Què cal fer per jubilar-se i com saber quina pensió et quedarà: les novetats del 2026

Els que es plantegin jubilar-se aquest 2026, hauran de complir els requisits d'edat i de cotització i fer els tràmits corresponents amb l'empresa i amb la Seguretat Social. A més, a partir de l'1 de gener d'aquest any, es comença a aplicar un nou sistema de càlcul de les pensions.

Resumim aquí el que convé que els futurs jubilats sàpiguen sobre el sistema públic de pensions.

Edat mínima per jubilar-se

Amb la reforma de l'any 2013, l'edat per accedir a la pensió de jubilació augmenta progressivament des dels 65 als 67 anys i també depèn de les cotitzacions acumulades durant la vida laboral. Aquest 2026 són aquestes:

• Als 65 anys, els que hagin cotitzat almenys 38 anys i 3 mesos
• Als 66 anys i 10 mesos els que no arribin a aquest mínim cotitzat

Els que triïn acollir-se a la jubilació anticipada voluntària, amb les retallades de pensió corresponents, poden fer-ho dos anys abans de l'edat legal de la jubilació ordinària. Si és forçosa, es pot avançar quatre anys.

Els diferents tipus de jubilació que hi ha en vigor també inclouen opcions d'allargar la vida laboral i millorar la pensió final.

Anys necessaris per cobrar tota la jubilació

A partir dels 36 anys i mig cotitzats, es cobra el 100% de la base reguladora. L'any 2027 canviarà a un mínim de 37 anys.

A partir dels 15 anys cotitzats, s'accedeix al 50% i el percentatge va augmentant progressivament per cada mes addicional treballat. Si algú ha treballat menys de 15 anys, no pot cobrar pensió de jubilació, independentment d'altres pensions que li puguin correspondre.

A més del període mínim de cotització, cal que almenys dos anys estiguin en els 15 anteriors a la jubilació. Per tant, si algú va treballar dels 30 als 45 anys, no té dret a jubilació. En canvi, si va treballar dels 51 i 10 mesos als 66 i 10 mesos, per exemple, sí que hi tindria dret, encara que serien pensions baixes.

Com calcular la pensió

La quantitat que es cobrarà canvia segons cada cas i la Seguretat Social té un simulador amb l'import aproximat de la futura pensió de jubilació.

A partir d'aquest any, a més, comença un sistema dual per calcular la base reguladora, és a dir, la xifra a partir de la qual es determina la pensió. Les novetats s'han introduït al Reial decret llei 2/23.

S'ampliarà el període de cotitzacions i s'anirà aplicant progressivament, fins a arribar a l'objectiu final l'any 2037.

En aquest període transitori, la Seguretat Social calcularà les dues possibilitats i s'aplicarà la més beneficiosa per al treballador. Els que es jubilin fins al 31 de desembre del 2040, podran continuar amb el règim actual, si els surt més favorable.

• Sistema actual

Es tenen en compte els últims 25 anys de cotització (300 mesos). Se sumen les 300 bases i es divideixen entre 350.

Interessa als que han tingut feines contínues i amb bons sous que han anat augmentant amb els anys.

• Sistema nou

Es tindran en compte els últims 29 anys de cotització, però es trauran els 24 mesos pitjors de tot aquest període. És a dir, es trien els 27 anys amb cotitzacions millors dins dels 29 anys últims.

Aquest model interessa als que han tingut períodes sense treballar o els que han tingut feines més mal remunerades al final de la seva carrera laboral.

D'entrada, aquest 2026 es prendran les 302 bases de cotització més altes dels 304 mesos anteriors a la jubilació i cada any s'hi aniran afegint, progressivament, més mesos.

Períodes sense cotitzar

Pot passar que en algun dels 300 mesos del període de referència no s'hagi cotitzat res, perquè no es treballa ni es cobra l'atur.

El que es coneix com a llacunes de cotització permet que la Seguretat Social no compti aquests mesos com un zero, a l'hora de fer els càlculs de la pensió.

A partir de l'1 de gener del 2026, si hi ha fins a 48 mesos sense cap cotització, aquests mesos es comptaran amb la base mínima que hi hagi llavors. Si són més de 48, s'integraran amb la meitat de la base mínima.

En el cas de les dones, s'amplia a 60 mesos que es poden comptar al 100%, 24 mesos més al 80% i la resta al 50%. Els homes també hi poden accedir si tenen fills biològics o adoptats i les llacunes de cotització són en aquella època.

Aquestes mesures especials estaran vigents fins que la bretxa de gènere superi el 5% en les pensions contributives, és a dir, que l'import mitjà de la pensió de les dones sigui més d'un 5% inferior a la dels homes.

Bretxa de gènere

Les dones que han tingut fills també poden cobrar un complement de bretxa de gènere, que es demana a la Seguretat Social i que és de 36,8 euros per fill, fins a un límit de 4 fills.

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va considerar discriminatori aquest complement, pensat per reduir la diferència entre homes i dones, i això ha fet que també l'estiguin demanant molts homes. Alguns casos de conflictes entre la parella han arribat als tribunals.

La pensió mitjana mensual de les dones està entorn dels 1.100 euros, mentre que la dels homes és de 1.700 euros.

Cal informar l'empresa

El treballador ha de fer arribar per escrit a l'empresa una notificació formal amb la intenció de jubilar-se. L'empresa també haurà de comunicar a la Seguretat Social el motiu de la baixa.

Si el treballador decideix continuar a la feina, encara que tingui l'edat legal per jubilar-se, pot fer-ho, sense necessitat d'informar-ne específicament l'empresa. Tot i això, hi ha convenis que marquen una edat de jubilació forçosa, sempre que es pugui accedir al 100% de la pensió.

Quan s'extingeix el contracte, l'empresa paga una quitança, amb la liquidació de les vacances i la part proporcional de les pagues extra.

Fer la sol·licitud a la Seguretat Social

Per cobrar la pensió pública per jubilació, cal presentar la sol·licitud a la Seguretat Social.

Té un termini de mig any per fer-ho. Comença tres mesos abans de la data de la jubilació i acaba tres mesos després.

És un tràmit que es pot fer online, amb la identificació corresponent, i seguint les instruccions que s'indiquen.

També hi ha l'opció de fer-ho presencialment, demanant cita a través de la seu electrònica.

Més cotitzacions per als treballadors

El sistema s'adapta a carreres laborals amb aturades i també es prepara per a la jubilació massiva de la generació del baby-boom, amb més costos per a la Seguretat Social.

Per poder-hi fer front, s'han augmentat les cotitzacions dels treballadors.

Entre els conceptes inclosos a la nòmina, des del 2003 hi ha el MEI (mecanisme d'equitat intergeneracional), per anar omplint l'anomenada guardiola de les pensions.

Aquest 2026 serà del 0,9%, una dècima més que l'any anterior, però la major part la paga l'empresa (un 0,75%).

A més, les nòmines més altes també tenen una quota de solidaritat, que va de l'1,15% a l'1,46%, segons el sou.

Quant es cobra de pensió

Un cop conegut l'IPC del novembre passat, es confirma que les pensions pugen un 2,7% aquest any, una revalorització que garanteix el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes, seguint el que estableixen la llei 20/2021 i les recomanacions del Pacte de Toledo.

Per a una pensió mitjana, això suposa un augment d'uns 572 euros més a l'any. Parlem d'una pensió de 1.552,32 al mes, enfront dels 1.511,51 que es cobraven l'any passat.

Pel que fa a la pensió màxima, és de 3.359,6 euros per a les noves pensions, i als que ja cobraven el topall màxim se'ls apuja fins als 3.355,8 euros.

Cal recordar també que la pensió està subjecta a l'IRPF, encara que la condició de pensionista faci una mica més petita la retenció. Per tant, amb els mateixos diners cobrats, potser algú no tindrà cap retenció i un altre en tindrà força, segons les circumstàncies personals.

Enmig d'això, hi ha també una realitat que no es pot ignorar i és que més d'una quarta part dels pensionistes no arriben als 841 euros mensuals, que marquen el llindar de la pobresa.

Per a aquests casos, l'augment anual està per sobre de l'IPC. Es calcula entorn d'un 7,07% i un 11,43%, en funció de les circumstàncies personals.