Què hi ha rere el fenomen Mia Moglie: homes que compartien fotos de les parelles sense permís

Durant set anys, un grup de Facebook anomenat Mia Moglie (en italià, "la meva dona") va actuar amb total impunitat. Més de 30.000 usuaris hi compartien fotografies de les seves parelles, moltes d'elles sense consentiment. El funcionament era senzill i pervers: qualsevol membre podia pujar contingut i generar una mena de "tertúlia" digital on els cossos de les dones es convertien en objectes de debat, burla o desig.

Els comentaris oscil·laven entre elogis i paraules agressives, però tots compartien un mateix punt de partida: la cosificació. En alguns casos, els usuaris es presentaven amb la seva identitat real; en d'altres, s'amagaven rere l'anonimat. La il·lusió de comunitat reforçava la sensació d'impunitat.

Un dels missatges trobats al grup ho il·lustra amb claredat: "Del Piemont, hi ha alguna persona seriosa que tingui plaer de parlar amb mi sobre la meva dona, que no ho sap?". 

Aquesta frase destil·la l'essència del fenomen: el desig de compartir el cos d'una altra persona —sense que ella ho sàpiga— com si fos patrimoni masculí col·lectiu.

Fa pocs dies, Facebook va clausurar el grup, argumentant la vulneració de les seves polítiques contra l'explotació sexual d'adults. 

La mesura ha tingut un fort impacte mediàtic a Itàlia i ha reobert un debat incòmode: com es protegeix la intimitat a internet? I, sobretot, fins a quin punt les plataformes digitals tenen responsabilitat en la reproducció d'aquestes violències? 

En definitiva, privacitat, consentiment, violència digital i com les plataformes han d'actuar davant d'aquests abusos.
 

Masculinitat, cultura i violència digital

Silvia Semenzin, sociòloga italiana establerta a Barcelona, fa anys que denuncia aquest fenomen a través dels seus treballs acadèmics. 

Semenzin forma part del col·lectiu AI Forensics, una entitat sense ànim de lucre europea que investiga els algoritmes influents i opacs i fan responsables les grans plataformes tecnològiques mitjançant investigacions tècniques independents per descobrir i exposar els danys que causen els seus algoritmes. 

Un dels seus promotors és Salvatore Romano, especialista en plataformes digitals, qui assegura que rere el fenomen de Mia Moglie:

 "Hi ha un problema de consentiment, però també cultural"

Per a Romano, el problema no es pot resoldre només amb lleis: "Cada episodi és una forma de violència". 

La dificultat no és només legal o tecnològica, sinó també estructural: respon a una normalització social de la mirada invasiva i del control sobre els cossos femenins.

Per a Giulia Campaioli, investigadora en violència de gènere en línia, "fenòmens com aquest ens recorden que no parlem només de dones, sinó de masculinitat: utilitzen els cossos femenins per reafirmar la seva identitat davant d'altres homes". 

El cas, doncs, no és tant un assumpte de sexualitat com de poder i jerarquia.
 

L'emergència de protocols i resistències

El cas Mia Moglie coincideix amb el tancament judicial de Phica.net, una altra web dedicada a la pornografia no consentida. Però el que per a alguns és una victòria, per a les activistes feministes és només un primer pas.

L'activista Roberta Roncone reclama un protocol nacional d'emergència capaç de tancar ràpidament canals que difonen imatges robades: "El fenomen és massa difós i calen mecanismes àgils". 

Roncone ha impulsat el projecte "Potevo essere io" (Podria ser jo), present a Itàlia i des de fa poques setmanes també a l'estat espanyol, que busca visibilitzar i denunciar la magnitud del problema.

A Catalunya, col·lectius com Fem Bloc atenen dones en situacions similars. La seva coordinadora, Eva Cruells, alerta que tot i les poques hores d'atenció que ara poden donar a les víctimes: "Hem vist un creixement exponencial: 370 casos en només dos anys i mig". 

La tendència és clara i preocupant.
 

Un fenomen global amb respostes locals

Els cossos policials admeten la complexitat d'actuar: identificar els administradors i participants d'aquests grups és un repte tècnic i legal. 

Mentrestant, el fenomen creix i es multiplica en diferents formats i plataformes.

El cas Mia Moglie posa damunt la taula una idea incòmoda: internet no crea la violència, però sí que la multiplica i la fa més anònima, més massiva i més difícil de frenar. 

El debat ja no és només com tancar un grup de Facebook, sinó com repensar la cultura digital i els mecanismes socials que encara legitimen la vulneració de la intimitat de les dones.