Què és un hub? Els entrebancs de l'aeroport del Prat per arribar a ser-ho tot i l'ampliació
El projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat presentat pel govern de la Generalitat aquesta setmana convertirà la infraestructura, en paraules del president Salvador Illa, en un "hub intercontinental". El projecte preveu una inversió de 3.200 milions d'euros per part d'Aena per allargar-ne la tercera pista i permetre així les operacions de vols de llarga distància.
Xavier Fageda, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, explica a Catalunya Ràdio, però, que l'ampliació no convertirà de facto la infraestructura en un hub aeroportuari com a tal, si bé sí que en millorarà sensiblement la connectivitat.
Un hub requereix tenir una gran aerolínia que hi tingui la base d'operacions.
Què és un hub aeroportuari i què no?
Segons l'expert, el que converteix un aeroport en un hub no és la infraestructura, sinó les aerolínies que hi operen. Per això és necessari que una gran aerolínia hi tingui la base d'operacions i hi concentri bona part de l'activitat per connectar vols de radi curt i mitjà amb d'altres de llarga distància.
És a dir, no es tracta només d'oferir més destinacions i més llunyanes, sinó també de ser un punt de connexió entre vols.
Aquesta concentració d'operacions permet a les aerolínies optimitzar recursos i abaratir els costos per als passatgers.
En aquest sentit, Xavier Fageda veu difícil que Barcelona es converteixi en un hub, ja que "normalment s'ubica a la capital del país". A Europa només hi ha una excepció, i és Alemanya, amb els aeroports de Frankfurt i Múnic.
Iberia té la base d'operacions a Madrid, i això complica les aspiracions de Barcelona.
A més, segons Fageda, el fet que Vueling i Level formin part de la mateixa companyia que Iberia, International Airlines Group (IAG), "ho fa encara més complicat".
"El punt fort de l'aeroport de Madrid són les connexions d'Europa amb l'Amèrica Llatina i, si tens un altre aeroport que et fa la mateixa funció, al final hi hauria competència", explica. "Al final seria competir pel mateix tipus de trànsit."
Fer de hub sense ser-ho
La connectivitat d'un aeroport pot millorar sense necessitat de convertir-se en un hub, és a dir, sense que cap companyia hi tingui la base d'operacions. Miquel Martí, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, assegura que és "un dels aeroports més ben situats en les connexions intraeuropees" i considera que ara l'objectiu principal és tenir "connexions directes intercontinentals".
Si aconseguim aquestes connexions, el hub s'anirà creant per si sol.
Segons els experts, un aeroport pot fer funcions de hub, per exemple, quan els mateixos passatgers s'organitzen les connexions. És el que es coneix com a "autoconnexió" o "self-transfer".
En alguns aeroports, com el de Barcelona, ja s'han començat a oferir serveis per facilitar els transbordaments entre vols de diferents companyies que no tenen cap relació entre si. En aquests casos els passatgers s'han d'ocupar de recollir i refacturar l'equipatge, però el servei facilita la gestió i ofereix una assegurança per si la connexió entre vols falla.
Amb l'ampliació d'oferta de vols intercontinentals també es podrien donar més connectivitats asíncrones o stopover. Aquestes són les que no es fan el mateix dia, sinó que els passatgers fan una aturada de més d'un dia i aprofiten per visitar la destinació intermèdia.
Objectiu: incrementar el volum de negoci
El que poden oferir els aeroports per tal d'estimular que una aerolínia els converteixi en el seu hub són bones instal·lacions, capacitat de trànsit, bones connexions terrestres i serveis.
Al marge de si és un hub o no, l'ampliació de l'aeroport del Prat suposarà un gran benefici per a Aena, com a gestor de la infraestructura, assegura Fageda.
La lògica real és que a Aena li convé augmentar vols perquè això li permet tenir molts ingressos de les activitats comercials: l'explotació de botigues, restaurants, pàrquing, etc. Tot això els genera molts beneficis.
Les aerolínies, per la seva banda, també aplaudeixen l'ampliació perquè consideren que els permetrà créixer. Ho explica el president de l'Associació de Línies Aèries, Javier Gándara: "Com que se n'incrementarà la capacitat, donarà peu que altres companyies comencin a operar línies d'ampli radi, perquè pel que fa a les de curt radi penso que Barcelona, i Catalunya, està molt ben servida."
Oposició ecologista i del territori al projecte
Però més enllà dels previsibles beneficis econòmics, el projecte d'ampliació de l'aeroport és controvertit i no compta amb consens polític ni territorial per les seves implicacions mediambientals. Aquest mateix dissabte més d'un miler de persones s'han manifestat al Prat de Llobregat en contra del projecte.
La protesta l'han convocat la plataforma Ni un Pam de Terra i diverses entitats ecologistes del Baix Llobregat que adverteixen dels efectes nocius del projecte sobre la biodiversitat a la zona. El portaveu de la plataforma, Marcel Juan, assegura: "Els polítics no defensen els nostres interessos."
Hem vist com el PSC al Prat fa quatre anys es va negar a aquesta ampliació i ara, màgicament, després de la sequera i la crisi climàtica, hi estan a favor. Sortim en defensa del que és nostre.
El municipi del Prat de Llobregat s'ha oposat històricament a l'ampliació de l'aeroport, com demostra el fet que a la manifestació hi hagin assistit tres dels alcaldes que ha tingut el municipi. L'actual alcaldessa, Alba Bou, d'El Prat en Comú, ha reclamat al president Illa que governi pensant en la classe treballadora.
Que pensi en la majoria del país, que necessita trens per anar a treballar, i no en aquella minoria que acostumen a ser homes amb corbata que volen vols directes a Shanghai per anar a fer-hi inversions.
A la concentració també hi han assistit diversos representants polítics d'ERC, els Comuns i la CUP.
La plataforma Zeroport ha convocat una nova protesta contra l'ampliació de l'aeroport per al dissabte 28 de juny a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
