Què és el "canvi cromàtic", la narrativa que nega la crisi climàtica mirant els mapes del temps

Cada vegada que arriba una onada de calor, milers de persones critiquen els mapes que mostren els serveis meteorològics i homes i dones del temps perquè consideren que exageren les temperatures per afegir dramatisme al canvi climàtic.  

Arreu d'Europa aquesta narrativa s'ha fet servir per invalidar l'escalfament global. Hi ha mapes, ja cèlebres i desmentits, on es veu que la mateixa temperatura es marca en groc un any i en vermell fosc pocs anys més tard, per exemple.  

És el que s'anomena la narrativa del "canvi cromàtic", que ha fet fortuna a les xarxes.  

 

L'últim exemple 

L'última mentida que circula en aquest sentit té com a víctima un espai del temps a Alemanya. 

Un muntatge pretén mostrar que l'espai del temps del programa "Tagesthemen" de la cadena alemanya ARD ha fet servir imatges amb lava de fons per parlar de les temperatures al país, que no passaven dels 33 graus. 

 

Però el cert és que això mai va passar, com es pot veure si mirem el moment concret en què es va posaren antena. La imatge real era un mapa de calor molt més tradicional: 

Com ho fem a 3Cat? 

Moltes de les crítiques dels mapes meteorològics apunten cap a mapes on les temperatures més altes es mostren en lila o fúcsia. En aquest sentit, cada televisió o fins i tot programa pot fer-se la seva pròpia escala i no existeix un barem estàndard.

A 3Cat, la secció de meteorologia comandada per Tomàs Molina fa 30 anys que fa servir la mateixa gamma de colors per fer els mapes de temperatura amb un rang entre -30 i més 52: els 0° es marquen amb un blau clar, que puja a verd, després a grocs, taronges i només es tornen vermells a partir de 30°; per marcar temperatures per sobre de 40°, ara es fa servir vermell fosc. 

"No hem canviat l'escala perquè estava ben pensada i encara ens funciona. El problema és que abans no se superaven els 40º tantes vegades", explica Molina.

De tota manera, considera que mostrar molt sovint un mapa que està gairebé del tot per sobre de 30 graus i que queda tot vermell fosc no aporta gaire. 

"Considero que posar colors porpres a partir de 30 graus és massa alarmant."

"En un país on ja sabem que fa calor, crec que tampoc cal recrear-nos-hi. Els colors extrems haurien de fer-se servir a partir del percentil 98, que és quan es donen situacions excepcionals", afegeix. L'explicació de què és un percentil 98 es pot trobar en les nostres notícies sobre l'onada de calor. 

Per això --i perquè en alçada la variabilitat de temperatures no és tan gran--, el que es fa més sovint quan es tracta de remarcar temperatures altes és mostrar el mapa de temperatures a 1.500 metres.

En qualsevol cas, encara que no es mostrin massa sovint, els mapes de temperatures a nivell de terra de 3Cat sí que existeixen i es recullen diàriament al web a la secció de temperatures.

L'escala que fa servir 3Cat és similar però no exactament igual a la del Meteocat, el Servei de Meteorologia de Catalunya. 

El Meteocat va crear l'escala actual el 2017 i té un rang de -24 graus fins a 46.

L'objectiu, segons Aleix Serra, cap de control de qualitat de dades del Meteocat, és "poder representar totes les temperatures a totes les alçades del país al llarg de tot l'any amb una mateixa llegenda."

 

A la pregunta de què passarà si les temperatures superiors a 46 graus es normalitzen, Serra assegura que abans dels fúcsies es passaria als grisos. 

Els mapes i barems del Meteocat són els que serveixen de referència per a Protecció Civil quan envia alertes o recomana mesures per onada de calor.   

 

Val a dir que existeixen molts mapes diferents amb escales diferents que, de vegades, es poden confondre involuntàriament o interessadament. 

Alguns dels mapes més habituals són els mapes de variació sobre la temperatura mitjana per l'època, mapes de vent, de pluges i cadascun té la seva pròpia gamma de colors.  

Protecció Civil, per exemple, també fa mapes amb colors per emetre avisos de mal temps i els colors no tenen per què coincidir amb l'escala de temperatures. 

Pel que fa a l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), explica que fan servir escales de color diferents depenent d'on reben les dades. 

En el cas d'aquest mapa, on el 0° ja és de color groc, és perquè fa servir l'escala del Centre Europeu de Prediccions a Mitjà Termini (European Centre for Medium-Range Weather Forecasts), que fa servir un rang compartit amb els 35 països que hi col·laboren. 

 

L'explicació perquè el 0 sigui groc, segons l'ECMRWF, és que aquesta escala de colors es feia servir inicialment en els mapes de temperatura a 1.500 metres i quan es van començar a fer mapes de temperatura en superfícies es va voler ser coherent amb la mateixa escala, per no confondre. 

En canvi, l'Aemet també té la seva pròpia escala (que no ha canviat des que es va crear l'Agència el 2008) on el rang de colors és més semblant al que es fa servir a 3Cat, tot i que incorpora els fúcsies en lloc dels vermells foscos.

 

En resum, les diferències de criteri i d'escales de colors podem donar espai a les especulacions i els malentesos. 

 

Alguns exemples recurrents 

Malgrat les diferències de criteris entre organitzacions, és innegable que alguns mapes i imatges s'han manipulat i difós massivament amb la intenció de carregar contra els serveis meteorològics i l'escalfament global.

Un dels exemples més compartits és aquesta combinació de mapes d'Alemanya.  

En els dos s'hi veuen les mateixes temperatures però un té colors verds i l'altre, grocs, taronges i vermells. 

Al llarg dels anys, dos mapes d'Alemanya mostrant les mateixes temperatures amb fons diferents (un amb tons verds i l'altre amb els taronges i vermells) han circulat com a argument que s'exageren els colors per alimentar el relat del canvi climàtic.  

Però com han demostrat diversos verificadors, un dels mapes és simplement un mapa topogràfic amb les temperatures a sobre i l'altre sí que és un mapa de temperatures reflectit en colors.  

A més, els mapes es mostraven a programes diferents: un era "Tagesthemen" i l'altre, "Tagesschau", de la mateixa cadena.

Tots dos programes van fusionar els criteris per als mapes el 2020, quan es va crear el Centre de Competència Meteorològica de la cadena ARD, responsable dels dos programes. 

Al Regne Unit, a Espanya o Suècia també s'han fet servir els mateixos arguments, retorçant imatges reals perquè sembli que es manipulen els mapes per fer-los més tremendistes.  

En definitiva, les decisions sobre quins colors fer servir és pròpia de cada equip, cadena o institució, però el que és cert és que l'augment de les temperatures mitjanes és una realitat i suposa un repte a l'hora d'explicar-ho gràficament.