Què farem perquè ningú torni mai a violar?

A hores d'ara, queda poca gent que no sàpiga els centímetres exactes de les ferides que van infligir-li uns violadors a una menor a Igualada.Tot i que fa temps que corren recomanacions per donar la informació sobre delictes violents contra les dones de manera més sensible amb les víctimes, alguns mitjans sembla que no les coneixen o decideixen ignorar-les.

El dret a la informació passa al davant del dret de la víctima a decidir com i quan ho explica al seu entorn? Si és que ho vol explicar. Conèixer el nombre exacte de centímetres és dret a la informació? Aquesta manera d'informar agreuja l'abast real de la ferida, la que no és només física, que no es mesura en centímetres. El dolor de saber que els violadors campen impunes, que en el cas que els trobin potser trobaran un jutge comprensiu, que tenen el sistema de part seva i que precisament per això l'han poguda violar.
 

Esgarrifar-nos no ens porta a deixar de preguntar què devia dur posat ni a deixar de riure dels acudits sobre violacions ni sobretot a educar més bé els nostres fills perquè no violin quan siguin grans. Va, arreglem el titular. Els violadors d'una menor l'abandonen inconscient en un polígon amb ferides de gran abast. Ja està, estem ben informats. Sabem tot el que cal. Uns violadors s'han fugat. I ara, què farem perquè ningú torni mai a violar?