Què és Chat Control? La normativa europea que vol llegir-te els missatges de Whatsapp

El Parlament Europeu vol aprovar una legislació que permetria a les empreses llegir totes les comunicacions en aplicacions com WhatsApp o Signal. Ara bé, la discussió és tan encesa que la votació, que havia de ser aquest dimecres, finalment s'ha anul·lat.

La Unió Europea es troba davant d'un dels debats més complexos dels últims anys: fins a quin punt cal permetre l'accés als missatges privats per protegir els infants d'abusos sexuals?

Els vint-i-set estats membres havien de debatre aquest dimecres a Brussel·les una proposta de reglament que busca frenar la difusió d'imatges i vídeos de pornografia infantil a internet, però que alhora desperta fortes preocupacions sobre el dret a la privacitat.

Què és Chat Control?

La iniciativa, coneguda com a Chat Control, presentada per la Comissió Europea el maig del 2022, vol obligar les plataformes i serveis de missatgeria a detectar i denunciar continguts d'abusos sexuals infantils.

Diverses organitzacions de protecció de la infància hi donen suport, convençudes que és una eina necessària davant la proliferació d'aquests materials a la xarxa.

Ara bé, en la totalitat del text no es parla de pornografia infantil ni de solucions a aquest problema.

Quina és la polèmica?

L'element més polèmic és la possible utilització de tecnologies que permetrien escanejar les converses privades, fins i tot en aplicacions amb xifratge d'extrem a extrem com Signal o WhatsApp.

D'on ve aquesta proposta?

La primera forma de Chat Control va ser aprovada l'any 2021 i ja permetia a les plataformes escanejar missatges privats amb l'excusa de detectar continguts de pornografia infantil, però aquest 14 d'octubre s'havia de votar si s'amplia el seu efecte i passa a ser obligatori i no voluntari, com fins ara.

Aquests canvis van ser promoguts pel ministre de Justícia de Dinamarca, Peter Hummelgaard, que va afirmar:

"Hem d'acabar amb la idea que la privacitat en els serveis de missatgeria és un dret".

Crítiques per una "intromissió desproporcionada"

Moltes veus --entre elles les autoritats europees de protecció de dades, eurodiputats i governs com l'alemany-- consideren que la proposta suposa una amenaça "desproporcionada" per a la vida privada.

Aquest punt ha encès totes les alarmes entre defensors de la privacitat i les mateixes empreses de missatgeria, que s'hi oposen frontalment. El militant i exeurodiputat Patrick Breyer adverteix:

"És la fi del secret de la correspondència, essencial per als alertadors i periodistes".

L'alemany tem que aquesta mena d'eines puguin acabar sent utilitzades per règims autoritaris per espiar opositors polítics. Com si un programari Pegasus estigués instal·lat per defecte en tots els dispositius.

Qui hi està a favor? "No hi haurà vigilància generalitzada"

El text actual, redactat sota la presidència danesa del Consell de la UE, intenta introduir garanties. Des de la Comissió Europea, el portaveu Markus Lammert insisteix que "no hi haurà cap vigilància generalitzada de les comunicacions en línia".

"L'objectiu és protegir els nostres infants d'un crim terrible que s'estén per la xarxa".

Segons el govern de Dinamarca, només s'escanejarien imatges i enllaços, no missatges de text, i sempre sota autorització d'una autoritat judicial o administrativa independent.

Segons un informe de la Internet Watch Foundation publicat el 2024, un 62% dels continguts pedòfils es troben allotjats en servidors situats dins de la Unió Europea.

 

 

Actualment, la detecció d'aquests materials per part de les plataformes és voluntària, però Brussel·les vol convertir-la en obligatòria abans que expiri la normativa vigent l'abril del 2026.

El ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, també és favorable a aquesta legislació. De fet, Espanya és dels estats membres que més suport està donant a aquesta iniciativa.

Campanya "Stop Chat Control" i el paper d'Alemanya

Els detractors del text han llançat una campanya sota el lema Stop Chat Control, amb milers de missatges enviats a responsables europeus per pressionar contra l'aprovació del projecte.

Cal apuntar, segons els contraris, que obligar les plataformes a escanejar tot el contingut que alberguen per buscar aquest tipus de material és tècnicament inviable.

Així mateix, afegeixen que aprovar Chat Control obriria la porta a la vigilància massiva i en temps real i acabaria amb la privacitat. I també pot obrir la porta a no requerir una ordre judicial per monitorar dades i converses privades.

El futur de la proposta és incert. Si Alemanya --el suport de la qual és essencial per assolir la majoria qualificada-- canviés de posició i donés llum verda al text, aquest podria ser adoptat formalment pels estats.

Si, en canvi, Berlín manté la seva oposició o s'absté, el debat sobre com equilibrar la protecció dels infants i el respecte a la privacitat tornarà, una vegada més, al punt de partida. I de moment sembla que Chat Control queda en un calaix.