Què en sabem de l'atac a l'escola de Minab, a l'Iran: no és Kabul, però hi ha altres incògnites
El primer escenari on s'ha fet evident que l'atac a l'Iran serà també una guerra per la informació, la propaganda i la imatge pública de cadascun dels bàndols és l'escola de Minab, a la vora del mar Roig.
Allà, l'Iran assegura que hi han mort 148 nens i nenes d'una escola per bombardejos israelians o nord-americans, mentre que Israel assegura que no té constància d'operacions seves o dels Estats Units a la zona.
Per la seva banda, a xarxes socials desenes de perfils proisraelians estan escampant la brama falsa que l'atac directament no va existir i que les imatges que s'estan difonen són d'un atemptat a una escola de Kabul el 2021. Això és fals.
Alguns altres relats també intenten escampar que el míssil que va caure sobre l'escola era iranià i que va ser per error. Els documents que s'aporten per demostrar-ho també són falsos, com veurem.
Què sí que sabem
Ara per ara, el que es pot confirmar de tot plegat és la ubicació de l'atac.
Gràcies a les imatges de satèl·lit i a la feina de verificació de 3CatInfo en col·laboració amb EBU Spotlight, hem pogut determinar que, efectivament, l'escola es troba a la ciutat de Minab (27.109896450256, 57.08475927079382), a la vora del mar Roig.
Com es pot veure a la imatge següent, l'escola és a prop de dos edificis de la Guàrdia Revolucionària, identificables pels cartells en farsi –que consten a internet–, com el Comandament mèdic de la Marina del cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i el Complex Cultural Seyyed Al-Shohada de la Guàrdia Revolucionària.
Per reconfirmar que l'atac va ser en aquesta zona, el més rellevant és aquest vídeo que permet ubicar diversos detalls que concorden amb les imatges per satèl·lit.
En el vídeo és veuen els arbres a l'esquerra, la porteria a la dreta (darrere un cotxe) i l'edifici destruït parcialment encara més a la dreta, tal com mostren també les imatges del satèl·lit.
El que apareix en aquest vídeo també concorda amb altres imatges de la zona que s'han difós àmpliament a través d'agències –com EFE, Associated Press, Reuters o France Press– com, per exemple, la part del mur pintada de groc.
Per tot plegat, podem concloure que no hi ha cap mena de dubte que ha passat a l'Iran, i no a Kabul l'any 2021, com s'intenta escampar.
La notícia de l'atemptat a Kabul també la vam explicar a 3CatInfo.
Pel que mostra el vídeo, sembla probable que l'escola no sigui l'únic lloc on hi va haver impactes. Les columnes de fum indiquen incendis en diversos punts.
Què no sabem
A hores d'ara, i amb la informació de què es disposa, és impossible verificar de manera independent qui va llançar el míssil o míssils que van impactar en aquesta zona.
Ara per ara, les autoritats iranianes no han trobat –o no han mostrat– cap resta dels artefactes que haurien provocat la matança. Algunes vegades ha passat que els míssils deixen restes identificables que permeten determinar-ne l'origen.
Fins ara, no ha estat el cas.
El que podria tenir sentit, amb el context geogràfic confirmat, és que l'atac hagués estat a les instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària i hagués impactat també l'escola.
En els vídeos de l'escena es veuen diverses columnes de fum al voltant de l'escola.
Durant la guerra a Gaza, Israel ha demostrat que pot atacar objectius aparentment civils.
Alguns clams virals asseguren que l'escola era un magatzem de míssils, i un testimoni –en un vídeo facilitat per l'agència Reuters–, explicava el següent:
Sabien que aquest lloc és una escola. Ja no és una base de míssils des de fa anys. S'ha traslladat a un altre lloc. Potser la informació de l'enemic no era acurada.
Ara per ara, aquests detalls són impossibles de verificar.
Què hi diu l'Iran?
Des del primer moment de l'atac, l'Iran va assegurar que l'impacte era en una escola i que hi havia desenes de morts, molts d'ells menors.
Ara per ara, el règim ha difós diverses imatges sobre la matança a través de WANA, una agència iraniana, com a proves que entre les víctimes hi ha criatures. Per la seva duresa d'aquestes imatges, evitarem posar-ne de menors.
Entre els vídeos que s'han fet de les tasques de desenrunament n'hi ha que mostren material escolar.
Entre les moltes fotos amb motxilles i proves que l'edifici era una escola, també n'hi ha alguna de generada amb intel·ligència artificial, com aquesta, feta amb les eines d'IA de Google.
Un dels arguments falsos que s'han fet servir per desacreditar la versió del règim és que l'escola devia estar buida, pel fet de ser dissabte.
El que passa és que a l'Iran el dissabte és el primer dia laborable i d'escola de la setmana, després de la festa del divendres, el dia sagrat de l'Islam. El dijous també pot ser parcialment festiu.
Per tant, és versemblant que l'escola estigués plena de nens.
Què hi diuen Israel i els seus partidaris?
Oficialment, el portaveu de l'exèrcit israelià Nadav Shoshani ha assegurat aquest diumenge que no té constància de cap operació israeliana ni nord-americana a la zona.
En aquest moment no tinc coneixement de cap atac israelià o nord-americà allà. Sé que els nord-americans ho estan comprovant i que nosaltres, també.
Més enllà del que confirmin oficialment els dos països, molts dels partidaris de l'atac s'han coordinat a xarxes des de dissabte a la tarda per instal·lar la tesi que l'atac no va passar i que les imatges són de Kabul el 2021.
Alguns perfils proisraelians, com Lucía Etxeberria o l'eurodiputat de Vox Hermann Tertsch, han atacat directament mitjans com RTVE, El País o l'Agència EFE per haver informat de l'atac.
Com ja hem explicat, els clams que les fotos de l'escola eren de Kabul no tenen cap mena de base.
Una altra tesi que s'ha intentat impulsar és que el que va caure sobre l'escola va ser un míssil iranià que va funcionar malament. De fet, circulen captures d'un grup de Telegram on –suposadament– la Guàrdia Revolucionària admet l'error.
Fins i tot comptes catalans han amplificat aquesta brama.
El problema és que aquest grup difon contingut clarament contrari al règim i no aporta cap prova ni cap missatge oficial.
La brama falsa del míssil que no va funcionar bé s'ha escampat acompanyat d'una fotografia d'una traça de míssil erràtica.
Però tal com ha pogut localitzar la comunitat GeoConfirmed, que treballa per geolocalitzar indrets en conflicte a través de fonts obertes (OSINT), el lloc on va fallar aquest míssil és Zanjan, a 1.300 quilòmetres de Minab.
En definitiva, a hores d'ara no està clar què va impactar contra l'escola de Minab ni qui ho va llançar. El que és clar és que algun artefacte hi va impactar i va provocar víctimes mortals entre la població civil iraniana.
En el cas que aparegui informació nova, actualitzarem aquesta peça, acabada a les 18.00, diumenge 1 de març del 2026.
