Quaranta anys de la primera expedició catalana a l'Everest: "Catalunya ha assolit el cim del món"

Fa quaranta anys, una expedició deixava, per primer cop a la història, petjades catalanes al cim l'Everest. El 1985, catorze alpinistes catalans i tres xerpes nepalesos van aconseguir fer cim i assolir aquest gran pas per a l'alpinisme català.

Una fita que es va anunciar per ràdio quan un dels alpinistes, en arribar al cim, va pronunciar la frase que ha marcat aquesta història: "Catalunya ha assolit el cim del món."

L'expedició també va ser la primera d'origen occidental que pujava per l'aresta nord-est, a la banda xinesa, que fins aleshores havia estat reservada a grups de la Xina i el Japó.

L'aventura, que ja havia fracassat dues vegades en dos intents el 1982 i 1983, no va ser fàcil.

Un dels alpinistes de l'equip exitós que també havia participat en les sortides fallides, Xavier Pérez, considera que a l'expedició del 1985 s'hi va afegir el factor "de la sort" amb una "finestra" de condicions meteorològiques favorables que els va permetre assolir el cim.

"Mèrit de tot l'equip"

Un altre dels participants, Carles Vallès --que amb 27 anys era un dels més joves del grup--, creu que "l'èxit" de l'expedició va ser que "es va crear un grup format pels millors alpinistes catalans del moment".

L'expedició estava formada per Nil Bohigas, Jordi Camprubí, Jordi Canals, Lluís Gómez, Enric Lucas, Jordi Magriñà, Joan Massons, Xavi Pérez, Antoni Ricard, Miquel Macià, Carles Vallès, Toni Sors, Òscar Cadiach i Conrad Blanch, el cap de l'expedició.

"L'equip promotor va tenir l'encert de trobar persones que teníem un extens currículum, que havíem obert diferents vies i que havíem estat en gran alçada; va ser mèrit de tot l'equip, cadascú va poder aportar el seu gra de sorra", recorda.

Concretament, els que van arribar al cim van ser Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès, juntament amb els xerpes nepalesos Shambu Tamang, Narayan Shresta i Ang Karma.

Els alpinistes van acabar fent el cim passades les quatre de la tarda i se'ls va fer de nit amb el descens. Per això, quatre d'ells, que no van poder baixar, van haver d'improvisar un bivac a 8.600 metres d'altitud.

Finalment, a les quatre de la tarda de l'endemà van arribar al camp base per retrobar-se amb la resta de companys d'expedició. Carles Vallès recorda aquell episodi com a "molt complicat".

Relata que van resguardar-se en un forat que van fer a la neu i van passar la nit tots quatre abraçats per donar-se escalfor els uns als altres.

"Els segadors" a l'Himàlaia

"Havíem tingut poques ocasions d'aixecar la veu, i va ser el moment de fer-ho en nom de tants i tants muntanyencs i alpinistes catalans que ens havien precedit i que no havien rebut cap reconeixement", explica Vallès.

De fet, van fer sonar "Els segadors" a través de l'emissora, de manera que l'himne es va poder sentir enmig de les muntanyes de l'Himàlaia.

Fins i tot el poeta Joan Brossa va escriure'ls el poema "Oda sextina a uns catalans intrèpids" perquè la portessin al cim de l'Everest i Cadiach va llegir-la en el moment de la coronació.

Un càlid retorn

Centenars de persones els van rebre en la seva arribada a Barcelona i la plaça de Sant Jaume també es va omplir de milers de seguidors.

El cap de l'expedició, Conrad Blanch, estiuejava a Taradell i tenia amistat amb el llavors president del centre excursionista del poble, Josep Munmany.

És per això que Toni Sors, quan va arribar al cim, va mostrar el banderí del centre al capdamunt de la muntanya i ara s'exposa des de fa anys en un espai de la Biblioteca Municipal de Taradell, juntament amb més material de l'expedició.

A Taradell, aquest dijous, 28 d'agost, amb motiu del 40è aniversari, s'han organitzat diferents activitats, entre els quals una caminada al castell d'en Boix i la preestrena del documental "Everest 1985".