l'oferta de places també és molt inferior al nombre de persones sense sostre --milers de persones que necessitarien un lloc on refugiar-se i desenvolupar el seu projecte vital.
En algun cas, com Figueres, només s'ofereixen places durant les onades de fred. És en aquests mesos que fa més fred quan hi ha municipis que ofereixen places addicionals d'emergència.
Comarques barcelonines
La ciutat de Barcelona és la que més persones sense llar atén. A finals de l'any passat, l'Ajuntament tenia comptabilitzades 1.756 persones dormint al ras, a banda de les que malvivien en assentaments de barraques repartits per la ciutat, gairebé 300 persones més.
En deu anys, la xifra de persones que pernocten al carrer s'ha disparat. Mentre que el 2015 la xifra de persones sense sostre no arribava a les 700, a finals del 2025 s'ha més que doblat.
La situació s'explica, en gran part, perquè el nombre d'assentaments de barraques cada cop és més baix. Es desmantellen barraques i proliferen les tendes de campanya.
Barcelona és la capital de comarca que ofereix més places residencials: 2.900. Un nombre que, com a mínim des del 2023, no s'ha incrementat. Ja en aquell moment, el consistori allotjava mensualment, de mitjana, 3.000 persones en temporals d'urgència.
L'Ajuntament destina 51 milions d'euros en polítiques d'abordatge al sensellarisme, però reconeix que el nombre de places no ha estat suficient per parar el creixement del nombre de persones en aquesta situació.
A banda de Barcelona, de les capitals de comarca barcelonines, Vic és la que ofereix més places en albergs o pisos d'emergència habitacional. A principis d'any, tenien identificades 20 persones sense sostre. Disposen de 25 places en un alberg i 66 llits en 15 pisos d'emergència.
A Terrassa, aquest mes de març hi ha hagut 219 persones dormint al carrer. Hi ha un alberg que compta amb 36 places per atendre persones sense sostre, i 4 places més per atendre situacions d'emergència. En casos d'onada de fred es pot ampliar l'oferta amb 10 places més.
A Sabadell hi ha 180 persones sense llar. Al llarg de tot l'any, l'Ajuntament cedeix 7 pisos a entitats que treballen per abordar el sensellarisme i que cobreixen entre 50 i 60 places residencials. A l'hivern, en cas de molt baixes temperatures obren un espai d'acollida nocturn amb 20 places.
A Granollers, el 2025 l'Ajuntament ha atès 61 persones en situació de transeünts sense llar. Tenen 18 places a l'alberg municipal i un dispositiu d'emergència concertat i gestionat pel Tercer Sector. Durant els mesos de fred, el consistori també amplia el nombre de places d'urgència en equipaments municipals.
A la ciutat hi ha 7 pisos de propietat municipal de suport, un d'aquests destinat a atendre situacions de sensellarisme i 6 pisos d'emergència per a prevenir aquestes situacions extremes. A més, el municipi també compta amb 39 pisos de la mesa local, i espais de rober i de menjador. Puntualment, també arriben a acords amb hotels i pensions.
A Mataró tenen 29 places d'emergència, i ara mateix hi ha 56 persones dormint al ras.
A Vic, hi ha una vintena de persones identificades sense sostre. Disposen de 25 places en un alberg i de 66 llits en 15 pisos d'emergència habitacional.
A Manresa, tenen 18 persones sense llar i compten amb 18 places d'emergència .
A Vilafranca del Penedès hi ha 14 persones dormint al ras, i hi ha 7 places en un alberg que ja estan ocupades amb persones que, del municipi o de la comarca, volen fer un pla per millorar la seva situació.
A Sant Feliu de Llobregat tenen detectades 5 persones que fan nit als carrers de la ciutat.
Els municipis de les comarques barcelonines sense cap recurs d'emergència per a persones sense llar són: Prats de Lluçanès, Vilanova i la Geltrú (tot i que té comptabilitzades fins a 165 persones sense llar), i Sant Feliu de Llobregat. Pel que fa a Igualada, no se'ns han facilitat les dades.
Comarques gironines
Figueres ofereix 16 places d'emergència durant les onades de fred però, segons dades aportades pel Síndic de Greuges de Catalunya, hi ha 122 persones sense sostre al municipi.
A les comarques gironines, hi ha almenys cinc capitals de comarca que no ofereixen places residencials d'emergència.
Són la Bisbal d'Empordà, Olot (on hi ha 130 persones dormint al ras segons l'Informe del Síndic de Greuges de Catalunya), Ripoll (tot i que l'Ajuntament té comptabilitzades 54 persones que dormen al carrer), Banyoles (tot i que tenen constància de persones dormint en garatges i 20 persones fan ús del servei de dutxes) i Puigcerdà.
De Santa Coloma de Farners no tenim dades de sensellarisme facilitades per l'ajuntament.
Comarques tarragonines
Diverses capitals de comarca com Valls o El Vendrell en casos d'emergència deriven a les persones sense llar a la ciutat de Tarragona. Actualment a El Vendrell fan seguiment a 12 persones sense sostre.
A Tarragona ofereixen allotjaments temporals en el Punt d'Atenció a Persones Sense Sostre (PASS) a través del qual ofereixen pensió i alberg, també hi ha un servei d'acolliment temporal per a joves, on ara hi ha 10 joves, i ofereixen pisos de transició per a persones sense llar on actualment hi dormen 15 persones.
En total a Tarragona, en el darrer recompte de persones sense sostre van comptabilitzar unes 90 persones al carrer.
El 2025 a Reus van comptabilitzar 160 persones que havien manifestat viure al carrer, una xifra superior a la que van atendre només dos anys abans, 135. De vegades també acullen persones sense sostre derivades des de l'Ajuntament de Valls.
Per revertir aquesta situació, però, i poder ajudar aquestes persones, a Reus només compten amb 16 places residencials.
A Gandesa, els recursos d'emergència previstos estan al mateix edifici de l'ajuntament, que acull un alberg de temporers.
A Tortosa l'any passat van atendre 527 persones sense llar que van fer un ús puntual dels recursos d'emergència que ofereixen a la casa d'acollida. Van fer un total de 1.452 pernoctacions, i en aquest espai, a més de dormir i menjar, també poden rentar la roba i dutxar-se.
A Amposta hi ha una entitat, la Llar Betània, que s'utilitza per a places d'emergència a criteri de l'entitat. També fan ús de les places disponibles de Càrites Tortosa. Actualment a Amposta hi ha 7 persones sense sostre.
Comarques lleidatanes
A Lleida ara mateix tenen comptabilitzades 30 persones que dormen al ras, i 63 persones passen la nit en edificis ocupats en mal estat.
Pel que fa als recursos d'urgència que disposen a la ciutat hi ha 90 places d'urgència pels sense sostre, 93 places estables d'allotjament, 41 places de Housing First, 30 places per a joves sense llar i 22 places en altres habitatges municipals gestionats per entitats socials.
A més, durant els mesos d'hivern hi ha 70 places extra, i durant l'estiu també obren un dispositiu especial per a temporers.
A Tàrrega, l'estiu passat van detectar 4 persones sense sostre que van dormir pocs dies al municipi. Ara no saben quantes persones hi pot haver dormint al ras a la ciutat. Quan en detecten l'ajuntament les allotja en pensions durant un màxim de 2 o 3 dies.
A Solsona disposen de tres allotjaments d'emergència amb 16 places, i ara mateix estan saturats. Hi ha 3 famílies amb 9 persones i 5 persones sense sostre.
A Tremp una mitjana anual de 10 persones sense llar s'allotgen en hostals.
Al Pont de Suert hi ha 5 persones sense habitatge i l'ajuntament explica que el circuit de sensellarisme de la comarca compta amb una pensió col·laboradora.
Ni Cervera ni Tremp disposen de cap recurs d'emergència per atendre les persones sense llar.
A Cervera reconeixen no tenir cap dispositiu previst per poder atendre la necessitat habitacional d'aquestes persones. És un problema i el que fa l'ajuntament és derivar-los a altres comarques.
A Sort l'ajuntament no ha informat a 3CatInfo sobre la situació de sensellarisme al municipi.
A Vielha no tenen ni registre ni cap dispositiu preparat per a persones sense llar. En casos molt puntuals se'ls paga un allotjament a un hotel, però, bàsicament, quan detecten la presència d'alguna persona sensesostre la deriven cap a Lleida, on hi ha molts més recursos.
Aquesta és una realitat que acostuma a replicar-se en diverses parts del territori. Moltes de les persones que no tenen llar, busquen oportunitats en grans ciutats com Barcelona, Tarragona o Lleida.
Aquestes grans capitals de comarca són un punt d'atracció de persones sense llar perquè ofereixen aixopluc i dispositius on poder guardar la roba i dutxar-se.
A més, en aquestes ciutats els és més fàcil aconseguir menjar gràcies als àpats que ofereixen els menjadors socials, i també diners, entre 5 i 10 euros diaris que poden guanyar gràcies a la recollida i a la venda de la ferralla.
Assentaments
A banda de les persones que hi ha disperses dormint pels carrers de les ciutats, també hi ha moltes persones que malviuen en assentaments de barraques.
A les capitals de comarca barcelonines n'hi ha a Barcelona, on a finals del 2025 hi havia 53 assentaments, a Mataró on els consten 7 espais amb xaboles, i a Granollers, on al llarg del 2025 l'Ajuntament ha atès 27 persones que malviuen en barraques.
A finals d'any, l'ajuntament de Barcelona tenia 53 assentaments de barraques comptabilitzats on sobrevivien gairebé 300 persones, mentre que al 2021 tenien constància de 81 assentaments. Només en un dels assentaments desallotjats fa uns dies, el del solar d'Adif propietat de la Sagrera, l'ajuntament ja va atendre 126 persones desallotjades.
A Terrassa hi ha 31 espais de pernocta estable en diferents punts de la ciutat, tant en ubicacions a l'aire lliure, com en locals o en edificis en desús. En aquests espais hi malviuen un 107 persones sense llar, és a dir una mitjana de 3 o 4 persones per espai detectat.
A Mataró tenen 7 assentaments de xaboles repartits a la ciutat.
A les capitals de comarca gironines trobem un assentament a l'antiga fàbrica Simon a Girona, on el 31 de març hi ha hagut un incendi i que està pendent de desallotjament.
A Figueres hi ha 5 assentaments en estructures o edificis abandonats , i a Olot, segons dades del Síndic de Greuges de Catalunya, també hi ha 5 espais amb barraques.
Pel que fa a les capitals de comarca lleidatanes, a la pregunta si existeixen assentaments als municipi, només Lleida confirma que té 24 persones vivint en barraques, i el Pont de Suert confirma que al municipi hi ha una persona que malviu en condicions de barraquisme.
Cap de les capitals de comarca tarragonines desvela que al seu municipi hi hagi assentaments quan se'ls ha preguntat directament a través del correu electrònic enviat des de 3CatInfo.
