Què hi va haver darrere de la prematura i inesperada mort del pintor Marià Fortuny, als 36 anys
L'autòpsia que van fer a Marià Fortuny la tardor del 1874 va determinar que el pintor havia mort per una "afecció crònica a l'estómac". Més de 150 anys després del seu decés, els doctors reusencs Lluís Colomés i Eduard Prats han revisat l'informe i han deduït que la mort prematura del pintor està relacionada amb el consum excessiu de quinina.
Els metges van associar la febre que tenia Fortuny amb una malària maligna i van augmentar la dosi de quinina.
Colomés diu que no van encertar el diagnòstic i això li va provocar la mort: "Fortuny tenia una úlcera pèptica. El subministrament de quinina, que té un efecte gastrorràgic, li va provocar una hemorràgia digestiva".
Va morir a causa d'una gastritis aguda causada per la quinina.
No va ser una negligència mèdica
Marià Fortuny, pintor d'obres com "La vicaria" i la "Batalla de Tetuan", tenia fama internacional i la seva mort va arribar en un moment de màxim èxit.
Formava part de la classe benestant i podia accedir a un servei de salut de qualitat.
Colomés apunta que els tres metges que el van atendre van actuar d'acord amb els coneixements de l'època i considerant que Fortuny vivia en una zona de Roma afectada per la malària.
Descarten l'enverinament pel plom de les aquarel·les
Els doctors descarten que l'úlcera estigués relacionada amb la pràctica del pintor de llepar els pinzells, de manera que hauria absorbit el plom de les aquarel·les, com apuntaven algunes teories.
"Tots els pigments de l'època eren d'origen animal i vegetal. A la llarga, podien generar toxicitat al fetge o al ronyó, però no arribaven a provocar una hemorràgia digestiva", argumenten els metges.
Colomés i Prats han dut a terme la investigació impulsada per la Fundació Privada Reddis, en el marc de la commemoració dels 150 anys de la mort de Fortuny.
