Santos Cerdán i Antxón Alonso
Rosalía Lux Tour 2026
Robe Iniesta
Collboni ordenança civisme
Òscar Ordeig pesta porcina
Mor conductor Gualta
Trump pressió Maduro
María Corina Machado
Detenció Leire Díez
Anestesista d'Alzira
Alpinista homicidi negligència Àustria
Xabi Alonso
Reial Madrid Manchester City
Guardiola

Què diu el color de l'orina de la teva salut i què pot fer-lo canviar

Del groc clar al marró fosc i fins i tot verd o blau, el color, la transparència, l'olor i també el gust poden revelar alguna malaltia o disfunció, o poden canviar per certs aliments o medicaments

28/11/2025 - 07.40 Actualitzat 04/12/2025 - 10.47

Mirem el color del nostre pipí quan anem al lavabo? En general, sol ser d'un color groc, més o menys pujat i en alguns casos de color ambre.  

Però què passa si un dia veiem que el nostre pipí és de color sang, o tan fosc com la coca-cola, o que és d'un groc fosforescent o verdós, o fins i tot blau? Doncs hem de saber que el color de l'orina ens pot indicar moltes coses sobre el funcionament del nostre cos.  

La medicina sempre hi ha donat molta importància. Antigament, quan els mètodes diagnòstics eren molt limitats, se'n mirava el color, la transparència, l'olor i fins i tot el gust, com el cas de la diabetis mellitus (de mel), que rep el nom pel gust dolç dels orins que els metges tastaven per diagnosticar-la. 

Il·lustració d'un metge mirant l'orina d'un pacient, 1493 (iStock/Duncan1890)

Des dels antics babilonis fins a les anàlisis actuals, l'orina ens dona informació important sobre la salut. Però què ens pot revelar a simple vista? 

Es pot diagnosticar només mirant l'orina?

L'observació del color de l'orina --uroscòpia-- es considerava un art i un pilar de la medecina medieval. Hi ha molts tractats de l'època amb quadres que relacionen els diferents colors i l'aspecte de l'orina amb malalties, molt similar als actuals. 

Còpia d'una roda de l'orina d'un tractat medieval (iStock/Shoricelu)

La diferència és que la medicina actual explica científicament aquesta relació i comprova els diagnòstics amb anàlisis clíniques. L'uròleg Oriol Angerri, cap de la unitat de litiasi de la Fundació Puigvert, ens respon algunes preguntes sobre què ens indica el color de l'orina. 

Quin és el color normal? 

L'orina és groga. Aquest color es deu a la urobilina, un pigment biliar que genera el fetge durant el metabolisme de l'hemoglobina o glòbuls vermells. 

Entre un groc clar gairebé transparent un groc més pujat és normal i ens diu el grau d'hidratació del nostre cos. Massa fosc indica que falta hidratació.  

Com més fosca és l'orina més deshidratats estem, signe que ens avisa que hem de beure més aigua (iStock/Savany)

Per això la primera orina del dia és més fosca perquè fa més hores que no hem orinat ni begut. També a l'estiu pot ser més fosca perquè la calor ens fa perdre aigua amb la suor i l'orina és més concentrada.  

És important beure prou aigua, però tampoc en excés, puntualitza Angerri. 

Una persona sana no ha de beure més de 3 o 4 litres al dia.  

Cal recordar a les persones grans que beguin aigua perquè perden la sensació de set i es poden deshidratar amb facilitat (iStock/Rawpixel)

I alerta que cal recordar a les persones grans que beguin "perquè perden la sensació de set i si no beuen prou són propenses a la deshidratació o infeccions d'orina", sense que tinguin símptomes en orinar però sí de desorientació o febre.  

També han de beure molta aigua els pacients amb tendència a fer pedres al ronyó: "Han de beure el doble del que beu una persona adulta normal", insisteix l'especialista.

Què pot fer-ne canviar el color? 

El primer que hem de saber és que el canvi de color de la nostra orina pot revelar alguna malaltia o disfunció, però també pot canviar a causa de certs aliments o medicaments. 

Per exemple, si el groc de l'orina és com fosforescent o tirant a verd, és que estem expulsant un excés de vitamina B12.

Els colors de l'orina

El ventall de colors és ampli. Repassem-los:

El que més espanta és l'hematúria, la presència de sang a l'orina, que dona els colors ataronjats o rosats. Les causes més freqüents són:

  • Infecció d'orina (cistitis hemorràgica), més habitual en les dones 

  • Tumors a la bufeta o als ronyons 

  • Expulsió d'una pedra (còlic nefrític) 

  • Exercici intens (rabdomiolisis: trencament de fibres musculars) 

  • Engrandiment de la pròstata (en homes de més de 50 anys) 

També pot semblar que hi ha sang a l'orina, en el cas de les dones, si prové de la vagina com gotes de menstruació. 

Altres causes que l'orina tingui un color alterat és per prendre determinats medicaments o alguns aliments en grans quantitats: 

ROSAT O VERMELLÓS: 

  • Rifanpicina (tuberculisi) 

  • Fenazopiridina (dolor o molèsties vies urinàries) 

  • Sen (restrenyiment) 

TARONJA: 

  • Sulfasalazina (inflor i irritació, colitis) 

  • Rifamicina (diarrea) 

  • Alguns tipus de quimioteràpia (càncer) 

  • Vitamina A i B12

  • Sen (estrenyiment)  

"Normalment, són efectes que s'avisen, i augmentant molt la ingesta d'aigua tots aquests colors es dilueixen i acaben desapareixent", diu Angerri.  

Igualment, menjar aliments que contenen pigments molt forts poden donar color rosat, vermellós o ataronjat a l'orina com:

  • Remolatxa

  • Fruits vermells

  • Alguns tipus de bolets  

MARRÓ:

L'orina de color marró pot ser per menjar grans quantitats de:

  • mongetes, fesols o faves

  • ruibarbre

  • àloe 

Si l'orina és de color marró fosc, el que s'anomena colúria (color conyac o coca-cola) pot ser símptoma de malalties del fetge i el sistema biliar, i sol anar acompanyada de deposicions blanquinoses. 

"Si el color és de vi vell, això és de sang antiga", a diferència de la sang fresca. "Pot ser sang d'un coàgul que a poc a poc va sortint. Pot durar dies", diu l'especialista. 

La porfíria, una malaltia de la pell rara, molt poc freqüent, que afecta l'hemoglobina, també fa que l'orina sigui vermellosa o marró

Entre els medicaments que enfosqueixen el color de l'orina hi ha:

  • Cloroquina o primaquina (malària)

  • Metronidazole (antibiòtic)

  • Nitrofurantoïna (antibiòtic)

  • Fentoïna (convulsions)

  • Estatines (hipertensió)

En l'actualitat les anàlisis al laboratori revelen i confirmen molta informació sobre la nostra salut (iStock/DancingMan)

"Doctor, faig pipí blau verdós. És greu?" 

Tranquils. Malgrat l'ensurt que pot suposar, en general, les causes no són greus i les malalties que ho poden fer són molt poc freqüents, explica Angerri. 

  • Infecció per pseudomones. "És rara, però quan ho veiem als pacients, normalment sabem que és una infecció causada per aquest germen"

  • Hipercalcèmia o "síndrome del bolquer blau". Una malaltia metabòlica genètica molt més rara que es detecta en nadons i es caracteritza perquè fan el pipí blavós a causa de la mala absorció del triptòfan.

El color groc clar i transparent és normal en una persona sana i prou hidratada (iStock/Dmitry Gladkov)

Altres raons poder ser per: 

  • Colorants artificials  

  • Aliments com la regalèssia.  

  • Contrast que es fa servir en proves mèdiques com el blau de metilè, que s'expulsa per l'orina

Ara bé, hi ha diversos medicaments que poden tintar la nostra orina de blau o verd: 

  • Cimetidina (úlceres gàstriques, acidesa)

  • Triamterè (diürètic)

  • Indometacina (dolor, artritis)

  • Amitriptilina (depressió)

  • Propofol (anestèsic, d'ús hospitalari, que té prohibida la venda)

  • Metocarbamol (relaxant muscular)

També es pot detectar un color violeta a l'orina en el cas d'infeccions causades per un catèter, que solen passar en situacions hospitalàries. 

Olor, densitat i escuma

És sabut que els espàrrecs, a més de deixar un color verdós a l'orina, fan que desprengui una olor molt forta després de menjar-ne.

Fora d'aquest cas, una olor forta en l'orina generalment parla d'una infecció, també si l'orina és densa, opaca i blanquinosa. "L'orina infectada fa una olor especial, i el fet que l'orina sigui tèrbola també indica infecció sobretot si és molt densa. Vol dir que hi ha un component bacterià", diu l'uròleg.

Si l'orina fa escuma, no l'escuma que fa un líquid quan cau, sinó una escuma densa, indica proteïnúria, que hi ha massa proteïnes a l'orina. Segons Angerri, això vol dir que el ronyó no funciona bé i per confirmar-ho es fa la prova amb una tira reactiva.  

Més de 2 grams de proteïna a l'orina de 24 hores marca una malaltia renal que s'ha de mirar.

Quan hem d'anar al metge

Oriol Angerri diu que "el que ens ha d'espantar és que a l'orina apareguin de sobte colors anormals i que es mantinguin uns dies", i els més freqüents són el vermell per sang o el marró fosc, per problemes al fetge o al sistema biliar. 

Si la causa és un aliment o un colorant que hem menjat, l'efecte es diluirà bevent més aigua o passarà en un o dos dies. Si és un medicament podem consultar si és un efecte secundari.

Però si no, "no esperem tres mesos a anar al metge". "No cal venir el primer dia, però si veus que es repeteix tres, quatre, cinc vegades... vine i ho mirem", aconsella l'uròleg. 

Si detectem un color sospitós a l'orina que persisteix, no hem de trigar a anar al metge (iStock/AnatolEr)

Finalment, una consulta sobre el debat de si és millor per als homes orinar asseguts o drets, Angerri diu que "l'home està dissenyat per orinar dret sense cap problema", però adverteix que amb l'edat la pròstata creix i dificulta buidar la bufeta. "Hi ha pacients que asseguts relaxen millor la musculatura del sòl pelvià, implicada en la micció, i poden orinar millor".